Troballa històrica a Pompeia: investigadors de la Universitat de València troben la mòmia de Marcus Venerius

A Pompeia, segons la tradició coneguda fins ara, els cossos dels adults sempre s'incineraven. No s’inhumaven, és a dir, no es momificaven. La ciutat destruïda per l'erupció del Vesuvi el 79 aC, acaba de ser espectadora d’una troballa rellevant, protagonitzada per investigadors de la Universitat de València. 

Es tracta d’una tomba conservada magníficament i amb el cos parcialment momificat d'un home, Marcus Venerius Secundio, un esclau públic i també guardià del temple de Venus. Aquest home hauria aconseguit un cert estatus social després de ser alliberat, com mostra la seua tomba monumental, i com també es pot deduir per la inscripció que l'acompanya. El descobriment ha descol·locat als arqueòlegs. Per què Marcus Venerius Secundio va voler ser inhumat?, es pregunten els investigadors. Es tracta d'una troballa que podria canviar el que fins ara es coneix de les tradicions funeràries en el món romà.

Les excavacions s'han realitzat en el marc del projecte que investiga l'arqueologia de la mort en la necròpoli de Porta Sarno. El projecte té amb la direcció científica de Luana Toniolo, arqueòloga funcionària del Parc de Pompeia i de Llorenç Alapont, investigador del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Universitat de València.

L’investigador valencià ha explicat el descobriment i l’ha qualificat "d'una troballa importantíssima i única. És l'única tomba a Pompeia amb cambra per a la inhumació i a més amb una inscripció que conta no sols la vida del difunt sinó també la seua afició al teatre i a les obres artístiques sobretot en grec, per la qual cosa és la primera vegada que es comprova que a la ciutat es realitzaven espectacles en aquest idioma", ha explicat. 

En la llosa de marbre del frontó de la tomba es pot llegir una inscripció que commemora el difunt Marcus Venerius Secundio, però a més també llança detalls que en el teatre de Pompeia també es van representar actuacions en grec, “una cosa que mai abans s'havia testificat directament”.

La tomba, que se suposa que és de les últimes dècades de la vida de la ciutat, consisteix en una maçoneria en la façana de la qual es conserven restes de pintura on es poden veure plantes verdes sobre un fons blau.

El personatge de Marcus Venerius Secundio apareix en l'arxiu de tauletes de cera pertanyents al banquer pompeià Cecilius Jucundus, propietari de la domus del mateix nom a la Via Vesuvi. Marcus Venerius era un esclau públic i guardià del temple de Venus que una vegada alliberat havia aconseguit un cert estatus social i econòmic, com a mostra la tomba bastant monumental i també, com es dedueix, per la inscripció. Es va convertir en augustal, és a dir, en membre del col·legi de sacerdots dedicat al culte imperial.

El director del parc arqueològic de Pompeia, Gabriel Zuchtriegel, ha assegurat que "es tracta d'un dels esquelets millor conservats trobats en l'antiga ciutat". El mort va ser enterrat una xicoteta cel·la de 1,6 x 2,4 metres darrere de la façana principal, mentre que en la part restant del recinte es van trobar dues incineracions d'urnes, una en un bell recipient de cristall pertanyent a una dona anomenada Nuvia Amabilis, que podria ser la dona de Marcus Venerius.

Però l'enterrament de Marcus Venerius "és, per tant, altament inusual també quant al ritu funerari adoptat, considerant que era un home adult de més de 60 anys", expliquen i a més la troballa es completa amb la recuperació d'objectes del depòsit funerari que inclou dos ungüentaris de vidre i nombrosos fragments del que sembla ser tela.

Per a l'investigador de la Universitat de València "ara el gran misteri és per què va triar ser inhumat i no incinerat com els dos membres de la seua família" les restes de la qual estan en la tomba en dues urnes. "Tenim diverses hipòtesis, la primera és que es tractava d'una persona que tenia una afiliació grega, perquè en aquests moments a Grècia es preferia la inhumació". 

Però una altra part, explica, "continuem investigant si va ser una elecció personal el fet de conservar incorrupte el cos i és molt important perquè significaria que respecte als funerals es tenia una certa llibertat de culte i que no es tenien en compte regles estrictes o temor per trencar els ritus i les amenaces dels déus. Suposaria que hi havia una llibertat ideològica en el moment de triar després de la mort".

Sobre els detalls de la momificació explica que encara queda molta faena, perquè ara s'hauran d'analitzar les substàncies que cobrien el cos i una espècie de teixit que també han trobat a la tomba. "Aquesta tela, plantes o substàncies que van afavorir la momificació ens pot donar la clau si va ser intencional o simplement s'ha momificat per l'ambient segellat que tenia la tomba: amb dos murs de malta i pedra volcànica i argila”.

Les restes orgàniques del teixit trobat i altres elements del cadàver de Marcus Venerius Secundio seran estudiats en la unitat ArchaeChemis, unitat d'Anàlisi Química de la Universitat de València.

Les restes orgàniques del teixit trobat i altres elements del cadàver de Marcus Venerius Secundio seran estudiats en la unitat ArchaeChemis, unitat d'Anàlisi Química de la Universitat de València, sota la supervisió de Gianni Gallelo, investigador del departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga d'aquest centre. "Ens queda molta faena per davant per a revelar aquest gran misteri que ha aparegut a Pompeia i que podrà canviar el que sabíem de les tradicions funeràries en el món romà", conclou Alapont.