Descobert a la cova Dones de Millars un dels principals santuaris d'art paleolític de la Península

Investigadors de les universitats d'Alacant i Saragossa han descobert un centenar de motius, entre ells dènou representacions d'animals

En imatge, alguns dels dibuixos amb argila de la Cova de les Dones descoberts
En imatge, alguns dels dibuixos amb argila de la Cova de les Dones descoberts / Universitat d'Alacant

Investigadors de les universitats d'Alacant (UA) i Saragossa (Unizar) han descobert a la cova Dones de Millars (Canal de Navarrés) un santuari paleolític amb més d'un centenar de motius rupestres, pintats amb argila o fets amb gravat simple i raspat. Entre aquests s'han identificat almenys dènou representacions animals (cérvols, cavalls, i urs, una espècie de boví ja extingida). Els investigadors el consideren el conjunt important del litoral mediterrani oriental de la península Ibèrica.

A més de la quantitat de motius identificats, la troballa destaca per una peculiaritat tècnica: la majoria de les pintures s'han realitzat amb argila.

La investigació, que publica la revista de la revista britànica Antiquity, és el resultat preliminar d'un projecte de més ampli abast. En la cavitat, de quasi 500 metres de longitud, encara queden moltes zones per prospectar i documentar amb exhaustivitat, per la qual cosa es preveu el descobriment de nous motius en els pròxims anys.

Malgrat que la cavitat és un lloc conegut, habitualment freqüentat per espeleòlegs i excursionistes, l'existència de pintures paleolítiques era desconeguda fins al 2021, quan les descobriren els doctors Aitor Ruiz-Redondo (Unizar), Virginia Barciela González (UA) i Ximo Martorell Briz (UA), arqueòlegs i especialistes en art prehistòric.

Consideren que es tracta "probablement de la cova amb art paleolític amb major nombre de motius descoberta a Europa des d'Atxurra" (Bizkaia), el 2015. A diferència d'aquesta última, que se situa en un dels llocs amb major densitat de conjunts paleolítics del món, Cova Dones es localitza en una zona on "tradicionalment no abunden aquest tipus de jaciments".

En quasi 150 anys des del descobriment de l'art rupestre paleolític (Altamira en 1879) "no s'havia trobat un enclavament d'aquesta importància" en els territoris combinats de Catalunya, Comunitat Valenciana i Múrcia, ha destacat la Universitat d'Alacant en la nota informativa. L'escassetat d'aquests grans conjunts, detalla el comunicat, resulta paradoxal considerant l'existència de la cova del Parpalló, que posseeix la col·lecció més gran del món de plaquetes decorades paleolítiques.

També et pot interessar

stats