'Pájaros', una 'road-movie' "de fugida, però també de trobada"

Pájaros, l'última pel·lícula de l'actor i director alcoià Pau Durà encara el final del seu tercer cap de setmana en cartellera consolidant els bons resultats en taquilla. El film, protagonitzat per Javier Gutiérrez i Luis Zahera, conta la història de Colombo i Mario, dos homes que emprenen un viatge que els portarà a recórrer mitja Europa amb cotxe i a conéixer-se entre ells i a ells mateixos. Un equip d'À Punt Notícies ha pogut parlar amb Durà, que ha presentat este cap de setmana la pel·lícula al seu Alcoi natal.

Què ens conta Pájaros?

És una història d’amistat, però també de dos perdedors que van darrere d’uns pardals que al final també són ells mateixos. Uns pardals que necessiten trencar la seua gàbia per a agafar distància i veure els seus conflictes i misèries des de lluny. Al cap i a la fi no és només un viatge de fugida, sinó també de trobada.

Actualment estàs més centrat en la direcció i l'escriptura que en l'actuació?

La direcció i l’escriptura em porta més temps, lògicament, però jo com a actor no he deixat de treballar. Continue fent d’actor, però l'escriptura i la direcció necessita un major esforç i són processos que duren molt de temps. Esta és la meua tercera pel·lícula, però cadascuna porta quatre o cinc anys d’esforç i de treball i va coent-se a foc lent. Però jo continue divertint-me molt fent d’actor.

I que t'agrada més, la direcció o l'actuació?

Són cares d’una mateixa moneda per a mi. Jo disfrute en els dos àmbits, el que passa és que és veritat que quan un fa d’actor et poses a les ordes d'històries que no són seues i tot és una mica més relaxat. Quan dirigeixes, totes les preguntes van a tu i els processos són més complexos, però també la satisfacció és més gran al final.

Com a director diries que parteixes amb avantatge per tindre experiència com a actor?

Les meues pel·lícules com a director acostumen a ser pel·lícules de personatges. Segurament per això, perquè jo tendisc a donar una gran importància a l’actor i al personatge. La meua tasca amb ell crec que és molt còmoda, parlem el mateix llenguatge. Al final jo el que faig és tractar-los com a mi m’agrada que em tracten com a actor: donar-los molta llibertat, contagiar-los la passió per esta història i deixar-los que ells acaben de completar els personatges.

Com fas per treballar amb intèrprets de la talla de Sacristán, Alterio o Zahera?

Jo crec que és la història que els atrau. És veritat que les històries que escric ja tenen un atractiu molt fort per a mi com a actor. I també el fet que jo siga actor potser els dona més confiança també, perquè creuen que ens entendrem millor.

Diries que en les teues pel·lícules l'humor és important?

Jo intente que la història bascule entre la comèdia i el drama. Soc incapaç de crear un drama en què no hi haja humor. I tampoc m’agrada una comèdia en què no hi haja un patiment de personatges i una cosa més profunda. Pájaros tracta de temes com el pas del temps, els somnis perduts, la família, el desamor o la culpa. Són temes per a mi importants i seriosos, però tractats amb sentit de l’humor i amb una lleugeresa mediterrània de la qual soc incapaç d’allunyar-me.

És la paternitat un altre tema important per a tu?

La paternitat està present en algun moment en les tres pel·lícules que he dirigit. Vaig començar a complicar-me la vida escrivint i dirigint quan a més vaig ser pare. Jo crec que és un tema que quan parles de la família, quan parles del pas del temps, està molt present, sota el meu punt de vista. I en les tres pel·lícules d’una manera o altra apareix.

Més projectes de cara al futur?

Hi ha una història ja en marxa i intentarem tirar-la avant. Ara bé, haurem d'afrontar eixe procés tan difícil i tan dur que és alçar una pel·lícula. Però ahí estem, i intentarem que hi haja una quarta pel·lícula, sens dubte.