El memorial de Mauthausen exhibeix ja el quadre d'Antonio Camaró contra l'horror nazi que va es retirar per "indecent"
La polèmica va sorgir el 2019 quan el pintor va lliurar una peça encarregada per a homenatjar els milers d'espanyols exterminats allí
El quadre del pintor valencià Antonio Camaró que va arribar a ser retirat del memorial de Mauthausen (Àustria) per "indecent" s'exhibeix ja al museu que recorda i denuncia els horrors comesos pel nazisme al camp de concentració, segons ha informat l'alcalde de Xirivella i diputat a les Corts, Michel Montaner.
La polèmica va sorgir el 2019 quan el pintor va lliurar al memorial una peça encarregada per la delegació valenciana Amical Mauthausen --una associació que defensa les víctimes del nazisme a Espanya-- i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) per a homenatjar els milers d'espanyols exterminats al camp de concentració i per a commemorar els 74 anys de l'alliberament dels presos de Mauthausen.
Però l'obra va ser retirada després de considerar-la "amoral", a causa d'"una mala interpretació de la creativitat de l'autor". Després de fer un viatge llampec a Mauthausen, el pintor, juntament amb un amic, l'alcalde de Xirivella, Michel Montaner, va aconseguir el compromís de la direcció de reposar el quadre.
Ara, després de restaurar alguns xicotets desperfectes al marc, des de l'1 d'abril l'obra, titulada Mai, pot veure's en l'exposició permanent al costat d'un text explicatiu del seu significat --és un símbol contra "l'horror i la monstruositat que van patir els éssers humans que van estar entre aquests murs"--, en tres idiomes, segons ha assenyat Montaner, que ha apuntat que han sigut els responsables del memorial els qui els han comunicat recperació de la pintura. En paraules del mateix Antonio Camaró, l'obra és "una espècie de Saturn, un monstre, un fal·lus, no en el sentit sexual, sinó de depravació, com el que va haver-hi allí".
"No es destaca, està entre tot el que hi ha en l'obra, hi ha conceptes i dibuixos. El monstre porta simbologia nazi i és un al·legat contra tota la barbàrie i el totalitarisme, perquè mai més hi haja el que va haver-hi, que va ser un horror per a l'ésser humà", segons l'artista.
