Una exposició convida a aproximar-se a Jaume I a través dels seus documents i de les imatges i els relats que l’han retratat
La mostra es podrà visitar a l’arxiu del Regne de València fins a gener de l’any que ve
Una aproximació a la figura de Jaume I des de dos perspectives, des dels documents que reconstruixen les seues aportacions, i des de les imatges o els relats amb els quals s’ha representat la seua memòria al llarg dels segles. És el que proposa l’Arxiu del Regne de València en l’exposició Jaume I. Un viatge documental i visual, que estarà oberta fins a gener de l’any que ve.
La mostra arranca amb el patrimoni documental que es disposa del monarca. L'Arxiu del Regne de València conserva deu pergamins originals del monarca, a més de còpies posteriors de documentació emanada de la Cancelleria Real. Així mateix, la mostra incorpora quatre documents originals procedents de l'Arxiu de la Catedral de València i un pergamí de l'arxiu del Reial Monestir de Santa María del Puig.
A través d'estes fonts, el recorregut per Jaume I. Un viatge documental i visual permet aproximar-se al procés històric desenvolupat a partir de la conquesta de les terres valencianes entre 1232 i 1245 i a la posterior configuració del Regne de València.
La presa de la ciutat de València el 1238 constitueix “una de les principals fites d'este procés, que va continuar amb la progressiva definició territorial, jurídica i institucional del nou regne", segons expliquen des de la Conselleria de Cultura.
Esta exposició de Jaume I aborda el desenvolupament dels Furs, les Corts i les primeres estructures administratives, judicials i municipals, així com les transformacions socials, demogràfiques i econòmiques que van acompanyar a la nova organització territorial.
Documents com el Llibre del Repartiment i les cartes de població permeten aproximar-se a l'arribada de nous pobladors, la permanència de població musulmana, els conflictes i revoltes del segle XIII i els canvis produïts en l'organització del poblament i del territori.
El paper del ‘Llibre dels fets’
A més del monarca que apareix en la documentació concedint terres, atorgant privilegis, resolent conflictes i organitzant jurídicament el territori, l'exposició analitza la imatge que el propi rei i les generacions posteriors van anar construint sobre la seua figura. El Llibre dels fets constitueix un dels principals testimonis d’este procés de construcció de la memòria.
La mostra permet recórrer diferents representacions visuals del monarca, des del segell regi i les Cantigues de Santa María fins a les pintures del castell d'Alcanyís, les miniatures del Llibre dels fets i del Liber privilegiorum, la batalla del Puig representada en el retaule del Centeller de la Ploma i diferents representacions pictòriques posteriors.
Les Cantigues de Santa Maria contenen, a més, una de les escasses representacions contemporànies del monarca, al qual mostren negociant amb els mudèjars de Múrcia.
L’exposició coincideix amb la commemoració en 2026 dels 750 anys de la mort de Jaume I, ocorreguda en 1276. La secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, i el director general de Cultura, Ignacio Prieto, han visitat este dimarts la mostra amb el director de l'arxiu, Francesc Torres Faus.
Marta Alonso ha assenyalat el valor dels arxius com a institucions essencials per a la conservació de les fonts que permeten conéixer i estudiar el passat.
