El Museu de Belles Arts de València redescobrix la figura de Rubens en una nova exposició

Rubens passarà l'estiu al Museu de Belles Arts de València. Este dijous va obrir les portes una de les exposicions estrela de l'any, que mostra com va anar creixent el geni des dels primers traços que va fer a Anvers. 

L'exposició "Rubens. La gestació d'un geni" traça el desenvolupament artístic de Rubens des que va aprendre als tallers dels artistes Tobias Verhaecht, Adam van Noort i Otto van Veen fins que el van admetre com a mestre en el Gremi de Sant Lluc d'Anvers en 1598 i va començar a treballar per a la Cort. Així, l'exposició parla no només de Rubens i la seua obra, sinó també de l'ambient que va envoltar el pintor, del qual es va servir per a conformar la figura universal que arribaria a ser.

La mostra, que podrà visitar-se fins al pròxim 4 d'octubre, l'han presentada la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso; el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel; i la comissària de l'exposició, Ana Diéguez-Rodríguez, i ha comptat amb l'assistència de l'ambaixador de Bèlgica a Espanya, Didier Nagant de Deuxchaisnes.

"Referents internacionals en l'art europeu"

Durant l'acte, Marta Alonso ha destacat que esta exposició “no només enriquix la nostra excel·lent oferta cultural, sinó que també posiciona la Comunitat Valenciana com un referent internacional en l'acolliment de grans fites de la història de l'art europeu. Des de la Generalitat reafirmem el nostre compromís amb l'excel·lència artística i l'accés democràtic a la cultura”, ha conclòs la secretària autonòmica.

González Tornel ha indicat que el Museu de Belles Arts “agraïx a tots els prestadors la seua generositat, i molt especialment a l'Institut Moll la seua col·laboració. La mostra descobrix al públic un mestre que fins ara era quasi desconegut”, ha afegit González Tornel. “Esta mostra és una fita que marca l'enorme qualitat de les exposicions del Museu”, ha conclòs el director.

Al seu torn, Ana Diéguez-Rodríguez ha assenyalat que Rubens “es revela en esta mostra com el gran geni del Barroc europeu. Artistes com Maerten de Vós, Otto van Veen o Jacob Jordaens acompanyen al mestre d'Anvers en esta investigació sobre la seua formació” ha afegit la comissària.

La gestació d'un geni

L'exposició examina com Rubens va arribar a encarnar una visió artística al servici d'ideals polítics, religiosos i culturals, que comença durant l'estada que va fer a Itàlia, i continua en el context de la Treva dels Dotze Anys (1609-1621). El seu geni artístic va arribar a la maduresa plena durant este moment, en què va establir un model que influiria profundament en el curs de la pintura europea durant dècades.

A més dels pinzells, Rubens era un intel·lectual, poliglot i fins i tot actuà com a diplomàtic, en un viatge que el va portar a fer parada a Alacant de camí a Valladolid, on estava Felip III. “A Alacant arriba amb tot un carregament de quadres, amb el que més podia agradar al rei d’Espanya. El problema és que una tempesta fortíssima destrossa el carregament, que anava cap a la Cort de Valladolid. Eixos dies, Rubens passa de ser pintor a restaurador”, apunta González Tornel. 

Per primera vegada, els visitants podran conéixer l'entorn cultural i artístic d'Anvers que Rubens va freqüentar durant les últimes dècades del segle XVI. L'exposició també reunix obres associades a algunes de les principals personalitats artístiques de la ciutat. A més, també oferix per primera vegada l'oportunitat de vore obres d'Adam van Noort en una institució pública valenciana i el major grup de pintures d'Otto van Veen reunit en un context expositiu que va més enllà dels llibres d'emblemes pels quals és principalment conegut.

A més, la mostra compta amb diversos descobriments notables i préstecs excepcionals. Entre els més destacats es troben una de les pintures de la sèrie de La creació de Pietro Facchetti, que Rubens degué restaurar després dels danys produïts mentre la traslladaven des de Màntua a la Cort de Felip III a Valladolid.

En este sentit, s'inclou també un esbós a l'oli per a l'altar major de la Chiesa Nuova de Roma, una obra pràcticament desconeguda per a Espanya, i la possible identificació, dins d'un fragment conservat, de part de la composició perduda de La continència d'Escipió de Rubens.