Mor als 93 anys l'actor estatunidenc James Earl Jones, veu de Darth Vader i Mufasa
A l'esquena acumula una trajectòria de sis dècades i ha aparegut en més de 200 produccions de cinema, televisió i teatre
L'actor estatunidenc James Earl Jones, conegut per prestar la veu a personatges emblemàtics del cinema com ara Darth Vader (La guerra de les galàxies) o Mufasa (El rei lleó) ha mort este dilluns als 93 anys. Ha sigut el seu representant qui ha informat del decés, que ha tingut lloc a casa de l'intèrpret al comtat de Dutchess —en l'estat de Nova York—, segons ha reportat el mitjà Deadline.
La carrera de Jones abasta sis dècades que van començar en teatres de poble a Michigan i el portaren fins a la cúspide de Hollywood, amb desenes de pel·lícules i sèries a l'esquena. De fet, era un dels pocs membres privilegiats del club dels EGOT —és a dir, guanyador d'un premi Emmy, Grammy, Oscar i un Tony—.
Va participar en quasi 200 produccions en pantalla, però se'l recordarà sobretot per posar la veu al malvat Darth Vader en la trilogia original de La guerra de les galàxies (1977). També apareix en les entregues més recents de la saga —La venjança dels Sith (2005), Rogue One (2016), L'ascens de Skywalker (2019)—, i en les sèries de televisió Obi-Wan Kenobi i Star War Rebels.
Va nàixer el 1931 a Arkabutla, a l'estat de Mississipi. Son pare, Robert Earl Jones, va abandonar la família abans que ell arribara al món i se'n va anar a Nova York i Hollywood per a ser actor. Quan tenia cinc anys es van mudar a Michigan i la tartamudesa que patia provocava que a penes parlara fins que va arribar a l'institut. El professor de poesia el va ajudar a superar este problema recitant poemes. Va estudiar interpretació en la Universitat de Michigan, va passar per l'exèrcit i el 1964 va debutar en el cinema amb un personatge secundari en el llargmetratge Stanley Kubrick Doctor Strangelove.
No obstant això, la fama va arribar-li de la mà del paper del primer campió afroamericà dels pesos pesants dels Estats Units en el film The great white hope (1970), pel qual va estar nominat a l'Oscar com a millor actor protagonista. No es faria amb l'estatueta, però, fins al 2012, quan va rebre un Oscar honorífic. Al cinema també va participar en altres pel·lícules com Claudine, Camp de somnis o Our Gang.
D'altra banda, va debutar en els escenaris de Broadway el 1958 amb Sunrise at Campobello, amb el qual va guanyar el Tony a millor obra teatral. Durant la seua trajectòria va obtindre dos d'estos premis, un pel seu paper en l'obra The great white hope —abans que s'adaptara a la pantalla gran— i un altre per Fences.
A més, el nominaren als Emmy huit vegades, i va guanyar dos d'estos premis el 1991: un pel rol com a personatge principal en la sèrie dramàtica Gabriel's Fire i un altre en la categoria d'actor secundari en una minisèrie o un especial per Heat Wave.
