Un projecte rescata el patrimoni de la pedra seca a la Vall de Gallinera

L’art mil·lenari de la pedra en sec forma part de la memòria del món rural i de la saviesa popular encara molt present al nostre territori, sobretot a les comarques de l’interior. Cases, refugis, camins o murs de delimitació de terrenys agrícoles són alguns dels exemples d’aquesta tècnica.

Ara, la Vall de Gallinera (Marina Alta), en col·laboració amb el Grup d'Acció Local Muntanya d'Alacant, s’ha llançat a la recuperació de camins rurals testimonis d’aquesta disciplina, que ha estat reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco el 2018 que compartim amb altres països de la conca mediterrània i que ha dibuixat el paisatge de la comarca durant segles.

La pujada a la penya Foradada des de Benissivà, des de la Carroja i des d’Alpatró i el passet de Benirrama són els quatre camins forjats en pedra seca que s’han recuperat en aquest projecte que ha suposat una inversió de 122.000 €.

L’arquitectura de la pedra en sec consisteix en la col·locació ordenada d’unes pedres sobre unes altres, sense treballar, travades sense argamassa de compactació i només sustentades pel propi pes. 

De nord a sud, les comarques dels Ports, el Maestrat, el Racó d’Ademús, la Vall d’Aiora-Cofrents, la Canal de Navarrés, la Marina, el Comtat o el Vinalopó recullen alguns dels exemples més destacats d’aquest saber fer popular. 

Una plataforma web posada en marxa per la Conselleria de Cultura recull un catàleg dels béns en pedra seca protegits del nostre territori i una sèrie de recursos, com publicacions i enllaços d’interés, per a aprofundir en aquest llegat tan particular.