El Museu de Belles Arts de València redescobrix la figura de Rubens en una nova exposició

Rubens passarà l'estiu al Museu de Belles Arts de València. Este dijous obri les portes una de les exposicions estrela de l'any que mostra com va anar creixent el geni des dels primers traços que va fer a Anvers. 

L’exposició, oberta fins al 4 d’octubre, examina com el mestre flamenc va arribar a encarnar una visió artística al servici d'ideals polítics, religiosos i culturals, tot influint en el curs de la pintura europea durant dècades.

“Estem davant de Rubens abans que fora Rubens. Eixe personatge meravellós que coneixem i que vinculem amb el barroc més opulent, ací encara està en formació”, explica el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel. 

A més dels pinzells, Rubens era un intel·lectual, parlava idiomes i fins i tot actuà com a diplomàtic. Això el va portar a fer parada a Alacant anant cap a Valladolid, on estava Felip III. “A Alacant arriba amb tot un carregament de quadres, amb el que més podia agradar al rei d’Espanya. El problema és que una tempesta fortíssima destrossa el carregament, que anava cap a la cort de Valladolid. Eixos dies, Rubens passa de ser pintor a restaurador”, apunta González Tornel. 

Un retoc amb humilitat que poden vore de prop amb els exquisits esbossos, els grans retrats o este fragment de La Continència d'Escipió. “Rubens és un geni perquè és capaç de generar unes composicions on hi ha una referència molt forta a la història precedent, però per a nosaltres sembla completament nou. Per això és tan extraordinari i té un llenguatge que arriba a la gent”, detalla la comissària de l’exposició, Ana Diéguez-Rodríguez.