Les mones tornen a regnar als forns amb l'arribada de Pasqua

Les mones de Pasqua són el dolç més emblemàtic de la Setmana Santa, i al nord de Castelló és molt típic fer-les de xocolate. Els forns del Maestrat han importat per proximitat aquesta tradició catalana i són autèntics mestres xocolaters. Les més tradicionals tenen forma d’ou gegant, però amb el temps els obradors han anat diversificant i modernitzant els productes per a incorporar-hi els personatges preferits de la xicalla. El pastisser Víctor Cerdà, que treballa a Benicarló (Baix Maestrat), ens confessa el secret per a confeccionar aquestes obres d’art de xocolata: la temperatura de la matèria primera. El xocolate ha d’estar temperat. No es pot refredar massa, perquè si no perd lluentor, però tampoc pot estar molt calent, perquè si no, no es pot treballar bé. 

Un altre pastisser, Agustín Masip, enguany s’ha atrevit a construir una rèplica de l’arxiprestal de Vinaròs. Amb 30 quilos de xocolate, afirma que és la mona més gran que ha fet mai, i que hi ha gent que s’emociona en veure-la. 

D’altra banda, els forns de Càlig (Baix Maestrat) s'han convertit en parada obligada per als amants de la farinosa, una mona farcida allargada, feta a mà, amb paciència i productes locals que fa les delícies dels amants dels dolços. La que més es ven és la tradicional de cabell d'àngel, però, a poc a poc, li estan guanyant terreny el brull, l’ametla i el xocolate, conta el forner Amadeo Sorlí. Al seu obrador, aquests dies arriben a fornejar-ne milers per a compartir amb la família.