El MARQ localitza a Rojales una de les primeres basíliques cristianes d’Alacant
Les excavacions al jaciment del Cabezo del Molino documenten un conjunt funerari complet amb un edifici religiós associat
La huitena campanya del Pla d’Excavacions del Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) al jaciment del Cabezo del Molino, a Rojales, ha conclòs amb un descobriment destacat: les restes d’un edifici que podria ser una de les primeres basíliques cristianes de caràcter rural localitzades a la província d’Alacant.
El diputat de Cultura, Juan de Dios Navarro, ha visitat este dilluns l’enclavament, conegut perquè ha aportat importants resultats en la investigació del període bizantí, segons ha informat la Diputació d’Alacant en un comunicat. Els treballs, dirigits des del 2018 per Teresa Ximénez de Embún i Juan Antonio López Padilla, s’han dut a terme durant les tres primeres setmanes de setembre.
Una basílica comparable a una ermita
La gran novetat ha sigut la identificació d’una planta d’edifici que s’assembla a les primeres basíliques cristianes, amb unes dimensions comparables a les de les ermites actuals.
Segons la institució provincial, el descobriment podria suposar la documentació, per primera vegada, d’un conjunt funerari complet que inclouria dos àrees d’enterrament i un edifici religiós associat.
Valor científic i internacional
La Diputació ha remarcat que l’antiguitat d’este conjunt li atorga un valor especial, en tractar-se probablement d’un dels edificis religiosos rurals més antics de la província.
El diputat ha visitat el jaciment acompanyat pel director del MARQ, Manuel Olcina, i per Ximénez de Embún. Ha destacat la “rellevància” del descobriment i ha subratllat que “la Diputació manté la seua aposta per la investigació arqueològica amb l’objectiu d’avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar este territori”.
El jaciment del Cabezo del Molino s’ha convertit en un referent internacional després de la localització d’una necròpolis i dels estudis duts a terme en col·laboració amb l’Institut Max Planck d’Alemanya, que inclouen anàlisis antropològics, paleopatològics i genètics de les restes humanes trobats.
