La Diputació de València inaugura una mostra amb 70 cartells de Josep Renau
La mostra recull exemples del seu treball sobre festes, cinema, la Segona República o la Guerra Civil
La Diputació de València ha inaugurat aquest dijous una mostra amb una selecció de 70 cartells de l'artista Josep Renau (València 1907-Berlín 1982), que inclou diferents temàtiques —des de la festa fins al cinema, passant per la Segona República i la Guerra Civil— . L'exposició, amb el títol "Josep Renau i el temps de les imatges", està al Saló del Respecte fins al pròxim 10 de juliol. Renau és considerat el cartellista més important de la Guerra Civil Espanyola.
La mostra està comissariada pel doctor en Història de l'Art Enric Olivares i tindrà accés gratuït dissabtes i diumenges. El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assenyalat que aquesta exposició monogràfica “permet descobrir la producció cartellista d'un valencià profundament compromés amb la cultura del seu temps i amb la situació política i social d'uns anys que van marcar la història de tot un país”.
La producció de Renau, farcida d'elements i tècniques innovadores com l'aerògraf o el fotomuntatge, “està marcada per la concepció d'un art públic i profundament social”, segons explica Enric Olivares. Així es reflecteix en el catàleg que acompanya a la mostra, en el qual la imatge és vertebradora de qualsevol mena de discurs, bé siga festiu, polític o cinematogràfic.
Tres nuclis en l'exposició
L'exposició es divideix en tres espais: un que mostra les imatges festives i de promoció turística de la València dels anys 20 i 30, un segon amb cartells polítics i bèl·lics realitzats durant la Segona República; i el tercer inclou els encàrrecs de productores cinematogràfiques amb les quals l'artista es va poder guanyar la vida durant la guerra i especialment en l'exili mexicà.
El cartell de la Gran Fira de València de 1931 encapçala el vessant festiu de l'exposició, que coincideix amb l'etapa art-déco de Josep Renau, i on un llaurador valencià muntat en un imponent i acolorit cavall toca a sometent festiu sobre un fons de focs artificials que embolica la silueta del Micalet.
La retòrica visual dels cartells polítics i bèl·lics és una de les grans aportacions d'aquesta icona del cartellisme republicà i un dels principals animadors del panorama cultural valencià i espanyol. I el recorregut conclou amb el seu exili mexicà després de la derrota dels republicans en la guerra. Durant el conflicte bèl·lic, l'artista es va centrar en la promoció de pel·lícules comunistes, amb un disseny influït pel constructivisme rus.
