Eugenio López de Quintana, el pintor que s’inspira en llocs que ni sabíem que existien, per a pintar el cos humà
L'artista, documentalista de profesión, estrena en València una exposición itinerante, que parece un homenaje inconsciente a 'L'origen del món' de Courbet
Amb més d'una cinquantena d'exposicions a l'esquena, individuales i col·lectives, l'artista polifacètic, Eugenio López de Quintana, ha aterrat a la ciutat de València. I ho fa amb una proposta molt singular, d'aquelles que no deixen el públic indiferent. La mostra “A flor de pell”, centrada en el cos humà, reuneix els seus treballs fets amb models del natural i diferents tècniques. Uns models que ha buscat i trobat en els llocs més insospitats, des de les desconegudes sessions de shibari (tècnica de lligaments japonesos), a altres com ioga, circ, fins i tot un local de BDSM. Tots ells espais on el cos humà cobra una altra dimensió.
L'artista, a més del dibuix, també treballa l'escultura i es poeta, però al igual que molts artistes, López de Quintana es guanya la vida d'una altra manera. Es el director del departamento de Documentació d'uns dels principals grups mediàtics espanyol. Un treball que marca la seua agenda diaria amb conceptes com actualitat informativa , exigència , peticions,.. . Una tensión permanente de la cual López de Quintana necessita allunyar-se de tant en tant i, quan troba moment de pau, l'art per a ell és la perfecta evasió.
La mostra “A flor de pell” de València viatjarà cap a Logronyo, Madrid, Barcelona i otros destinos. Així durant dotze mesos. Ocupará els espais expositius de la firma Amantis. En esta entrevista a López de Quintana hem volgut conéixer el seu treball i les diicults a les quals s'enfronta quan té davant un full o llenç en blanc i un cos en moviment.
¿Qué trobarà el público que visite València l'exposició “A flor de pell”?
Ací l'espectador trobarà tres sèries anomenades Fusions, Centre i Vulves. Fusions mostra la representació d'un mateix cos en dues posicions lleugerament diferents. La serie Centre està focalitzada en la part central del cos humà. Mente que Vulves busca lluitar contra el tabú que sembla que hi ha al voltant d'aquesta part del cos femení.
Pel que fa a la sèrie Vulves , què li sembla l'obra L'origen del món de Courbet?
És una meravella la manera en que Courbet resol l'escorç així com l'execució. És una imatge que —tot i que en l'actualitat el nu és vist amb més naturalitat— continúa fascinant i genera atracció. No deixa de ser significativo que la mateixa polèmica que va causar la seua aparición en el segle XIX tinga una versió més contemporània i estructurada. Em referisc a la manera en què les xarxes socials veten la representació de determinades parts del cos. Significatiu és també el fet que l'obra formara parte de la col·lecció particular d'un psicoanalista com Lacan.
Diria que la seua sèrie Vulves és una espècie d'homenatge a la controvertida pintura de Gustave Courbet?
Conscientment, no, però ningú està lliure de les seues pròpies associacions, a vegades inconscients. L'objectiu d'aquesta sèrie és lluitar en contra del tabú que sembla existir en la representació de la vulva en l'art. També donar visibilitat a una part del cos sobre la qual existeixen moltes reserves, prejudicis i fins i tot conflictes personals d'autoacceptació. La idea va sorgir durant la pandèmia. Vaig conéixer les propostes de modelatge de la model colombiana Mariana Marín Arenas amb el nom Nothing to hide, que ella publicava a la xarxa. Jo també busque reflexionar al voltant de la contraposició ocult-visible que envolta als genitals en general. És com si per raons culturals, religioses o d'una altra índole resultara més tranquil·litzador i menys inquietant la seua ocultació que la seua visibilitat.
Tria sempre la figura humana per a les seues creacions?
Figura i retrat són una part proporcionalment molt significativa en les meues creacions, però no les úniques. He treballat un poc el dibuix urbà i obres en tres dimensions, sobre conceptes com el temps o els vaixells imaginaris.
Ocupa la major part del seu temps professional en dirigir la gestió dels recursos documentals d'un important grup de mitjans de comunicació espanyol. En què consisteix el seu treball?
Principalment, consisteix a garantir que tots els continguts que es generen o reben en el grup estiguen disponibles per a poder ser utilitzats en la producció de nous continguts. Parlem de més de cent mil hores de vídeo i àudio anuals i desenes de milers de fotografies. Un complex entramat de recursos humans, tecnologia i fluxos de dades i mitjanes, automatismes i algoritmes d'intel·ligència artificial. Una maquinària en marxa 24 hores al dia, al servei de les diferents línies de producció, de dins i fora del grup, que entrega més de 600.000 talls d'arxiu a l'any, i que ha de tindre prou flexibilitat per a adaptar-se amb rapidesa als canvis i variacions que van sorgint amb les noves i diferents necessitats de la producció.
I sent un gestor i un documentalista, d’on li ve l’interés per les belles arts?
Jo pertanc a una família d'artistes en el sentit més ampli i profund del terme. Els meus pares es van conéixer en l'Escola de Belles arts de Sant Ferran i jo vaig nàixer en l'estudi que ells van llogar de manera provisional quan es van casar —que va ser el seu estudi i habitatge fins a la seua mort—. Vaig créixer envoltat de quadres, materials de pintura, models, alumnat i clients. Les olors de l'aiguarràs, l'oli, els vernissos o les emulsions són les aromes de la meua infantesa… Des de menut em va agradar crear, generar objectes, després també escriure. Però ha sigut fa uns huit anys, després d'un intens període de dedicació professional a la indústria audiovisual, quan vaig començar a relacionar-me amb les belles arts des del costat de l'execució. Potser ha sigut com en el mite de l'etern retorn, en una cerca inconscient amb els meus orígens, dels quals m'havia sentit en una certa forma exclòs durant anys.
Tornem a la mostra “A flor de pell”, què diria per a convidar el públic valencià a visitar-la?
Els espectadors hi trobaran una interpretació del cos nu, que en la majoria dels casos fuig d'una representació excessivament realista mitjançant l'ús del color. La meua proposta és que es deixen envair, que la recórreguen visualment i que, si desperta en ells alguna sensació, s'hi entreguen sense restriccions.
Amb el meu treball busque reflexionar al voltant de la contraposició ‘ocult-visible’ que envolta als genitals en general, com si per raons culturals, religioses o d'una altra índole resultara més tranquil·litzador i menys inquietant la seua ocultació...
Quines reaccions busca provocar en el públic?
Pense que visualitzar un cos nu no és prou per a transformar la concepció que tenim del cos o del cos nu. En canvi, sí que crec que visitar una exposició d'obres basades en el cos nu representa un posicionament, sobretot si es fa sense un prejudici valoratiu sobre quin ha sigut el motiu principal per a representar. Hi ha moltes persones que consideren no adequat penjar una obra de nu en els espais principals d'un habitatge i sobretot en els més freqüentats per les visites, com el saló, per exemple.
En l'exposició trobem una obra seua inspirada en la tècnica de lligams japonesos anomenada shibari. Què és el shibari?
La tècnica del shibari fa visibles formes de relació i vinculació entre dues persones des d'un punt de vista diferent del que estem acostumats, i també difumina els límits massa definits que atribuïm a determinats comportaments, manifestacions o sensacions entre persones. En el shibari, l'experimentació del dolor és una forma de satisfacció, per exemple, i l’entrega a l'altra persona es converteix en un acte de confiança al qual es respon amb la reciprocitat de la cura. Això, unit a la pròpia plasticitat dels lligams i dels cossos suspesos, converteix per a mi una sessió de shibari en una experiència intensa i creativa, tant per a observar com per a dibuixar. A més a més del repte i la dificultat que suposa per a executar un dibuix el constant moviment que representa el procés de lligat, suspensió i deslligat del cos.
Quins són els llocs més singulars o sorprenents als quals acudeix per a dibuixar?
Dibuixe molt en el metro, l'autobús, als trens o avions. En tots aquests llocs he tingut experiències molt emocionants i gratificants, per com han reaccionat les persones durant i després del dibuix. Si la pregunta es refereix al conjunt de dibuixos que engloba el lema “Detindre el moviment”, captats en activitats on l'estatisme és pràcticament inexistent, ahí destacaria les sessions de shibari, però també d'altres activitats en les quals es combina l'estètic amb l'esforç físic, com la dansa en barra, el ioga, el tir amb arc o les diferents pràctiques d'una escola de circ (verticals, trapezi, cércol, teles...). Potser l'espai més singular on he dibuixat haja sigut un local de BDSM, tant per la diversitat de motius per a dibuixar com per l'extrema calidesa, obertura i complicitat dels seus participants. Arribat este punt, vull destacar que també treballe amb models professionals.
El públic va a trobar una interpretació del cos nu... la meua sugerència al públic és que es deixen envair, que la recórreguen visualment i que, si desperta en ells alguna sensació, s'entreguen a ella sense restriccions.
Ha publicat un llibre de poesia i es prepara per al segon. Suma moltes expressions culturals. Busca trobar el sentit a alguna cosa?
El primer llibre, Palabras que te llevan, s'ha inspirat en la persona amb la qual vaig compartir bona part de la meua vida. Acull els escrits que ella va llegir i altres escrits després de la seua defunció. Potser aquests últims poden ser considerats com a teràpia, o almenys com una manera de fer explícit el dolor però amb l'objectiu també d'un propòsit estètic i creatiu. En el segon llibre, Aliento del devenir, principalment inclou poemes alliberats del dolor i la desesperança, com si la mateixa poesia es proposara eixir a respirar aire fresc demostrant que, malgrat tot, la vida continua.
On i fins quan es pot veure l'exposició a València?
L'exposició estará disponible para el público en la sala expositiva d'Amantis (Gran Via de les Germanies, 8). Fins al 31 de juliol de 2023. Després viatjarà a Logronyo.
