Un mar, un oceà i dotze personatges d'una novel·la connecten València amb el Beirut del segle XIX i el Buenos Aires del segle XX

Un mar i un oceà, el Mediterrani i l’Atlàntic, es necessiten per tal de comunicar les ciutats de Beirut, Buenos Aires i València. I en el cas de la novel·la Los ruidos de la noche, a més a més, fan falta dotze personatges, molts d’ells amb fortes arrels valencianes. Tots ells són el fil conductor de la novel·la. 

Basada en fets reals, mitjançant el testimoni de tres dones d'una mateixa família, coneixerem els successos més rellevants de l’Argentina del segle XX. També descobrirem les raons que va dur els seus membres, l’any 1985, a triar València per a establir-s'hi, deixant arrere el seu país. Ciutat on hui dia continuen vivint. 

Aquest viatge a través de les lletres portarà el lector des del Beirut del segle XIX (1880) fins al Buenos Aires del segle XX, per a endinsar-se en la València dels anys huitanta. Una publicació de La Cala Books amb la revisió de l'editora Raquel de Diego, que ja està disponible en diferents plataformes digitals (Amazon i Podiprint) i també a les llibreries.

Què conta aquesta història?

Segons l'autora, aquest relat és la història d’una saga, “una història de migració, la dels besavis Marian i Gabriel, que van haver de fugir del país ―el Líban― per ser catòlics. Buscaven un futur a l’Argentina, concretament a Buenos Aires,... també és una història d’emprenedoria ―perquè Gabriel canvia el seu ofici de calafatador per un altre molt diferent, que coneixerem en la novel·la”. 

Com a resultat d’aquella emprenedoria en un país llunyà, els fills de Gabriel i Marian van alçar un negoci molt fructífer a Buenos Aires, als anys seixanta del segle XX. Com ha explicat l’autora, aquesta també és una història d’amor, una història de superació,... i també és una història de dolor, de mort, de pèrdues. 

Els vincles personals de l’autora amb una de les protagonistes, Gisela Renés, i una idea que va compartir Gisela fa molts anys, va ser el motiu d’inspiració d’aquesta història. Un procés narratiu iniciat el 2010. “Aquesta és una història de felicitat, és una història de família. És una història coral on coneixerem dotze protagonistes, dels quals onze pertanyen a la mateixa família, d’origen libanés, també amb arrels italianes, espanyoles, irlandeses i franceses… Hi trobarem un personatge molt curiós valencià, concretament d’un poble de les comarques del nord”, ha explicat l'autora.

La València del 1985

Un relat, el d’aquesta saga, que conclou en una València molt diferent de la d'ara. La València del 1985, que estrenava democràcia tot i que tan sols quatre anys arrere el país havia patit un colp d’Estat. Encara que començava a preparar-se per al futur, hi havia ignorància i por envers allò que semblava desconegut... i unes joves arribades de l'Argentina amb moltes diferències en la parla i el vestit semblaven "massa" diferents per a algunes persones.

En preguntar a Gisela Renés com era aquella València que van trobar el 1985 ha explicat que hi van arribar amb "moltes expectatives" que es van complir. “És cert que València ha canviat moltíssim respecte d'aquella que vam trobar”. Gisela reconeix que l’arribada va ser molt dura, ella tenia 13 anys i la seua germana Victoria en tenia 14. “Era una edat complicada. Trobaven a faltar el més bàsic, des del menjar a les olors… però també arribàvem amb la il·lusió de descobrir en aquesta edat, de l’adolescència, un nou món, una nova ciutat...”.

Tot i això, per a una parella de germanes adolescents va ser molt dur el canvi. “No em vaig deprimir amb el que representa la paraula ‘depressió’, però sí que vaig patir una malaltia immunològica que em va afectar tot el cos. Era el mal que em feia deixar el meu país”. Però el nou país amb la terra, la mar, l'olor de salnitre la van curar d’aquella psoriasi, ha explicat Gisela Renés, psicoanalista de professió. 

Gisela, en concret, va necessitar dotze mesos, com si es tractara d'un dol, tot un any per a descobrir que València podia ser el seu lloc. “A més a més, València té moltes qualitats que fan que vulgues quedar-t'hi a viure. És una ciutat molt acollidora”. 

Sobre les sensacions de Gisela després de llegir-la, que en la novel·la és Marta ―el seu segon nom― ha reconegut que en alguns moments li ha costat molt llegir-la pels records. També s'ha vist obligada a parar de llegir per a poder plorar. “Pense que l’autora ha interpretat els nostres records meravellosament. La manera de contar-ho, amb molta claredat, molt àgil. En ser capítols curts es lligen més fàcilment. I l'autora ha omplit d’olors i colors tot el que necessita una vida per a ser contada”.

Tot açò és el que trobarem en Los ruidos de la noche de la periodista valenciana Mayte Aparisi. On quasi una dotzena de personatges d’una mateixa família ens conten el dia a dia al llarg de huitanta anys. Un relat on també descobrirem una monja de Castelló, que va estar destinada a Tucumán. I com va acabar.

Presentacions

La primera presentació de la novel·la Los ruidos de la noche serà el 16 de juliol de 2022 al Monestir de la Valldigna, a la localitat de Simat de la Valldigna (Safor). Acompanyaran l'autora Gisela Renés, psicoanalista i una de les dones protagonistes de la novel·la;  el professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, José Manuel Rodríguez Victoriano, actualment director de l'ERI-Sostenibilitat de l'Institut Interuniversitari López Piñero de la UV, que va ajudar l'autora durant el procés de documentació (2010-2011) a localitzar la bibliografia de la València dels anys huitanta. Lola Alfonso, directora de l'Arxiu RTVV que farà valdre l'arxiu RTVV i la seua contribució a qualsevol treball de documentació, tan important per a projectes com aquest.

A més a més, À Punt Mèdia ha autoritzat la projecció del fragment d'un documental emés als anys noranta a RTVV. Aquest recollia el testimoni d'una veïna de Simat de la Valldigna que l'any 1914 va emigrar amb la família cap a l'Argentina, seguint la crida que va fer als valencians Vicent Blasco Ibáñez amb l'objectiu de contribuir a poblar l'Argentina. Allí, a Corrientes, aquesta valenciana va viure tota la seua vida. 

La ciutat de València acollirà la segona presentació. En aquesta ocasió serà al Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC), a finals de setembre. A la taula de presentació se sumarà Justo Serna, catedràtic d'Història Contemporània de la UV, per la seua especialitat, la història cultural i el vincle entre la història i la literatura. A Madrid la novel·la es presenta el 18 de novembre de 2022 al centre d'exposicions de La Fábrica-Fundación Contemporánea. Ja ha confirmat la seua assistència Francisco Mozetic, responsable de Cultura de l'Ambaixada de l'Argentina a Espanya.