La cronologia de l'avís de l'Europol i la seguretat al Museu de Villena enfronta administracions i partits

Cinc dies després que tres lladres encaputxats furtaren el Tresor de Villena (Alt Vinalopó) al museu de la localitat, un conjunt d'orfebreria de tres mil anys d'antiguitat, continua la polèmica al voltant de la seguretat del recinte. L'Europol, que va alertar sobre robatoris a museus un dia després de l'espoli de les valuoses peces, confirma que hi ha una explosió de robatoris exprés de joies històriques i patrimonials en tot Europa. A Espanya, precediren a Villena robatoris al Museu de Badajoz i al Museu Municipal d'Albacete. En este context, Compromís i el PSPV-PSOE han demanat informació al govern espanyol i a la Generalitat sobre les mesures de seguretat que hi havia al Museu de Villena (MUVI), mentre el PP indica que la seguretat és responsabilitat de l'ajuntament i el Consell assegura el Ministeri va remetre l'avís de l'Europol un dia després del saqueig.

Al respecte, la diputada de Compromís al Congrés Àgueda Micó ha registrat este dilluns una sèrie de preguntes a l'executiu de Pedro Sánchez sobre quan va rebre l'informe de l'Europol en què alertava de l'augment de robatoris en museus i el moment en què el va traslladar a la Generalitat. Segons el document de registre davant de la cambra baixa, Micó ha sostingut que el robatori del Tresor de Villena es va produir el 27 d'agost "en un context en què l'Europol havia alertat les autoritats europees sobre l'augment dels robatoris contra museus i altres institucions culturals".

Així mateix, la diputada valencianista ha argumentat que la informació publicada als mitjans de comunicació apunta a "una situació especialment preocupant" i és que l'alerta d'Europol "no hauria arribat al Museu de Villena fins al 28 d'agost, un dia després de l'assalt".

El PP valencià també ha entrat en el debat per a posar el focus en la cronologia d'este avís i indica que la Generalitat, que el va remetre a l'administració local a través de la Conselleria de Cultura, "no va poder traslladar abans una informació que senzillament no havia rebut". En els últims dies, els populars han repetit esta tesi i culpen el Ministeri de Cultura del retard perquè, segons sostenen, la comunicació de l'alerta va arribar una volta executat el robatori.

El síndic popular a les Corts, Nando Pastor, ha tornat a remarcar este dilluns que va ser el departament liderat per Ernest Urtasun qui va convocar les autonomies després del saqueig i els va traslladar l’alerta. Els populars també qüestionen les mesures de seguretat del MUVI i remarquen que l'espai no disposava de vigilància presencial durant les hores de tancament. Pastor ha reclamat que s’aclarisquen les responsabilitats per les mancances de seguretat, alhora que ha recordat que el centre és de gestió municipal i que la contractació de la seguretat presencial correspon a l’organisme local responsable.

En una nota de premsa difosa este dimarts, la Conselleria de Cultura ha reiterat que el MUVI és de titularitat municipal, per la qual cosa "és l'ajuntament de la localitat el responsable de la seguretat". "Ara li correspon a l'ajuntament acreditar que les mesures de seguretat que va dir eren reals i que aporte factures de la nova vitrina blindada i cuirassada que va afirmar que anava a construir-se", han expressat fonts de la Conselleria citades per EFE.

Per la seua banda, la secretària general del PSPV i ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, ha instat hui la Generalitat a explicar si el Museu de Villena (MUVI) complia amb "totes les condicions de seguretat" arran del robatori. Així ho ha manifestat, en declaracions als mitjans a les Corts, després d'assabentar-se que la Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats va enviar divendres al Museu de Villena i a la resta de sales museístiques de la Comunitat Valenciana un avís d'Europol sobre l'increment de robatoris detectat últimament.

El MUVI, de titularitat local, està integrat en el Sistema Valencià de Museus i això implica certes competències del govern autonòmic arreplegades en la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià. Entre d'altres la inspecció i tutela dels museus i col·leccions museogràfiques de la xarxa o l'establiment dels mitjans de comunicació i coordinació.

Per la seua banda, el Ministeri de Cultura ha explicat també este dilluns que va sol·licitar en dos ocasions a la Generalitat informació reclamada per la Policia Nacional per a reforçar la seguretat dels seus museus davant de l'onada d'assalts. Tanmateix, el govern autonòmic va deixar sense resposta estes peticions tot just abans del robatori de l'històric Tresor de Villena, segons han confirmat fonts del departament del ministre Urtasun.

Tot i que el Ministeri de Cultura assegura que va aportar "de manera immediata" les dades dels centres sota la seua gestió directa, l'11 d'agost va requerir estos mateixos detalls a les autonomies, i el 24 d'agost va insistir a aquelles administracions que no havien contestat. Preocupats especialment per l'assalt al Museu d'Albacete a finals de juliol, la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts va sol·licitar la col·laboració de la Policia Nacional per a "tractar de previndre casos semblants als ocorreguts en la primavera i inici de l'estiu". En eixe context, la Brigada de Patrimoni Històric va sol·licitar un inventari d'eixos museus autonòmics i estatals amb "un nombre significatiu d'objectes fabricats en or, plata o altres metalls o pedres precioses" amb la finalitat de blindar-ne la protecció.

Respecte a eixa petició del Ministeri, la Conselleria ha respost este dimarts que efectivament la van rebre l'11 d'agost i que se sol·licitava la remissió d'informació al més prompte possible, però que no s'especificava "ni la finalitat ni la urgència".