Les millors fotografies de Natura: així són els finalistes del Wildlife Photo
Des dels comportaments animals més fascinants a inspiradores imatges de paisatges. El Museu d'Història Natural de Londres ha fet públiques les candidates per a guanyar el certamen internacional
La imatge quasi onírica d’unes perques de riu que ben bé podrien formar part d’un quadre de Dalí, o el posat d’un os polar a la finestra d’una casa abandonada. Com cada any, el certamen internacional Wildlife Photographer of the Year ens deixa poderoses, fascinants, curioses —i, fins i tot, còmiques— imatges de la natura i el món animal.
El Museu d'Història Natural de Londres ja ha seleccionat les finalistes per a convertir-se en la millor fotografia de natura de l'any 2022 entre els treballs de professionals de 93 països.
El veredicte definitiu d’aquest concurs, que valora la composició artística de les fotografies, la innovació tècnica i el coneixement del món natural es donarà a conéixer el proper 14 d’octubre.
El cas del polp
Samuel va trobar aquest polp amagat en una closca quan estava bussejant sobre l'arena volcànica de l’estret de Lembe, a Indonèsia. Posant atenció per a no angoixar-lo mentre feia aquesta cridanera presa, Samuel va esperar que el polp obrira la closca i revelara el seu acolorit cos a l'interior.
Només un dia de pesca
Srikanth va usar un dron per a obtindre una vista d'ocell d'un mercat del golf de Bengala per a demostrar l'escala de la captura del marlí i el peix vela en només un dia. Al món, el 85% de les poblacions de peix estan ara per ara sobreexplotades per humans.
El bonobo i la mangosta
Christian havia seguit un grup de bonobos a través d'un bosc inundat quan va veure aquest jove mascle sostenint suaument un cadell de mangosta. "El bonobo va sostindre i va acariciar la xicoteta mangosta durant més d'una hora", diu Christian, "portant al cadell amb cura mentre s'enfilava a un arbre per a menjar-se'n la fruita". El cadell de mangosta, finalment resulta il·lés i alliberat, i podria haver sigut segrestat quan van matar la seua mare.
La girafa que desapareix
José va mantindre la càmera fixa en el vehicle en moviment, mentre observava com desapareixia una girafa entre els pilars alts del nou ferrocarril de via estàndard Mombasa-Nairobi de Kènia. La imatge és un símbol de l'empremta que deixa l'ésser humà quan li furta terreny a la vida silvestre.
Festa en la piscina de les granotes
Brandon va suportar mosquits i aigua fins al pit per a documentar aquest rar frenesí reproductiu de granotes arbòries planejadores. Aquests espectaculars esdeveniments de reproducció en massa ocorren només en uns pocs llocs remots a Amèrica Central i del Sud, de tant en tant cada any, un fet que fa que siga difícil predir el moment. Brandon havia estat alçant-se a les 4 del matí durant dies en espera de poder trobar-ne un.
El dilema del peresós
Aquest peresós de gola marró ja havia travessat un camí, però per a arribar al grup d'arbres següent necessitava tornar a terra i gatejar. Va descendir per un pal, i en aquell moment es va trobar amb un gran gos. Quan va sentir el perill, es va congelar. Afortunadament, la intervenció dels amos va impedir que gos atacara l’animalet.
En la selva tropical, els peresosos només baixen a terra una vegada cada cinc dies per a defecar. Però amb la pèrdua d'hàbitat i la fragmentació del bosc més pròxim, es veuen obligats cada vegada més a fer desplaçaments a través d'àrees urbanitzades.
Marc polar
Quan el vaixell de Dmitry es va acostar a l’illa de Kolgúiev, un illot deshabitat al remot l'Extrem Orient rus, no esperava veure una figura a la finestra d'una casa abandonada. Els binoculars van revelar que més de 20 ossos polars estaven explorant el poble fantasma, que ha estat abandonat des de 1992. Amb el canvi climàtic reduint el gel marí, la caça es torna cada vegada més difícil per als ossos, i han d'acostar-se als assentaments humans per a buscar aliments.
