Les Arts recupera l'esperit del Madrid castís del segle XIX amb ‘La verbena de la Paloma’
La proposta incorpora un pròleg còmic i musical que ret homenatge al Teatre Apolo de Madrid, desaparegut el 1929
El Palau de Les Arts de València acull des d’este dimecres, 4 de novembre, fins al diumenge, una de les sarsueles més populars del repertori espanyol. La verbena de la Paloma, de Tomás Bretón, és una producció que recupera l'esperit del Madrid castís de finals del segle XIX i a més fa un homenatge al desaparegut Teatre Apolo, considerat la catedral del género chico.
L’escenari es transforma així en el barri madrileny de Lavapiés, en plena celebració de les festes de la Paloma. Els protagonistes d'esta història de gels i embolics són Julián, Susana i el popular Don Hilarión. La directora d’Escena i Coreografia, Nuria Castejón, explica que no han volgut tocar res de l’obra: “Volia oferir-li al públic una Verbena de la Paloma original”.
És una de les grans joies del género chico, tot i que la història pot semblar desfasada hui dia. “És lleig vore-ho? És que era així. Per això convida a fer una reflexió perquè continuem canviant això”, explica Castejón.
La proposta incorpora un pròleg còmic i musical, “Adiós, Apolo”, que ret homenatge al Teatre Apolo de Madrid, desaparegut el 1929. Escrit per Álvaro Tato, inclou fragments musicals i escenes d'altres obres líriques. “És un record del que degué ser el teatre i recrea eixa atmosfera tan meravellosa i tan divertida”, assegura el director musical, José Miguel Pérez-Sierra.
Es tracta, com remarquen els directors, d’una peça que triomfa més enllà de les nostres fronteres. “En països com Polònia, Suïssa o Alemanya ha tingut una excel·lent acollida. Crec que el pitjor enemic de la sarsuela som els espanyols. Mantindre les nostres arrels no vol dir per a res que siguem antics”, afirma Pérez-Sierra. Ara, la Verbena de la Paloma torna a València per a reivindicar que la sarsuela continua ben viva.
