Per què no acaba de quallar la setmana laboral de quatre dies?

Al carrer pesen més les bondats que els inconvenients de reduir la setmana laboral a quatre dies. Aquest dilluns, la ciutat de València comença un projecte pilot i, durant les pròximes quatre setmanes, els treballadors i treballadores concentraran la producció només en 32 hores per setmana. L’assaig està afavorit per la confluència al calendari laboral de tres dilluns festius: Dilluns de Pasqua, Sant Vicent Ferrer i el Dia del Treball, als quals s'ha sumat la festivitat de Sant Vicent Màrtir, que s'ha traslladat de gener a abril. 

L'Ajuntament de València analitzarà l'impacte d'aquesta retallada horària sobre la salut i el benestar social de la plantilla, també sobre els indicadors de l'emergència climàtica i com afectarà l'economia pel que fa a la productivitat i la reordenació de l'oci, entre d'altres. L'any passat, només tres empreses privades compliren els requisits de les ajudes públiques per a reduir la setmana laboral a quatre dies.

En altres països com Islàndia ha augmentat la productivitat. Per a Amparo Esteve, catedràtica en Dret Laboral és una errada tendir a pensar que menys hores equival a menys productivitat. “A Espanya tenim horaris de treball i jornades més llargues que altres països, però la productivitat és més baixa”, assegura. 

Tot i això, aquesta proposta no està tenint èxit entre les empreses espanyoles. La cultura és d'horaris molt extensos amb jornades partides, cosa que no passa en altres països. La jornada de 8 hores es va aprovar l'any 1919 i des de llavors no s’han plantejat canvis. Esteve apunta també com una de les raons que la representació dels treballadors s’ha preocupat per altres qüestions, com la deslocalització de les empreses o la crisi econòmica.