El valencià Sergio Hernández, finalista del Planeta: "Espanya té problemes per a parlar del passat"

La añoranza, la primera novel·la del valencià Sergio Hernández i finalista del Premi Planeta 2026, sorgeix per a rendir tribut a Antonio Machado, a la memòria històrica i a l'exili, i també amb la intenció de continuar parlant de la Guerra Civil i la repressió: "Espanya té problemes per a parlar del passat".

En una trobada amb periodistes coberta per l'Agència Efe, Hernández (València, 1994) relata que el seu pare li llegia de xicotet poesies de Federico García Lorca, Antonio Machado i Miguel Hernández i, encara que llavors, era incapaç d'entendre el sentit del que li recitava, estos poetes van quedar en el seu imaginari infantil "com a persones històriques que vaig descobrir al mateix temps que el Pare Noel, els Reis Mags o el ratolí Pérez".

Explica que va ser un xiquet introvertit que estimava la poesia i al qual una professora li va dir que quant sentira por, recitara un poema. I va ser així com, amb quatre anys, recitava en classe les Nanas de la cebolla' de Miguel Hernández, una forma de conducta que curiosament va generar empatia entre els seus companys, que li van convertir en el poeta de la classe fins que ja en la universitat es va decantar per Filologia Hispànica i va aprofundir en Machado gràcies a l'obra Ligero de equipaje, de Ian Gibson.

Malgrat eixe amor a la poesia, Hernández no escriu poemes perquè li sembla un gènere molt difícil que li mereix "molt respecte". Des de 2015 publica narrativa infantil i juvenil, projectes de còmic i novel·la gràfica.

La añoranza, que va escriure, diu, "portat per la passió i amb les emocions a flor de pell" no és només una història d'amor ambientada a l'Espanya de 1959, "és també una cerca de la veritat" entre els silencis de la Guerra Civil i les ombres de la postguerra a Barcelona, Madrid i Colliure, la localitat francesa on està soterrat Machado.

"La poesia m'ha salvat la vida"

Reconeix l'escriptor que la poesia li va salvar la vida: "introduir-me en el procés d'escriptura i documentació de l'exili va ser molt especial. Encara continue un poc dissociat, a més d'eufòric". "Mon pare era llibreter i ma mare em cria a casa fins als 4 anys. Quan vaig començar l'escola era un poc major que la resta i sentia una ansietat terrible que només la poesia em regulava".

La novel·la parla de Julia Ferré, una jove de 17 anys que viu a Barcelona i troba refugi en Bastian Ballard, un traductor francés, quinze anys major que ella, que la introdueix en el món de la poesia, del jazz i dels versos prohibits, i que té una obsessió: Antonio Machado i quatre joves deixebles, que es fan dir Los caminantes.

Obsessionat amb els versos perduts

Diu Hernández que la història eterna d'Espanya és abordar el passat. En la novel·la tracta el tema de la memòria amb respecte i delicadesa, però també aborda la llibertat individual en una societat marcada per la repressió franquista. Conta l'autor que en la universitat es va obsessionar amb els protopoetes o primers creadors de versos, l'obra dels quals no està arreplegada en cap antologia: "Són versos perduts".

Per això, la novel·la posa el focus en Los caminantes, entre els quals destaca a Pepe Listerri, un llibreter establit a Perpinyà deixeble de Machado. "És un intent de rescatar poemes perduts a les fronteres, en la guerra, oblidats en les bosses de les gavardines. Un tribut a eixos poetes que no passaran a la història de la literatura perquè han caigut en l'oblit".

"Espere que no arribe la censura a les escoles"

En 'La añoranza', Julia descobreix amb 17 anys que en el seu col·legi de monges mai li han parlat de Machado. En el temari de la postguerra figuraven "Ridruejo, Foxá.. Sánchez Matas", així que serà el traductor Ballard qui introduïsca a la jove en els poetes que llavors estaven prohibits.

Diu Hernández que este tema ha cobrat actualitat des del moment en que la Junta de Castella i Lleó ha incorporat una clàusula de "adoctrinament ideològic" a les ajudes a l'audiovisual en 2026. "Això és alarmant, però espere que aquestes polítiques no arriben a les escoles", diu l'autor, que veu en estos plantejaments una advertència del fet que "les llibertats que tenim hui dia es poden perdre".