Paco Muñoz diu fins després

'Per a mi, el concert del Teatre Principal de València és únic per moltes coses, però sobretot perquè em desperta els records de la meua infantesa', explica Paco Muñoz emocionat. 'Vaig nàixer a cent metres del Principal, en el carrer dels Llibrers. Fins que assolaren ma casa vaig viure ací, jugava en el claustre de la Universitat del carrer de la Nau, on ma mare ens deixava a mi i als germans quan se n´anava a comprar. És com tornar a casa.'

I Mossén Grenya, com li deien a Bocairent, un dels seus pobles, no està sol. Dalt de l´escenari l´acompanyen les veus que han compartit amb ell els 17 concerts d´aquesta gira, Ina Martí i Josep Aparisi. L´Apa canta No em moriré d´amor, em moriré de qualsevol cosa, de Vicent Andrés Estellés. 'Aquests versos me´ls va dedicar el pessimista de Vicent. Jo estava refredat i ell es pensava que anava a morir-me', recorda el cantautor, un enamorat de la vida.

D´Estellés també se sentirà Amor i amor, que canta Aitana Ferrer, i Deixa´m que et pense, que interpreta el quartet Melòmans. Per a Pau Ferrer, un dels membres del grup, 'cantar al costat de Paco Muñoz és una sort i un honor perquè és un referent de la cultura valenciana i de la música en valencià. A més, nosaltres hem mamat la seua música des de xiquets, hem cantat les seus cançons infantils i hem aprés música i valencià amb ell.'

En el Teatre Principal de València, Miquel Gil posarà veu als versos de Teodor Llorente Vora el barranc dels Algadins. Andreu Valor, a Em posareu entre les mans la creu i Teresa Segarra, a la Cançó de la Marinera. La música la interpretaran la nissaga d´amics músics que li són fidels i còmplices, cors i doble corda, guitarra, bateria i baix, dirigits per un altre amic amat, el piasta de Sueca Enric Murillo. I en l´epíleg del concert, tots junts cantaran el Romanç del Penyal, una estrofa per a veu.

Ningú se´n va d´un concert de Paco Muñoz sense escoltar i taral·lejar Serra de Mariola. A l´escenari del Principal pujaran a interpretar-la tots els cantants que seuran al pati de butaques. Paco, el gran amic, l´home que es fa voler, a qui les cames ja no li fan massa cas i el cor li dóna algún ensurt, es manté ferm i valent. El valor de la seua paraula s´escolta generació rere generació. Molts dels xiquets que han cantat La masereta se´n va al mercat omplin encara cadascun dels seus concerts. Coneixen la música d´un home imponent, dedicat en cos i ànima a allò que més ha estimat: el seu país.