El Marq d’Alacant acull una exposició amb el préstec més gran del Museu de l’Or de Bogotà
Prop de 300 peces desvelen els enigmes de les comunitats indígenes en una mostra immersiva amb vídeos, sons i olors
El Museu Arqueològic d'Alacant (Marq) acull des d'este dilluns una exposició amb el major préstec procedent del Museu de l'Or de Bogotà: "L'or i l'univers. Sabers indígenes de Colòmbia". Prop de 300 peces que desvelen els enigmes de les comunitats indígenes d'esta zona de Llatinoamèrica, des dels seus rituals, utensilis, danses i ofrenes fins a les connexions amb l'univers o els intercanvis amb el món dels esperits.
El fil conductor d'esta mostra, que podrà visitar-se fins al 2 de maig de 2027 i que inclou elements que s'exhibixen per primera vegada a Espanya, se sustenta en la concepció indígena d'un univers compartit per éssers humans i no humans. Abasta 291 objectes arqueològics, entre ells 157 d'or, així com creacions de comunitats indígenes actuals, seleccionades específicament per a l'ocasió.
Entre el compendi expositiu destaquen màscares, arracades i pectorals, éssers híbrids com els reconeguts humans-ratpenat o xamans en vol. Estos objectes són únics i excepcionals pel disseny i la mestria tècnica, però també pel paper important que compliren per a assegurar la preservació del món.
Igualment rellevants són les creacions en ceràmica i pedra, d’entre les quals sobresurt una àmplia diversitat de figures de plantes i animals, alguns amenaçats hui per la destrucció dels seus ecosistemes.
Els continguts de la mostra creen un espai immersiu que evoca diversos ambients i conceptes del món indígena a partir d’elements musicals, arquitectònics, museogràfics, vídeos, sons i olors basats en investigacions recents.
Així, el públic pot entrar en una maloca indígena (casa comunal sagrada), sentir el foc en un taller metal·lúrgic, viure l’experiència de transitar altres dimensions o participar en balls rituals.
L’ambientació sonora inclou melodies enregistrades amb flautes i ocarines d’entre 600 i 1.000 anys d’antiguitat, i enregistraments dels paisatges sonors de l’erm andí i de les terres baixes del Carib. Mentre que les olors de la sala oferixen, així mateix, un recurs d'accessibilitat que, ajustat als seus continguts, singularitza el seu recorregut.
La comissària Marcela García Sierra, antropòloga i del Museu de l'Or de Bogotà, ha explicat als mitjans de comunicació que l'or indígena “no era per a acumular-lo”, “no era un sinònim de riquesa, sinó un mitjà per a afavorir la comunitat, per a comunicar-se amb els esperits”, i “assegurar que hi haja vida, fertilitat i continuïtat del món per a tots”.
