Orihuela celebra la gran Entrada Cristiana de les festes de Moros i Cristians
La desfilada, declarada festa d'interés turístic nacional, dona protagonisme al bàndol cristià i dissabte serà el torn de la solemne Entrada Mora
Les festes de la Reconquesta i de Moros i Cristians d'Orihuela, al Baix Segura, han viscut este divendres un dels actes més esperats del programa amb la solemne Entrada Cristiana, que ha omplit de música, espectacularitat i boatos els carrers del centre històric. Declarades Festa d'Interés Turístic Nacional des del 2017, les celebracions commemoren la reconquesta de la ciutat i combinen història, llegenda i tradició amb alguns dels actes més emblemàtics del calendari festiu oriolà.
La desfilada, que s'ha pogut veure en À Punt, ha començat a les 21:30 hores des del parc de l'Ocarasa, encapçalada per les banderes i el boato de l'Associació de Moros i Cristians Santes Justa i Rufina, amb l'Armengola 2026, Pilar Hernández Gutiérrez. Tot seguit han desfilat l'ambaixador cristià, Eduardo Aparicio Nortes, de la comparsa Cavallers del Rei Ferran, i les comparses Cavallers Templaris, Cavallers de Tadmir, Cavallers de l'Oriol, Pirates Bucaners, Cavallers de Santiago, Seguidors d'Arún i Ruidoms i Contrabandistes pel recorregut habitual entre el parc de l'Ocarasa i l'avinguda Alfons XIII.
La festa culmina dissabte amb la solemne Entrada Mora, que començarà a les 21:00 hores des del mateix punt. L'obriran també les banderes i el boato de l'associació i l'Armengola 2026, abans del pas de l'ambaixador moro, Francisco Sánchez Mateos, de la comparsa Moros Abdelazíes. Desfilaran les comparses Moros Abdelazíes, Moros Realistes, Beduïna Moros Bedawíes, Beduïna Moros Muladíes, Moros Almoràvides, Moros Vells d'Abén-Mohor, Moros Nazarís d'Abén-Humeya, Moros Musulmans Escorpions, Moros Almohàbenos, Moros Negres Egipcis i Moros J'Alhamed, pel mateix itinerari que la desfilada cristiana.
Les festes de la Reconquesta rememoren la incorporació d'Orihuela al món cristià després de la intervenció de Jaume I l'any 1266 i també mantenen viva la llegenda de l'Armengola, la dona que, segons la tradició, va alertar els cristians d'un atac musulmà i va facilitar la presa de la ciutat. Des del 1991 una dona representa este personatge durant les celebracions, que enguany encarna Pilar Hernández Gutiérrez.
Història i llegenda conviuen en unes festes documentades des del segle XV i refundades el 1974 després d'anys d'interrupció. Un dels seus principals símbols és la Gloriosa Ensenya de l'Oriol, declarada Bé d'Interés Cultural el 2017, que presidix els actes commemoratius del 17 de juliol i representa la identitat de la ciutat.
El programa festiu també ha inclòs en els últims dies la desfilada infantil, la Gran Retreta Festera, l'ofrena floral a les patrones Santa Justa i Santa Rufina, la guerrilla de pólvora i la presa del castell amb la representació anual de la llegenda de l'Armengola, abans d'arribar a les dos grans entrades que posen el punt culminant a les celebracions.
