"Quan tot era blanc i negre": Carmen Manila posa música a la ferida de l’incendi de la serra d’Espadà
La cançó recorre els paisatges afectats pel foc a la Vall d'Uixó, que va arrasar 9.600 hectàrees, amb una mirada musical a la tragèdia ambiental, però també una reivindicació de la memòria del territori i de l’esperança en la recuperació
L'incendi de la Serra d’Espadà es convertix en cançó. Carmen Manila acaba de publicar Quan tot era blanc i negre, una peça que naix en plena emergència per l’incendi de la Vall d’Uixó i que posa veu a la ferida d’un territori que ara mira de recuperar-se de les flames.
El foc, que va començar el 25 de juliol, va acabar afectant prop de 9.600 hectàrees i va obligar a evacuar veïns de diversos municipis de la zona. La cançó es va escriure, precisament, mentre l’incendi encara cremava: “Mentre el foc encara consumia les últimes pinades vam escriure esta cançó. Amb ella volem mostrar l’estima que els nostres pobles li tenim a la nostra casa”.
Amb una sonoritat acústica i un estil folklòric valencià, amb acordió i instruments de corda, la cançó recorre alguns dels paisatges i referents de la serra. “Pel barranc de l’Horta puja. Una espurna i no s’apaga”, canta Carmen Manila, en una lletra que també evoca Artana, les carrasques, les fonts, el romer i les sureres centenàries.
La cendra, la foscor i l’aigua que “bull per les aixetes” apareixen com a símbols d’un paisatge transformat pel foc. I les sureres es convertixen en testimonis d’esta memòria: “Contaran com van morir els seus pares”, diu la cançó.
Quan tot era blanc i negre és així una mirada musical a la tragèdia ambiental, però també una reivindicació de la memòria del territori i de l’esperança en la recuperació: “Tornarem a caminar a l’ombra dels teus arbres i a olorar el romer i el timó dels teus camins”, conclou el grup.
