Irene Grau i Marco Giordano reflexionen sobre la relació persones-territori a l'IVAM

Els artistes Irene Grau i Marco Giordano inauguren este dijous a l'IVAM l'exposició "Et dic cos", un projecte de 52 obres que proposa una reflexió sobre les relacions d'interdependència entre les persones, el territori i els materials que configuren l'entorn.

La mostra forma part del programa d'intercanvi artístic internacional Territoris en Trànsit: Sol Duet, desenvolupat juntament amb la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, segons informa la Generalitat. La plataforma d'intercanvi connecta artistes de distints contextos institucionals i geogràfics: Marco Giordano, convidat per la Fundació Sandretto, i Irene Grau, vinculada a la Comunitat Valenciana.

La presidenta de la Fundació Sandretto Re Rebaudengo, Patrizia Sandretto, ha indicat que "Et dic cos" permet visibilitzar el talent i les similituds entre creadors i, alhora, consolida la col·laboració cultural internacional.

Les obres d'estos artistes desplacen la idea del cos més enllà de l'humà per a pensar també el paisatge, els minerals o els residus com a cossos que deixen empremtes i que transformen allò amb què entren en contacte, segons la descripció de la directora de l'IVAM, Blanca de la Torre, durant la presentació de l'exposició.

La mostra, comissariada per Alicia Ventura i Bernardo Follini, aborda la relació i la tensió entre el cos i l'entorn, un ampli horitzó que abraça des de les espècies vegetals i minerals fins a les infraestructures que habiten els ecosistemes urbans.

Després de la seua estada al Centre Julio González, la mostra s'exhibirà al Palazzo Re Rebaudengo de Garene, seu històrica de la Fundació Sandretto, el gener del 2027.

Creació amb sensibilitat ecosocial

Irene Grau i Marco Giordano convergixen en una mateixa sensibilitat ecosocial i en una voluntat de qüestionar les formes extractives amb què històricament "ens hem relacionat amb el territori", ha explicat Blanca de la Torre.

"Et dic cos" combina obres preexistents d'ambdós creadors juntament amb noves produccions fetes específicament per als espais del museu, i inclou disciplines com la pintura, la fotografia i l'escultura.

La proposta d'Irene Grau examina els processos de transformació del paisatge derivats tant de fenòmens naturals com de l'activitat humana. Segons ha afirmat l'artista, els seus treballs investiguen "com els processos naturals i la intervenció humana, especialment a través d'indústries com l'extractivisme, alteren l'entorn natural".

Les propostes Brillo abrigo, sobre la conservació de les pintures d'Altamira; A hierro, al voltant de les ferides que la mineria metàl·lica deixa a la muntanya; i La séptima parte de un milímetro, que partix de la primera fase de producció de la indústria ceràmica, compartixen l'ús experimental de la matèria primera com a fil conductor per a visibilitzar els processos de transformació geogràfica.

Per la seua banda, Marco Giordano presenta un conjunt de treballs articulats al voltant de la instal·lació escultòrica Gridlocks. “Són cossos en moviment, són com màquines que funcionen gràcies a l'electricitat. Però d'on ve eixa electricitat?”, es pregunta l'artista.

A partir d'eixes preguntes va començar una investigació sobre les infraestructures energètiques globals, “perquè la forma en què produïm l'energia és també la forma en què ens rela cionem amb la terra i el treball”, afig.

Per a Blanca de la Torre, l'exposició convida a comprendre que tot paisatge conserva les marques de qui l'habita i que tota transformació del territori implica també una transformació dels cossos.