L'art de donar una segona vida a la ferralla
Objectes de metall inservibles es transformen en obres meravelloses en les mans de l'artista de Bétera, Benjamín Carreres.
El que per a uns és ferralla inservible, per a altres són peces precioses que treballant i acoblant les unes amb les altres es converteixen en escultures meravelloses. I això és el que fa Benjamín Carreres, un artista de Bétera que dona una segona vida a qualsevol objecte de ferro, llautó o fusta.
Per a ell el material metàl·lic no té secrets. De formació delineant industrial, ha treballat molts anys en una multinacional dissenyant pròtesis per a traumatologia i després en un taller de metall. Quan aquesta experiència professional va convergir amb la vena artística, modelar les formes originals dels objectes es va convertir en una necessitat. Va deixar la faena i va començar una segona vida. Unes paraules que per a ell tenen un significat doble.
Una llanda antiga de gasolina, les manetes d'una còmoda, serres desdentades, coberts o perols de cuina, en les mans de Benjamín adquireixen formes hiperrealistes de drac, parotet, pollastre o qualsevol cosa que es puga imaginar.
Algunes de les obres creades per Benjamin Carreres.
Darrere hi ha una faena de documentació prèvia, d'estudiar les formes i buscar en l'univers de peces guardades en el taller que Benjamín Carreres s'ha muntat en el garatge a casa.
La matèria primera la compra en els mercats de segona mà de Corbera, Montserrat o el Mestalla o li la porten amics i veïns que se sorprenen quan veuen en què s'ha convertit una llegona abandonada en un hort o el mànec d'una antiga ferramenta de fuster que li havien portat al creador beterà "a veure si s'hi podia fer alguna cosa".
Preparació de les peces prèvia i inici d'ensamblatge de l'obra 'El Quixot'.
"A vegades les peces em diuen en què volen convertir-se", asegura Benjamin Carreres. Per exemple, una màquina d'arruixar que li va regalar un amic de Massalfassar serà la gènesi de l'obra El Quixot, A partir del tos, el cos del cavaller de la trista figura ha anat prenent forma. O un depòsit de combustible de moto d'una Mobilette dels anys setanta del mercat de Corbera ha sigut l'inici d'El Velociraptor, una escultura de metre i mig on s'han acoblat més de 50 peces i que ha suposat 3 setmanes de faena.
Altres vegades, el procés creatiu és mès tècnic. Benjamín es proposa crear una escultura que li supose un repte d'acoblament. Per exemple, El Gall, que està format per 50 peces i on el més complicat va ser resoldre com dos forquetes suportarien els 4 kg de pes.
"El que faig és donar-li moviment a la ferralla perquè les obres acaben contant una història -diu Benjamín- i he descobert el meu propòsit en la vida". Amb 55 anys, la vida comença de nou.
