La Filmoteca de València recorda Fellini amb motiu del centenari del seu naixement

L’IVC presenta a la Filmoteca de València el cicle Centenari Fellini. El pròxim 20 de gener es compleixen cent anys del naixement del director italià Federico Fellini i per això s'ha programat una completa retrospectiva que es prolongarà fins al 30 d’abril.

Les projeccions s'inicien els dies 14 i 15 de gener amb la projecció de Els inútils (1953). A continuació vindran les projeccions de les seues primeres pel·lícules dels anys cinquanta: Llums de varietats (1950), El jeque blanco (1952), Almas sin conciencia (1955), Les nits de la Cabiria (1957) i La strada (1954). També es projecta al gener Fellini: Je suis un gran menteur (2002), un documental de Damian Pettigrew sobre la vida i l’obra del cineasta italià.

Fellini, un cineasta universal

Federico Fellini va nàixer a Rímini el 20 de gener de 1920, fill d’Ida Barbiani, romana, i d’Urbano, representant comercial originari de Gambettola. Mentre estudia batxillerat comença a ser conegut com a caricaturista. De fet, per a promoure les pel·lícules d’una sala de cinema, li encarreguen retrats d’artistes famosos. A partir de 1938, comença a col·laborar amb el diari La Domenica del Corriere i amb la revista d’humor 420.

En 1939 es trasllada a Roma amb el pretext de matricular-se en Dret. En aquell període treballa en la redacció d’una revista satírica, i adquireix certa notorietat gràcies a centenars de treballs que publica signats per ell mateix. També es relaciona amb ambients de l’espectacle de varietats i escriu monòlegs per al còmic Aldo Fabrizi. Així mateix, col·labora per a programes radiofònics, en els quals troba la jove actriu de teatre Giulietta Masina (1921-1994), amb qui es casa en 1943. L’actriu serà la gran protagonista de moltes de les seues pel·lícules dels seus inicis, però també estarà present en el seu període de maduresa.

Quan redacta els guions de les pel·lícules de Fabrizi i d’altres, Fellini destaca molt prompte com a guionista. Juntament amb Roberto Rossellini, qui es converteix en el seu amic, treballa en Roma, ciutat oberta (1945) i immediatament després en Paisà (1946). És aleshores quan decideix unir-se al comediògraf Tullio Pinelli, amb el qual treballarà sempre. Junts, arriben a ser dos dels guionistes més sol·licitats a Itàlia. Treballen per a diferents directors de cinema, com Pietro Germi i Alberto Lattuada.

En 1950, Fellini s’estrena com a director, juntament amb Lattuada, amb Llums de varietats, que resulta un fracàs de taquilla. També fracassa amb la seua primera pel·lícula en solitari, El jeque blanco (1952), però l’èxit li arriba amb Els inútils (1953), que li val un Lleó de Plata a Venècia, a més de l’èxit decisiu d’Alberto Sordi.

La seua carrera es consolida definitivament amb La Strada (1954) amb la qual aconsegueix el primer Oscar de la seua carrera i Les nits de la Cabiria (1957) amb la qual obté el segon. Les dues protagonitzades per Giulietta Masina. En els anys seixanta, prossegueix la seua carrera triomfal amb pel·lícules tan memorables com La dolce vita (1960), amb la qual obté la Palma d’Or en el Festival de Canes, que llança a la fama internacional el seu amic Marcello Mastroiani; Fellini 8 1/2 (1963), també amb Mastroianni; Giuletta dels esperits (1965) i Satiricó (1969). En la dècada dels setanta i els huitanta figuren pel·lícules tan memorables com com Roma (1972), Amarcord (1973); Casanova (1976), La ciudad de las mujeres (1979); Assaig d'orquestra (1979) o la crepuscular Ginger i Fred (1985), entre altres.

Fellini és un dels directors de cinema més reconegut per Hollywood, perquè va obtindre cinc premis Oscar al llarg de la seua carrera. L’última estatueta va ser de caràcter honorífic i la va rebre en 1993, pocs mesos abans de la seua defunció, que va tindre lloc el 31 d’octubre a Roma.