El declivi de la Ciutat Fallera: només deu naus de seixanta fan falles
"Molts artistes que es jubilen no tenen una altra solució que llogar o vendre al millor postor", assegura un artista faller
La Ciutat de l'Artista Faller viu una transformació silenciosa. Cada vegada té menys d'artista faller i més d'altres negocis. De les més de seixanta naus que arribaren a treballar per a la festa, només una desena continuen fent falles. Fins a l'any passat, en esta nau es plantaven somnis de cartó i fusta. Ara s'hi practica jujitsu.
"Hi ha dos gimnasos, una escola de circ, un rocòdrom i ara un pàdel", explica Ximo Esteve, artista faller jubilat. "Em sap molt greu, he lluitat en tots els partits polítics que hi ha hagut en dos o tres legislatures diferents per a intentar continuar", lamenta Esteve.
Nous negocis esportius han trobat ací l'espai perfecte. "Els usuaris aparquen de seguida, els vestuaris són més grans... El tatami té quasi 150 metres", explica el gestor d'un gimnàs de la zona.
"La Ciutat Fallera està sentenciada"
Els artistes fa anys que reclamen que es protegisca este entorn únic. Ara, asseguren, és massa tard. "Al final, a molts artistes que es jubilen no els queda una altra solució que llogar o vendre al millor postor. No és el que voldríem, però no es va protegir en el seu dia. Ara mateix, la Ciutat Fallera està sentenciada", assenyala José Devís, artista faller.
Els noms dels tallers són el vestigi del que va ser. Ara només fan companyia a les noves activitats. "Si el que governa ara o fa anys tinguera un poc de vergonya, el nom del barri l'hauria llevat. La Ciutat Fallera ja no existix", critica Devís.
