Juan Diego Botto, Premi Nacional de Teatre 2021
El jurat ha valorat "el seu profund i permanent compromís amb l'escena" i la capacitat de fer arribar al gran públic realitats polítiques i socials incòmodes
L'actor, director i autor Juan Diego Botto ha sigut destacat aquest dijous amb el Premi Nacional de Teatre, segons ha informat el Ministeri de Cultura i Esport en un comunicat.
El jurat ha valorat "el profund i permanent compromís amb l'escena com a vehicle de transmissió de realitats polítiques i socials incòmodes i la capacitat de fer-les arribar al gran públic a través d'un llenguatge clar i senzill, però carregat de poesia”. Atributs amb els quals ha conformat el seu espectacle Una noche sin luna, on ha demostrat “la seua naturalesa d'home de teatre integral com a dramaturg i intèrpret”, així com “l'enorme vigència que el discurs lorquià posseeix en l'actualitat.” Aquest guardó està dotat amb 30.000 euros.
Botto, de 46 anys, va nàixer a l'Argentina però des de menut viu a Espanya, on ha desenvolupat una àmplia i variada trajectòria professional, primer com a actor i després també com a director i guionista. En el teatre va debutar en 1987 amb l'obra Alessio.
La seua trajectòria escènica va continuar en els anys 90 amb obres com Veinte años no es nada, dirigida per Eduardo Recabarren, i El rufián en la escalera, obra dirigida per sa mare, l'actriu, productora i mestra de generacions d'actors Cristina Rota. Amb ella també va treballar en Rosencrantz y Guildenstern han muerto (2000) i, posteriorment, en Despertares y celebraciones (2007), una obra signada pel mateix Botto, que ja havia fet el salt a la creació en El privilegio de ser perro (2005), per a la qual va escriure diversos dels monòlegs que conformaven l'espectacle i també es va encarregar de la dramatúrgia i la direcció de l'obra.
En 2008 va estrenar en el Teatre María Guerrero Hamlet, obra dirigida i protagonitzada per ell mateix, al costat de José Coronado, Marta Etura i Nieve de Medina, entre altres. Com a autor repetiria en La última noche de la peste (2007) i Un trozo invisible de este mundo (2012), títol en què el va dirigir Sergio Peris-Mencheta i amb el qual va obtindre el Premi Max al millor autor revelació i al millor actor. La fórmula d'aquest èxit es va tornar a reproduir en 2020 en Una noche sin luna, espectacle amb el qual continua de gira aquesta temporada i on ha tornat a protagonitzar un text de la seua pròpia autoria, dirigit per Peris-Mencheta.
