Descobrixen a Utrecht un fragment inusual de l''Odissea' de fa 1.700 anys
Els autors de la troballa pensen que el pergamí podria pertànyer a un lector d'Homer que vivia a l'oasi del Faium, a Egipte, vora l'any 300
La Biblioteca de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos, ha anunciat este dimarts que han descobert un fragment xicotet de l'Odissea d'Homer d'uns 1.700 anys d'antiguitat. Es tracta d'un exemplar rar, ha detallat la institució neerlandesa, del qual només es coneixen vora una trentena de semblants al món.
El text, datat entre els segles III i IV després de Crist (dC), conté versos del llibre XII de l'obra i va ser descobert pel papiròleg neerlandés Mark de Kreij mentre estudiava una col·lecció de manuscrits antics en possessió de la Universitat d'Utrecht. La peça havia estat durant dècades a la biblioteca sense ser identificada correctament i, de fet, inicialment l'havien considerada un fragment poc rellevant del segle VII. "En realitat, és molt especial: està ací, en un d'Utrecht, però ningú sap que hi està", ha explicat De Kreij a la cadena regional RTV Utrecht.
L'investigador va reconéixer algunes paraules característiques de les epopeies d'Homer i una anàlisi va permetre determinar que corresponien al cant XII de l'Odissea, una de les obres cèlebres de la literatura grega antiga, que relata el viatge de retorn a Ítaca —nostos— d'Odisseu després de passar deu anys en la guerra de Troia. El fragment mesura 6,6 per 7,7 centímetres, aproximadament la grandària d'una carta d'una baralla, i presenta descoloració i taques d'humitat.
La universitat ha explicat que el pergamí hauria format part d'una edició completa i de format xicotet de l'Odissea, com de la grandària d'un lector electrònic Kindle, pertanyent probablement a un lector d'Homer que vivia en l'oasi del Faium, a Egipte, vora l'any 300.
Els versos conservats narren un dels moments decisius de l'obra: quan Hèlios, déu del Sol, descobrix que els companys d'Odisseu han sacrificat i s'han menjat el seu bestiar sagrat malgrat la prohibició del seu líder. Hèlios demana aleshores a Zeus que els castigue i una tempesta acaba destruint el vaixell i la mort de tota la tripulació, cosa que deixa el protagonista com a únic supervivent. La universitat neerlandesa considera el passatge un "punt d'inflexió crucial" de la història, situat a la meitat dels 24 llibres que componen l'Odissea.
La peça forma part d'una col·lecció d'antics manuscrits cristians que la Universitat d'Utrecht va comprar a mitjan segle XX als hereus de l'acadèmic alemany Carl Schmidt. El gruix d'eixos documents estaven escrits sobre pergamí en copte, una llengua utilitzada a Egipte i escrita principalment amb caràcters derivats de l'alfabet grec, encara que la col·lecció contenia també papirs egipcis i grecs que havien rebut menys atenció.
Malgrat l'antiguitat de la peça, el papiròleg va assenyalar que no està entre els documents més antics amb els quals ha treballat. "Per a mi és, fins i tot, bastant jove", va afirmar, celebrant que té "el treball més divertit del món, un cercador de tresors". De Kreij va trobar el fragment fa uns dos anys, encara que la universitat ha anunciat ara el descobriment coincidint amb el ressorgiment de l'interés per l'obra d'Homer en tot el món arran de l'adaptació cinematogràfica dirigida pel director Christopher Nolan.
