Icíar Bollaín rep la Palmera d’Honor de la Mostra de València i reivindica el caràcter mediterrani del festival

La cineasta Icíar Bollaín recollirà este dissabte la Palmera d’Honor de la 41a edició de la Mostra de València, en la gala de clausura del festival. Hores abans de rebre el guardó, la directora i guionista ha repassat la seua trajectòria en una roda de premsa, després d’un cicle que ha recuperat set de les seues pel·lícules i que es tanca amb la projecció de Te doy mis ojos.

El recorregut inclou el seu debut com a directora amb Hola, ¿estás sola? (1995), una història sobre l’amistat; Flores de otro mundo (1999), sobre la immigració i les relacions afectives en l’Espanya rural; Te doy mis ojos (2003), retrat de la violència de gènere guardonat amb set premis Goya; Mataharis (2007), sobre els secrets i les relacions personals; El olivo (2016), una faula sobre la memòria, els vincles familiars i la defensa del territori; La boda de Rosa (2020), una comèdia sobre la llibertat personal que va obtindre dos Goya, i Soy Nevenka (2024), sobre el cas de Nevenka Fernández i les conseqüències d’enfrontar-se a l’assetjament i l’abús de poder.

Bollaín ha reconegut que rebre este tipus de distincions és una satisfacció, perquè "posar en valor el teu treball resulta estupend, és un impuls", encara que també li resulten estranyes mentre continua immersa en la faena de contar històries. "Jo estic enmig de la batalla de continuar contant coses, aleshores sona com una cosa de final de carrera", ha explicat. Després de dotze o tretze llargmetratges, ha bromejat que ja "es pot fer un paquet amb tot".

La directora també ha reivindicat la funció dels festivals de cinema, que acosten les pel·lícules al públic, els donen visibilitat i es convertixen en espais de trobada entre cineastes i espectadors. Sobre la Mostra, que manté la identitat mediterrània des de la seua creació en 1980, ha destacat que és "molt especial que siga així perquè no hi ha tants festivals amb este context". En este sentit, ha defensat la importància de reconéixer els vincles entre els països mediterranis: "Tenim molta cultura en comú".

Te doy mis ojos i la mirada sobre la violència masclista

La pel·lícula que tanca el cicle, Te doy mis ojos (2003), va tindre un gran impacte i va aconseguir set premis Goya, entre els quals els de millor pel·lícula i millor direcció. Bollaín ha recordat que el film va arribar en un moment en què la societat començava a prendre consciència de la violència masclista. Un any després es va posar en marxa l’Observatori de la Violència cap a les Dones i es va començar a comptabilitzar el problema de manera sistemàtica.

"Feia falta una reflexió col·lectiva sobre què estava passant i què féiem", ha recordat. Segons ha explicat, la pel·lícula plantejava la violència des d’una perspectiva diferent, perquè els dos protagonistes tenien un paper central en la dinàmica de la relació. El film es va projectar en nombrosos països i encara s’utilitza com a ferramenta didàctica. La directora, que ha rebutjat triar una favorita entre les seues obres perquè "totes les pel·lícules són com fills a qui vols moltíssim", també ha explicat que También la lluvia forma part dels plans d’estudi del Regne Unit i Alemanya i que s’estudia en universitats.

Els vincles de la cineasta amb el territori valencià

La relació de Bollaín amb les comarques valencianes és estreta, tant per la seua vinculació familiar amb Alacant com pels vincles personals amb València, que ha definit com un paisatge entranyable. A la capital va rodar íntegrament La boda de Rosa, mentre que a Castelló va filmar El olivo, amb actors no professionals com Manuel Cucala, que interpretava l’avi.

La directora ha explicat que tenia sentit rodar esta última pel·lícula en eixe territori perquè era allí on s’estaven arrancant oliveres mil·lenàries i on els agricultors havien començat a organitzar-se per a protestar. Sobre el paisatge valencià, ha destacat que és "molt local, però alhora molt cosmopolita i obert" i que acull molt bé les històries. "Rodar ací li dona un caràcter a la pel·lícula, molt viu i vital", ha afegit.

La petjada de La boda de Rosa tindrà també un homenatge a la ciutat de València. L’Ajuntament preveu instal·lar, dins d’una ruta de localitzacions cinematogràfiques, una escultura de bronze de Candela Peña corrent al costat del Pont de les Flors, en referència a la pel·lícula.

La igualtat en el cinema i els nous projectes

Bollaín, pionera i fundadora de l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA), ha recordat els inicis de l’entitat. "Ens vam ajuntar unes quantes directores i vam dir: 'O fem alguna cosa o això no canviarà mai'", ha explicat. En aquell moment, les xifres que manejaven situaven les dones en un 7% de les direccions, un 15% dels guions i un 10% de les produccions. Els estudis que van impulsar advertien, a més, que si les històries les conten només els homes, el punt de vista és "exclusivament masculí". L’associació compta ara amb diverses delegacions, però la directora ha resumit que "s’ha avançat, però cal continuar lluitant".

Sobre la seua trajectòria, ha definit l’etapa com a actriu com la seua "verdadera escola". Des del debut com a directora amb 'Hola, ¿estás sola?', assegura que ha anat aprenent, encara que continua afrontant cada rodatge amb els mateixos dubtes: "Me'n vaig als rodatges pensant: 'Déu meu, com trauré açò avant?'".

També s’ha referit a les pel·lícules basades en fets reals, com Maixabel o Soy Nevenka, que considera que tenen "la força de la veritat", però que impliquen una responsabilitat especial perquè parlen de persones vives i de les seues experiències. Per això, compartix el guió amb les protagonistes perquè se senten part del procés. Durant els rodatges, ha explicat, procura protegir els actors i crear un ambient tranquil, sense crits ni tensions visibles, perquè "la pressió no l’exercix una persona, sinó el rellotge".

La directora, que va debutar com a actriu als quinze anys en El Sur, de Víctor Erice, i ha participat en més d’una vintena de pel·lícules, va fundar en 1991 la productora La Iguana amb altres socis. Des d'allí va fer el salt a la direcció amb diversos curtmetratges i el seu primer llargmetratge. També ha sigut vicepresidenta de l’Acadèmia del Cinema i ha rebut, entre altres distincions, la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts en 2021 i l’Espiga d’Honor de la Seminci de Valladolid. La major part de les seues pel·lícules s’han estrenat internacionalment.

Bollaín treballa ara en una nova pel·lícula que està rodant a Escòcia i de la qual encara no ha pogut revelar el títol perquè l’equip estudia tres opcions. Ha avançat que té un estil semblant al d’El olivo: "És una història que parla de coses serioses, però amb lleugeresa i protagonitzada per adolescents que és la primera cosa que fan". La directora ha destacat que els protagonistes són molt joves i que la història transcorre en un entorn natural, per la qual cosa considera que "serà divertida de vore".