Teoria del color, segons Rafael Armengol
S'inaugura a La Nau de la UV la instal·lació "El joc del color", una invitació a endinsar-se en la naturalesa de la llum.
A Rafael Armengol (Benimodo, 1940) sempre li ha interessat l'estudi del color i la llum, de fet l'artista explica: primer va ser la reproducció en mitjans impresos, el blanc i el negre als diaris, després la televisió i, finalment, les pantalles dels ordinadors. Han sigut processos que m'han portat a mostrar aquest entramat tal com és percebut per l'ull humà".
És aquesta visió de l'artista la que intenta traslladar al visitant la instal·lació El joc del color, que ocupa el claustre de La Nau de la Universitat de València amb dos grans llenços, tres mosaics i una sèrie de vitralls de metacrilat de grans dimensions.
Per a Armengol, la qüestió de la grandària és clau perquè el gran format permet que la gent puga percebre exactament com funciona la difracció dels colors, és traslladar a una dimensió macro el que passa a escala micro.
El color, signe d'identitat en l'obra d'Armengol
El comissari de l'exposició, Martí Domínguez, constata aquest interés de l'artista en la desestructuració de la llum i afirma: "és un signe d'identitat cabdal de l'obra de Rafael Armengol des que en 1967 va començar a treballar en la difracció de la llum a partir de la imatge projectada pels mitjans de comunicació de masses".
Per a completar aquesta visió de la teoria del color segons Armengol, es pot visitar a la Sala Martínez Guerricabeitia al mateix Centre Cultural La Nau l'exposició "Parelles de Tiepolo", trenta obres que posen en escena el tractament cromàtic que fa l'autor quan s'enfronta al llenç en blanc amb tan sols una paleta en les seues mans. Tot estarà obert al públic fins al 20 de maig.
