La vela llatina, segles solcant les aigües de l’Albufera
Aquesta setmana s’analitza el present i futur d’aquesta tradicional embarcació en un simposi a Silla
Prop de Sueca, a l'Albufera, la vela llatina és una tradició que es resisteix a desaparéixer. Aquest dimecres a Silla (Horta Sud) ha començat un simposi que durant tota la setmana analitzarà el present i el futur d'aquest tipus de navegació, declarat fa sis anys bé d'interés cultural immaterial.
Un equip d’À Punt NTC ha pujat a una d’aquestes embarcacions mentre solcava les aigües de l’Albufera de la mateixa forma que ho feia fa segles i ha parlat amb Emili Alba, el president de l’Associació de la Vela Llatina.
Es tracta d’embarcacions adequades a l’entorn i paratge que naveguen, explica, per això són igual per davant i per darrere i són estretes per a poder passar entre els canyars. Però el més característic d’aquestes barques de l’Albufera és la seua vela llatina, de la qual prenen el nom, que té forma triangular i va ser la reina de la Mediterrània durant més d’una desena de segles.
Hi ha constància escrita d’aquestes embarcacions des de temps de Jaume I. De fet, en aquells temps inclús eixien a mar oberta, ja que les goles que tanquen el llac no es construïren fins al segle XVI, conta Emili Alba. Però, tot i el pas dels segles, encara es tracta d’una embarcació molt ràpida i fiable.
