Boira: "La pròrroga dels pressupostos no afectarà el corredor mediterrani, perquè els compromisos estan blindats"

La pròrroga dels pressupostos generals de l'Estat del 2023 no afectarà les inversions previstes en el corredor mediterrani. Així ho entén el comissionat del govern d'Espanya per a la infraestructura, Josep Vicent Boira, segons ha explicat en una entrevista en Les notícies del matí en què ha repassat l'execució del projecte de connexió ferroviària. "No crec que afecte en res perquè els compromisos estan blindats, perquè és un projecte plurianual que ja té consignades les partides. Una obra com aquesta no pot dependre dels pressupostos generals de l'Estat", ha detallat als micròfons d'À Punt.

Sobre l'estat dels trams del corredor que travessen la Comunitat Valenciana, Josep Vicent Boira ha destacat els treballs entre La Encina i Xàtiva per a l'electrificació, implantar la via ampla internacional i l'AVE entre València i Alacant. Considera Boira que les previsions perquè la connexió d'alta velocitat estiga operativa el 2026 són realistes. "Jo espere que sí. Només ens queda eixe tram, perquè la resta ja està fet", ha dit.

Tindrem millors Rodalia quan tinguem el corredor

D'altra banda, ha subratllat les obres en curs per a instal·lació de vies d'ample internacional en la nova estació intermodal a la Font de Sant Lluís, a la part nord de València, que considera que marcaran un abans i un després en la connectivitat ferroviària comercial. "Qualsevol empresa de València podrà carregar el producte en tren a la Font de Sant Lluís i enviar-la a Europa sense dependre de la carretera, de la congestió de l'AP7, ni dels peatges de França o Alemanya i amb un segell de descarbonització. Unes taronges exportades a Alemanya amb una etiqueta de transport ecològic en tren elèctric segur que tindran grans possibilitats en els mercats europeus", ha indicat.

Boira també ha reivindicat les millores que les obres del corredor mediterrani proporcionaran al conjunt de la xarxa ferroviària espanyola. Segons ha explicat, la doble plataforma entre València i Castelló resoldrà el tap que es genera a Sagunt, que considera un dels nusos més congestionats d'Espanya, millorant el trànsit de mercaderies però també la connexió de Rodalia.

Estem reordenant el nus ferroviari de València, que estava pendent d'executar des del 1958

"Molts em diuen que perquè fem el corredor hi ha problemes en la xarxa de Rodalia, però jo li pegue la volta a l'argument, tindrem millors Rodalia quan tinguem el corredor, perquè contribuirà a millorar les connexions, per exemple, amb una nova plataforma que no es faria si no es fera el corredor. Els trens de llarga distància, com l'Euromed, passaran per una via, i en l'actual operen Rodalia i mercaderies, que com tenen una velocitat similar, es gestionarà millor", ha detallat.

Josep Vicent Boira s'ha mostrat "optimista" en la solució proposada pel ministre de Tranports, Óscar Puente, per a prolongar el soterrament del túnel passant des del port de València a Albuixec per a reduir l'impacte en l'horta. No obstant això, ha criticat el fet de "simplificar" l'envergadura del corredor mediterrani en l'obra del túnel passant. Segons ha destacat, "el que s'està fent és la reordenació de tota la xarxa ferroviària de València, del nus ferroviari de València" que estava previst des del 1958, en el pla sud de reurbanització posterior a la gran riuada del Túria, que es va limitar a executar només la infraestructura hidràulica (la nova canalització del riu).

"Aquesta obra comportarà la millora de tota la Rodalia, sobretot de la C6 de Castelló, connectarà les universitats de València (UV i UPV) amb noves estacions a la xarxa de Rodalia i permetrà descarbonitzar el port, perquè els camions no entren ni isquen com ara", ha destacat Boira.

El comissionat del govern espanyol per al corredor mediterrani s'ha mostrat "convençut" que els terminis de finalització de l'obra es poden complir "abans" del 2050, la data prevista. "Les coses es poden fer abans. Si les expliques i busques les solucions amb els tècnics, probablement avançaríem molt la data", ha assegurat. "Europa ens demana que per al 2030 estiga molt avançada la xarxa transeuropea de transport", un objectiu que força a accelerar les obres, que ja estan en marxa en tots els trams i sense entrebancs judicials que puguen obstaculitzar-ne el desenvolupament. Considera Boira que hi ha un canvi de percepció a la Unió Europea que s'ha materialitzat en una aposta més decidida per l'ample de via internacional "que considera l'ADN del corredor mediterrani" i l'aspecte "on hem de posar l'esforç fonamental" per a culminar el corredor.

El canvi d'ample és una política europea. A Brussel·les s'han adonat que si necessitaren la península Ibèrica no es podria passar dels Pirineus amb el tren

"El canvi d'ample ja no és una cosa que en defenem quatre, és una política europea d'interoperabilitat ferroviària. Se n'han adonat quan no han pogut enviar trens a Ucraïna amb ajuda humanitària, perquè allí tenen l'ample rus, i això només continua passant en tres o quatre països, Ucraïna, els bàltics, Espanya i Portugal (...) Brussel·les està mirant cap a la península Ibèrica i veu que si volguera emprar-la com a base d'operacions en un conflicte, no podria passar els Pirineus amb el tren", ha argumentat el responsable governamental en Les notícies del matí.

Boira ha admés que el major obstacle europeu a la connexió ferroviària continua estant en el desinterés de França per executar els trams pendents al seu territori. "El govern vol pressionar França. Vaig a Brussel·les el 4 d'abril i defendré que la comissió ha de prendre cartes i impulsar el corredor pel territori francés", ha explicat Boira. L'expert ha explicat que en paral·lel Renfe està posant més trens cap a França (hi ha prevista una pròxima connexió directa Barcelona-París) per a demostrar els beneficis mutus d'una millor connectivitat ferroviària entre tots dos estats.