L’astronauta estatunidenca Christina Koch, Premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026
Ha format part de la missió Artemis II, és la primera dona que ha arribat a l’òrbita de la Lluna i la que més temps ha romàs a l’espai, 328 dies
L’astronauta estatunidenca Christina Koch, una de les tripulants de la missió Artemis II de la NASA que a l’abril va fer història en orbitar la Lluna després de mig segle sense presència humana en el satèl·lit, ha sigut guardonada este dimecres amb el premi Princesa d’Astúries de la Concòrdia 2026, una candidatura a la que optaven altres 35 persones.
El jurat l’ha escollit perquè “el seu esforç de superació personal ha contribuït a estendre les fronteres de la humanitat, recolzada en un ampli treball col·lectiu. Segons recull l'acta del jurat que ha sigut llegida este migdia a Oviedo pel cap de l'executiu asturià i president del jurat, Adrián Barbón, l'"exemplaritat" d'este treball col·lectiu "es projecta a tothom" a través del missatge de la missió espacial Artemis II: "Terra, sou un equip".
El de la Concòrdia ha sigut l'últim dels huit premis que concedix anualment la Fundació Princesa d'Astúries, que enguany arriben a la seua quarantena sisena edició.
Les altres distincions han recaigut en la cantant nord-americana Patti Smith (Arts); la productora cinematogràfica Studio Ghibli (Comunicació i Humanitats); els científics David Klenerman, Shankar Balasubramanian i Pascal Mayer (Investigació Científica i Tècnica); la Bòveda Global de Llavors de Svalbard (Cooperació Internacional); l'escriptor Timothy Garton Ash (Ciències Socials); el futbolista Leo Messi (Esports), i l'escriptor britànic Julian Barnes (Lletres).
La carrera espacial de Koch (Grand Rapids, Michigan, 1979) començà el 2013, quan va ser seleccionada com una dels huit integrants de la 21a classe d'astronautes de la NASA. Va completar la seua formació el 2015 i el març de 2019 va viatjar a l'Estació Espacial Internacional (Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2001), on va exercir com a enginyera de vol en les Expedicions 59, 60 i 61, i va contribuir a nombrosos experiments en Biologia, Ciències de la Terra i Tecnologia, incloses proves de bioimpressores 3D en microgravetat.
A més d’astronauta, Koch és enginyera elèctrica i física i ha esdevingut la primera dona a arribar a l'òrbita del satèl·lit i també és la que ha romàs més temps de manera continuada en l'espai, al llarg de 328 dies entre 2019 i 2020. Així mateix, va protagonitzar en 2019, juntament amb Jessica Meir, el primer passeig espacial fet íntegrament per dones.
Koch va formar part, juntament amb els astronautes Reid Wiseman, Victor Glover i Jeremy Hansen, de la missió Artemis II que va culminar el passat 10 d'abril amb èxit la seua missió de portar novament l'ésser humà a l'òrbita lunar per primera vegada des de 1972.
La tripulació va superar el rècord de distància assolit en l'espai per la missió Apol·lo 13 en 1970 i va establir, amb la nau Orió, una nova marca en allunyar-se 406.771 quilòmetres de la Terra.
