Acostar la lectura a zones despoblades i fomentar-la als ambulatoris: les claus del nou pla nacional
El ministre de Cultura presenta cent mesures per a afavorir l’hàbit lector, que es desenvoluparan en els pròxims quatre anys i a les quals es destinen quasi 83 milions
Fer reviscolar la lectura a les zones en risc de despoblació i entre els reclusos, avançar cap a llibreries més “verdes” i fomentar l’hàbit lector en col·laboració amb els ambulatoris. Són algunes de les mesures més cridaneres que contempla el nou pla de foment de la lectura que ha dissenyat el Ministeri de Cultura per als pròxims quatre anys. El pla, dotat amb quasi 83 milions d’inversió, que suposen duplicar la inversió del pla anterior, vol aprofitar el repunt de l’hàbit lector que experimenta Espanya per a “blindar el benestar amb la societat”, segons ha expressat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en la presentació del pla.
Urtasun ha recordat que l'hàbit lector no ha parat de créixer i en el 2025 el percentatge de població que llig llibres en el temps lliure supera per primera vegada el 66%, i la joventut garantix el futur de la lectura amb un 77% de població entre 15 i 24 anys que llig llibres en el temps lliure.
Davant d'este context, el pla nacional per a promoure la lectura té cinc eixos desenvolupats en un centenar de mesures que es duran a terme del 2026 al 2030. El primer és l’accés a la lectura, fet que suposa tindre en compte no sols la disponibilitat de llibres, sinó també els condicionants territorials, lingüístics, multiculturals i econòmics.
Més llibres i bibliobusos
Per això, entre les mesures per a facilitar l’accés a la lectura el Ministeri preveu accions per a promocionar-la en zones en risc de despoblació, col·lectius vulnerables i població reclusa. També inclou la millora de la xarxa bibliotecària i de bibliobusos, el nombre de llicències de la plataforma eBiblio, així com la disponibilitat en el seu catàleg de formats accessibles per a persones amb dificultats de lectura.
Pel que fa al segon i tercer eixos, el de la sostenibilitat i la bibliodiversitat, Cultura preveu iniciatives orientades al sector del llibre perquè puguen afrontar els desafiaments que comporta la transició ecològica. En este sentit, algunes de les mesures que incorpora este eix són la celebració d’un congrés de lectura i el suport a projectes de modernització de llibreries perquè siguen més sostenibles i “verdes”, com apuntava el ministre. A més, s'incorporen mesures de suport a la creació, traducció i difusió d'obres en totes les llengües de l'Estat.
Així mateix, un altre dels eixos més innovadors que presenta el pla de foment de la lectura és l’orientat a la salut i la lectura, que considera que este hàbit és clau per a la cura de la salut mental. Per a avançar cap a este propòsit, Cultura preveu mesures per a fomentar la lectura des de la primera infància en col·laboració amb els centres de salut, la capacitació entorn de la lectura de professionals de la salut pública i projectes per a col·lectius vulnerables.
Respecte a l’eix de la infància i adolescència, un altre dels previstos en el pla estatal, preveu la necessitat de millorar la comprensió lectora en este sector de la població que presenta dificultats d’accés per motius socioeconòmics. Entre les mesures encaminades a aconseguir el propòsit, Cultura ha previst iniciatives per a impulsar la mediació a través de la formació en literatura infantil i juvenil i el reforç d'activitats dirigides a adolescents en els centres educatius.
A més, Barcelona acollirà en el 2028 el congrés internacional IBBY, en el qual es donarà visibilitat a la riquesa de la literatura infantil i juvenil espanyola.
Més inversió
Per a dur a terme totes estes iniciatives, que duen per lema "Llegir és un dret!", el Ministeri de Cultura reservarà 82,7 milions, una inversió que "duplica la dotació actual incrementant-la un 25% respecte al pla 2021-2024", com ha afirmat Ernest Urtasun. El ministre ha agregat que “representen la implicació del Ministeri de Cultura amb la lectura i són un antídot contra la improvisació”.
“Sabem molt bé a qui beneficia la desregulació, la informalitat i el que és privat enfront del que és públic", ha afegit Urtasun, que ha subratllat que prorrogar els efectes beneficiosos del pla suposa "blindar el benestar amb la societat".
