Les ciutats reials del 1510 recuperen 18 reines valencianes

Una exposició d’il·lustracions de les monarques des de Violant d'Hongria fins a Germana de Foix vol trencar amb la visió androcèntrica de la història.

Façana del Palau de la Generalitat
Façana del Palau de la Generalitat / GVA

Una exposició i un llibre rescaten de l’1 al 9 d’octubre la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València i la Corona d’Aragó. Amb el títol “Les nostres  reines”, la doble proposta cultural que impulsa la Generalitat pretén visibilitzar unes dones que han passat molts segles a l'ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d'Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les 18 primeres reines  valencianes.

La mostra consta de 18 grans lones a la façana del Palau de la Generalitat que exhibeixen il·lustracions dissenyades per Lawerta. Com a complement, un llibre escrit per l'historiador medievalista Vicent Baydal, professor de la Universitat Jaume I, ofereix una síntesi biogràfica de cadascuna de les  reines  amb el títol Les nostres  reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València.

Segons explica la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, Fernanda Escribano, "la finalitat del projecte és fer justícia i reparar l'oblit d'unes dones que jugaren un paper clau en la nostra història, i intentar aconseguir que els noms de Blanca d'Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l'Humà. A més, hem enviat un llibre a cada escola i institut de la Comunitat Valenciana perquè les noves generacions coneguen millor les nostres reines oblidades".

Com es posa de relleu en el projecte divulgatiu, "(les reines) exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d'Aragó o en algun dels seus diversos territoris [...]. Per delegació i en absència dels seus marits, però amb una significació i una transcendència que han quedat injustament sepultades per una visió androcèntrica de la història".

23 municipis agermanats per 18 reines

La Presidència de la Generalitat ha enviat als 23 ajuntaments, corresponents als municipis que van estar representats a les Corts de l'any 1510, una lona especial que recopila la imatge de les 18  reines  medievals valencianes, amb un estil modernitzat, així com el nom de les ciutats i viles reials d'aquella època, que són: València, Xàtiva, Oriola, Alacant, Castelló, Alcoi, Alzira, Morella, Vila-real, Ontinyent, Borriana, Cullera, Llíria, Bocairent, Biar, Alpont, Peníscola, Penàguila, Xèrica, Xixona, la Vila Joiosa, Castielfabib i Ademús. Totes elles participaren a les Corts de 1510, que és el moment del regnat de l'última monarca representada en l'exposició, Germana de Foix, casada amb el rei Ferran el Catòlic. La majoria d'aquestes ciutats, a més, figuren en les pintures del Saló de Corts del Palau de la Generalitat, del segle XVI.

Les  reines  rescatades foren les casades amb Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l'Humà, Ferran el d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic. Són aquestes:

  • Violant d'Hongria (1235-1251), la reina Fundadora, que va exercir una destacada tasca com a consellera reial, en especial en el procés de conquesta de les terres valencianes junt amb Jaume I.
  • Constança de Sicília (1276-1285), la reina de les Vespres Sicilianes, que va marcar l'orientació itàlica de la Corona d'Aragó durant les centúries posteriors.
  • Blanca d'Anjou (1295-1310), la reina de la Pau, que va morir de febres puerperals després de deu parts pràcticament consecutius.
  • Maria de Xipre (1315-1322), la reina d'Ultramar, que va morir sense descendència.
  • Elisenda de Montcada (1322-1327), la reina de Pedralbes, que va cuidar de Jaume II fins que va morir.
  • Elionor de Castella (1329-1336), la reina Rebutjada, que va estar enfrontada amb bona part de les viles reials de la Corona, en especial les del Regne de València, fet que va ocasionar el motí de Francesc de Vinatea l’any 1332.
  • Maria de Navarra (1338-1347), la reina de la Unió que, donat que els seus tres primers descendents foren xiquetes, el rei Pere el Cerimoniós va reconèixer la primogènita, Constança, com a hereva del tron, fet que va ocasionar la revolta de la Unió.
  • Elionor de Portugal (1347-1348), la reina de la Pesta, que va morir víctima del primer gran brot europeu de pesta negra.
  • Elionor de Sicília (1349-1375), la reina Gran, que va oferir un llarg període d'estabilitat matrimonial i successòria en la Corona i que va mostrar amplis dots de comandament i fou la primera reina a ocupar el càrrec de lloctinent general.
  • Sibil·la de Fortià (1377-1387), la reina Empordanesa, enfrontada amb els infants Joan i Martí a partir del casament amb Pere el Cerimoniós.
  • Violant de Bar (1387-1396), la reina Ostentosa, el regnat de la qual es va caracteritzar per l'exuberància de la cort reial, ja que esmerçaren tota la seua fortuna en exhibir un luxe constant.
  • Maria de Luna (1396-1406), la reina Compromesa, morta a Vila-real, que va exercir importants tasques de govern pels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
  • Margarida de Prades (1409-1410), la reina de l'Esperança, marcada per no haver aconseguit quedar-se embarassada de Martí l'Humà en els huit mesos i mig que va durar el matrimoni fins a la mort del monarca.
  • Elionor d'Alburquerque (1412-1416), la reina Rica, l'immens patrimoni de la qual va ajudar el seu marit, l'infant de Castella Ferran de Trastàmara, a ser escollit com a nou monarca de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp de 1412.
  • Maria de Castella (1416-1458), la reina Governant, morta a València sense fills, que va assumir destacades responsabilitats polítiques com a lloctinent dels regnes ibèrics de la Corona d'Aragó mentre el seu marit Alfons el Magnànim residia a Nàpols.
  • Joana Enríquez (1458-1468), la reina Animosa, que va auxiliar el rei Joan II en les seues guerres quan heretà el tron de la Corona d'Aragó.
  • Isabel de Castella (1479-1504), la reina Forta, que va esdevindre reina de Castella i, pel seu casament amb Ferran d'Aragó, s'acabà produint la unió castellanoaragonesa i foren nomenats els Reis Catòlics.
  • I Germana de Foix (1505-1516), la Virreina, morta a Llíria, que va ser nomenada virreina del Regne de València, on va reprimir els agermanats i va mantindre una sumptuosa cort renaixentista.

Al Palau de la Generalitat es poden aconseguir fullets informatius que resumeixen el paper de cada reina. El llibre, en edició no venal, es repartirà als ajuntaments, centres educatius i públic assistent als actes culturals preparats entre els dies 1 i 9 d'octubre al Palau fins que se n’esgoten les existències.

També et pot interessar