Asaja Alacant denuncia que hi ha cultius que es queden a mitjan collir per falta de mà d'obra
L'organització agrària exigix mesures urgents que resolguen el problema que amenaça els "cultius estratègics" de la provincia.
Un 10% de la collita del nispro s'ha quedat en l'arbre per falta de mà d'obra enguany. Així ho assegura Asaja Alacant, que en un comunicat este dijous ha exigit mesures per un problema que amenaça els "cultius estratègics" de la provincia.
"Enguany hem treballat deu persones, quan l'any passat n'érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda en el mercat, però no hem trobat més treballadors", explica. Gregori lamenta que fins i tot cooperatives amb més capacitat econòmica tenen dificultats per a completar les plantilles. "Tant de bo poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel producte, no pot assumir més costos", explica Rafael Gregori, productor de Callosa d’en Sarrià.
Asaja Alacant detalla que produccions representatives i estratègiques per a la província com el nispro, la cirera, la bacora o el raïm de taula troben "cada vegada més dificultats per a contractar treballadors que permeten collir la fruita, al marge que la producció i la demanda en els mercats puguen ser satisfactòries". "El problema no és produir ni vendre; el problema és buscar persones disposades a treballar el camp", denuncia José Vicente Andreu, president d'ASaja Alacant.
L'organització agrària demana adaptar la normativa laboral a la realitat de les campanyes agràries. En eixe sentit, explica que hi ha treballadors que poden deixar de guanyar 400 euros si passen a treballar el camp. "Després, necessiten tornar a cotitzar durant un any en el règim general per a recuperar eixa situació. Al final, preferixen no vindre al camp", lamenta José Antonio Cazorla, productor de raïm de Novelda.
Els llauradors agreguen, en tot cas, que el problema no respon únicament al cost laboral. Asaja defén que moltes explotacions es basen en treballadors que busquen complementar els ingressos durant uns mesos. “Abans venien persones que volien uns diners extra. Ara les exigències administratives i laborals són les mateixes que per a una ocupació anual i molta gent hi renuncia perquè els perjudica en les subvencions”.
