L’axolot mexicà i el caragol porpra: dos espècies en perill que inspiren l’última exposició de l’IVAM

L’IVAM inaugura este dimecres una exposició amb prop de quaranta obres de l’artista mexicana-britànica Melanie Smith, que pren com a punt de partida dos espècies en perill d’extinció: l’axolot mexicà i el caragol porpra. A través d’escultures, dibuixos i vídeos, la mostra reflexiona sobre com mirem i representem allò que sabem que pot desaparéixer.

Amb el títol “Només una cosa era estranya: continuar pensant com abans”, l’exposició reunix les dos últimes produccions de Smith, Axolotl i Tixinda. El primer projecte se centra en l’axolot, un amfibi endèmic de la Vall de Mèxic amb una extraordinària capacitat per a regenerar músculs, ossos, nervis i òrgans, però del qual queden només uns 500 exemplars en el seu hàbitat natural.

La investigació sobre l’axolot partix també del relat Axolotl, de Julio Cortázar. Smith explora la capacitat de regeneració de l’animal i la relaciona amb la pràctica artística, alhora que qüestiona la manera en què esta espècie ha passat de ser un animal amenaçat a convertir-se en una icona present en la cultura popular, els objectes decoratius o les aplicacions digitals.

L’altre protagonista és el caragol porpra, conegut com a tixinda en la llengua de Ñuu Savi. Este mol·lusc del Pacífic mexicà segrega un pigment porpra que històricament s’ha utilitzat per a tenyir teixits i que va arribar a ser un símbol de noblesa. Actualment, està amenaçat pels canvis de temperatura i l’acidificació de l’oceà, la reducció del seu aliment i l’extracció no sostenible de la tinta.

Smith ha investigat també la relació de les comunitats mixteques amb este animal, especialment a Pinotepa de Don Luis, on els tintorers obtenen el pigment directament del caragol sense fer-li mal. Per a l’artista, esta manera de relacionar-se amb la natura mostra una concepció més horitzontal entre els éssers humans i la resta d’espècies.

La mostra planteja així una pregunta més àmplia: com es viu una extinció i com perceben els animals la seua pròpia desaparició? L’artista busca provocar una mirada més empàtica i curiosa i qüestionar "l’obstinació humana" de situar-se en el centre de la relació amb la resta d’éssers vius. L’exposició es podrà visitar a l’IVAM fins al gener.