Carlet rehabilita el teatre on es va estrenar el pasdoble 'Amparito Roca'
Un dels teatres més antics de la Comunitat Valenciana renaix per a la ciutadania després de dècades tancat
El teatre El Siglo es va construir a Carlet en l'any 1889. La localitat vivia el seu moment de màxima esplendor econòmica gràcies als diners de la pansa i el vi, i la banda La Primitiva acabava de guanyar el primer certamen de bandes de la història. Aquell caldo de cultiu —riquesa i efervescència cultural— va fer possible que 26 famílies s'uniren per a construir un teatre a la italiana, amb arc de ferradura, dos pisos de llotges i un galliner amb bancs correguts.
Àngel Valero, autor del llibre Teatre El Siglo. Carlet 1889-1912, descriu una inauguració singular: "El teatre s'inaugura amb La tragèdia d'Otel·lo, el moro de Venècia i, en la segona part, una companyia local posa en escena Retratos al viu, una peça en valencià." Tot açò en un temps sense llum elèctrica, sense gas, i amb un Carlet al qual el tren encara no havia arribat.
Construït seguint els cànons de l'arquitectura teatral italiana del segle XIX, El Siglo és, segons Valero, "dels més antics de la Comunitat Valenciana i miraculosament ha conservat el seu estil." Tancat el 1980, la seua recuperació com a propietat municipal i la posterior restauració van suposar tot un repte per a la ciutat.
L'estrena d'Amparito Roca
Si hi haguera una sola peça que representara tot el que El Siglo significa, seria la del pasdoble de Jaume Teixidor."El més transcendental és l'estrena de l'Amparito Roca. És la vedet del teatre, ha pegat la volta al món i en companyia d'ella, Carlet i el teatre El Siglo", conta Valero. El pasdoble es va convertir en un dels més interpretats arreu del planeta.
Però les parets d'El Siglo guarden molt més: actuacions memorables, balls de societat, carnestoltes i, fins i tot, la projecció de les primeres pel·lícules dels germans Lumière a la comarca. Un catàleg de memòria col·lectiva que, des de hui, es continuarà escrivint.
