La nostàlgia dance-pop dels Pet Shop Boys torna a fer ballar a València dos dècades després
L'incombustible duo britànic va demostrar este dijous al Roig Arena que seguixen en plena forma amb un teatral i acolorit espectacle davant 10.000 persones en el primer dels dos concerts previstos a Espanya en esta gira
La dècada de 1980 difícilment s’entenen sense els sintetitzadors, les melodies sofisticades o les lletres carregades d'ironia i crítica social dels Pet Shop Boys. Com si més de quatre dècades no hagueren passat, l’incombustible duo britànic format per Neil Tennant i Chris Lowe va tornar a desplegar este dijous el seu particular dance-pop nostàlgic davant més de 10.000 fans al Roig Arena, a València.
El concert, inclòs dins de la seua gira "Dreamworld" i un dels dos que oferiran a tot Espanya enguany, ha suposat el retorn dels Pet Shop Boys a València 19 anys després de l'última actuació a la ciutat. Abans d'este recital, l'última visita a la capital valenciana havia sigut el 25 d'octubre de 2007, quan van actuar a l'Heineken Greenspace Festival amb la gira "Fundamental".
En dos hores clavades, el duo va repassar el seu repertori de grans èxits. Entre ells, per descomptat, els temes del seu àlbum de debut, Please, al qual pertany "Suburbia", la cançó amb què obrin tots els seus concerts d'esta gira inacabable que va arrancar l’any 2022.
A partir d’eixe tret d’eixida va començar un repàs per dècades de senzills plens d’hedonisme, nostàlgia i ironia que van formant el seu particular teatre d'ensomni, ball i plaer.
El públic va embogir especialment amb alguns dels seus èxits més icònics, sobretot "Always on my mind", "Where the streets have no name", "Domino dancing" i "It's a sin". En temes com ara "Heart", el pavelló ha mutat en sala rave, mentre que en passatges més tranquils ("Rent", "Being boring" o "Love comes quickly"), l'escenografia i la il·luminació han ajudat a crear un ambient més pròxim, cinematogràfic i evocador.
Amb "Go west" han tornat a reivindicar, amb les seues projeccions, el moviment social que en la dècada de 1960 i des de San Francisco va començar a normalitzar l'univers LGTBI, dels drets del qual han sigut sempre ferms defensors.
Fidels a la seua manera d’emocionar, no només amb la música, també a través de l’estètica i el disseny, Tennant i Lowe han anat canviant de vestuari, des de les gavardines blanques de l'inici amb màscares-diapasó incloses fins a un vestit fosc amb barret blanc, xandall amb gorra, gavardines platejades amb ulleres de sol o vestit fosc amb corbata i camisa blanca. Tot això amb els posats sempre hieràtics de Lowe (darrere del seu teclat i la seua pantalla) mentre Tennant es desfeia en simpatia, verborrea i agraïments al públic.
Amb una indiscutible influència global i la seua capacitat per a mantindre's girant pel món i produint en la indústria discogràfica, Neil Tennant (72 anys) i Chris Lowe (66) han demostrat este dijous a València el seu particular pacte amb el diable per a capitanejar la pista de ball. Pet Shop Boys han proclamat des de València, com canten en "It's allright" —que va sonar igual de festiva que des de 1988—, que "tot està bé, perquè la música sona per sempre".
