Escif, sobre la polèmica dels ninots migrants: “Em fa llàstima que el centre del debat, que és el racisme estructural, s’haja anul·lat”

A última hora de la vesprada d’ahir saltava la notícia que l’Ajuntament de València, de manera excepcional, concedia a l’artista urbà Escif l’autorització per a salvar de les flames de la Cremà els quatre ninots que representaven persones migrants saltant la tanca de Melilla. Tot, després de la polèmica que havia generat l’obra davant de les crítiques de col·lectius com Resistència Migrant Dissident o el Col·lectiu de Gent Negra, Afrodescendent i Africana a València Uhuru, que la consideraven “plena d'estereotips, prejudicis i fetitxisme”. 

Aquest dimecres, Nacho Magro Huertas, més conegut pel sobrenom d’Escif, ha parlat als micròfons d’À Punt Notícies en exclusiva per a relatar com s’ha sentit davant de la polèmica. L’artista ha lamentat que s’haja pegat la volta al missatge que ell volia transmetre amb l’obra i que un sector dels migrants s’haja sentit ofés o atacat per la imatge. 

En aquest sentit, ha incidit en el fet que el focus de l’obra era la tanca de Melilla, no la representació de les persones migrants. “Volia parlar d’una tanca que separa Europa d’Àfrica. Un símbol que comporta violència, on el racisme estructural de la societat allunya tot aquell que ve de fora”, explica. 

Escif ha remarcat que en el procés de creació d’una obra, pot haver-hi una gran diferència entre la intenció de l’artista i l’impacte que té en la societat. Tot i això, reconeix que "és complicat assimilar que una obra amb una intenció, quan ix d’un context determinat amb uns valors, de sobte es gire [...] Potser la meua experiència no em valida per a fer un discurs en primera persona, però pense que el focus no era la gent que salta la tanca, sinó la tanca que impedeix que la gent la passe”.

Acostumat a estar darrere de les càmeres, ja que prefereix que les obres parlen per ell, Escif ha dit que entén que hi haja gent afectada per la representació dels ninots. “Puc entendre que hi haja ressentiment en la construcció de la narrativa i que s’associa a una situació dramàtica, exposa. És per això, que l’artista va demanar que les imatges se salvaren de les flames. “La voluntat d’alguns col·lectius era que no es vera com cremaven les figures. Com que la tanca estava indultada perquè no es podia cremar i era part de la història, vam decidir indultar-ho tot”, ha sentenciat.