El 85% de la població veu difícil emprendre a Espanya, segons el Baròmetre de l’Empresari d’AVE

El 85% de la població espanyola considera que no és fàcil emprendre a Espanya, davant d’un 15% que ho veu fàcil o molt fàcil. La falta de capital és el principal fre per a posar en marxa un negoci, mentre que l’excés de burocràcia i el risc financer apareixen també entre les preocupacions més citades. Així ho reflectix el Baròmetre de l’Empresari 2026 de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), presentat este dimarts durant l’assemblea general de l’entitat pel director adjunt de l’Ivie i catedràtic d’Economia de la Universitat de València, Joaquín Maudos, i pel president i fundador de GAD3, Narciso Michavila. L’estudi es basa en 3.503 entrevistes i tres grups de discussió.

A l’assemblea d’AVE han assistit el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca i el president nacional del PP, Alberto Núñez Feijóo. El dirigent popular s’ha sumat a la petició que havia fet el president d’AVE, Vicente Boluda, en Les notícies del matí, d’un millor finançament per a la Comunitat Valenciana. Feijóo ha demanat eleccions generals i ha dit que la seua proposta de finançament autonòmic passa per "un fons transitori d’anivellament per a la Comunitat Valenciana i un fons especial de 12.000 milions d'euros per a la reconstrucció després de la dana".

Per la seua banda, el president de la Generalitat ha volgut “agrair el paper rellevant d’AVE en la societat valenciana, amb governs de diferents signes, en l’exigència del corredor mediterrani i d’un model de finançament autonòmic just per a la Comunitat Valenciana”. Pérez Llorca ha criticat la proposta del govern central perquè, a parer seu, “no és justa” i s’ha plantejat com “un model tancat, sense cap negociació prèvia amb la resta, només amb un interlocutor que ni tan sols és president d’una comunitat autònoma”.

El cap del Consell ha defés que “negociació sí, però amb tots els actors possibles, amb tots els que hem de decidir què és just per a la Comunitat Valenciana i per a Espanya”, i ha advertit que “es torna a perdre una oportunitat”. Segons ha remarcat, el nou sistema “ha de reconéixer l'infrafinançament valencià”, una realitat que —ha recordat— compta amb el suport de “més del 80% dels presidents autonòmics, compromesos a ressaltar la singularitat valenciana”. “No és senzill, però hem demostrat que es pot aconseguir; el que falta és voluntat política del Govern d’Espanya per a solucionar-ho”, ha conclòs.

Molta burocràcia per a empendre

Michavila ha assenyalat que “les facilitats que es donen per a l’emprenedoria són complexes, hi ha molta burocràcia”, encara que ha destacat que entre els menors de 29 anys un de cada dos es planteja emprendre en el futur. Entre les persones que no han posat en marxa cap negoci, la falta de capital ha sigut el fre més citat (48%), seguida del risc financer (40%) i de la preferència per opcions laborals més segures (32%). També han pesat, encara que en menor mesura, la falta d’experiència o coneixements, el temor al fracàs, la incertesa, les barreres burocràtiques, l’absència d’interés i la falta de xarxes de contactes.

Malgrat tot, el 32% dels enquestats declara haver emprés algun negoci, amb major incidència entre homes i entre persones de 30 a 44 anys. Gairebé sis de cada deu persones emprenedores es declaren satisfetes o molt satisfetes amb la decisió presa.

El desig d’emprendre, latent entre el 52% dels valencians

En el costat contrari, quasi la mitat de les persones que no han emprés (48%) admet que li hauria agradat tindre el seu propi negoci si poguera retrocedir en el temps, un percentatge que arriba al 54% entre els qui tenen entre 30 i 44 anys. A la Comunitat Valenciana, el 52% de la població no emprenedora afirma que li hauria agradat fer-ho i el 51% creu que la societat és prou o molt emprenedora.

Més de la meitat de la població considera que les dones empresàries tenen més dificultats per a desenvolupar les seues funcions, especialment per la conciliació familiar, el menor accés a oportunitats professionals i l’escassa presència de referents femenins. També un 57% creu que els joves empresaris afronten més obstacles, percepció que puja al 70% entre els menors de trenta anys.

D'altra banda, set de cada deu espanyols tenen una imatge positiva o molt positiva dels empresaris i el 69% considera que esta percepció s’ha mantingut o ha millorat durant l’últim any. La contribució al creixement econòmic i a la creació d’ocupació és el principal motiu d’esta valoració favorable.

Per contra, entre els qui pensen que la imatge ha empitjorat, la recerca del benefici propi és l’argument més repetit, seguit del paper del govern i de la política nacional.

El pes clau del sector privat

Joaquín Maudos ha remarcat que “les dades parlen per si soles” sobre la contribució de l’empresariat. En gener del 2025 hi havia a Espanya 3,31 milions d’empreses actives: el 99,8% eren pimes i només el 0,8% mitjanes o grans.

El sector privat concentra el 85,6% de l’ocupació a Espanya —19 milions de persones— i a la Comunitat Valenciana el 86,8%. A més, ha generat el 88% dels 2,44 milions de llocs de treball creats des del 2019.

Les empreses aporten el 87% del PIB i executen el 88,8% de la inversió total, percentatge que a la Comunitat Valenciana puja al 91%. També representen el 89,9% de la inversió en TIC i el 94,4% de la destinada a actius intangibles.

En l’àmbit fiscal, les empreses van aportar 45.665 milions d’euros a través de l’impost de societats el 2024, el 12% de la recaptació total, i assumixen el 70,6% de les cotitzacions socials, un pes 7,7 punts superior a la mitjana de la UE.

Reducció de jornada i absentisme

El baròmetre incorpora un bloc específic sobre la reducció de la jornada laboral, amb posicions dividides. El 26% dels emprenedors sosté que implicaria un augment dels costos empresarials, mentre que el 25% dels no emprenedors defén que milloraria la motivació i el compromís dels treballadors.

Pel que fa a l’absentisme, els més joves el vinculen a l’esgotament i als problemes de salut mental derivats del treball, mentre que els majors de 45 anys el relacionen amb abusos i amb la falta de control.

Michavila ha subratllat “la importància del diàleg social” i ha criticat que en els grans debats “no poden estar els empresaris exclosos i substituïts per gent que mai s’ha jugat un euro ni ha creat un lloc de treball”.