Les notícies del matí

'Canviar la vida: cinquanta anys sense Antoni Llidó' és un document sonor que recupera la figura del rector valencià, desaparegut a Xile per la dictadura d'Augusto Pinochet el 1974. A través d'este pòdcast coneixerem el Llidó més íntim i més lluitador. La seua vida està marcada pel compromís amb les causes socials i polítiques, primer a les comarques de la Marina Alta i el Comtat i posteriorment a Xile. Va ser un mestre i capellà que no només es preocupava per l'educació i les desigualtats, sinó que va formar part activa de moviments com Cristians pel Socialisme i el Moviment d'Esquerra Revolucionària.

Últimament, s’han sentit comentaris com "Franco va crear els pantans", "gràcies a l'innombrable per desviar el llit del Túria", "si no fora per ell, València s'hauria inundat". Hui, desmitifiquem les polítiques hidràuliques de la dictadura i responem a eixos comentaris amb l'exemple del pantà de Benaixeve. Ens acompanyen a l'estudi Lucila Aragó, membre de la plataforma Acció ciutadana contra la impunitat del franquisme i María José Soriano, professora d'Història de l'IES Ravitxol, les dos companyes del projecte "Queda inaugurado este pantano. Treballs forçats a Benaixeve" patrocinat per la Diputació de València. També parlem amb Juan Miñana, nascut a Benaixeve vell, fill del practicant del poble.

El 30 d'octubre farà 114 anys que va nàixer el poeta d'Oriola Miguel Hernández. Fa un parell d'anys, amb la nova llei de memòria històrica, es van declarar nuls els judicis que el van condemnar falsament i que van contribuir a la seua mort. Amb el seu biògraf, el també poeta José Luis Ferris, tractarem d'aclarir el rebombori que hi ha hagut amb les declaracions institucionals en suport del poeta en l'Ajuntament d'Elx o d'Oriola. I aprofitarem per a retre-li homenatge de la millor manera possible: llegint i declamant la seua obra.

Anys després de la mort de la seua àvia, un jove de Quart de Poblet, en plena mudança de casa, es va emportar un moble de ca la seua àvia i en l'interior va trobar unes cartes personals. Anotacions amb records que ell no coneixia. La seua àvia era Pura Monzó, filla de Pascual Monzó, el fundador de l'Agrupació Socialista de Quart de Poblet. Obrer de professió, va formar part de la Junta Directiva del Cercle Republicà Radical de Quart, afiliat i membre de la UGT... assassinat per la repressió franquista. Fem un homenatge radiofònic a estos veïns de Quart de Poblet amb els seus familiars.

Ens traslladem al municipi colombià de Barrancabermeja, a la vora del riu Magdalena. Allí es va crear l'Organització Femenina Popular fa més de cinc dècades, un referent per la pau i la lluita feminista. Les dones que la integren són les protagonistes del documental 'Mohanas. Resistencias, memoria, paz', un treball que narra com les dones colombianes, organitzades, han teixit durant dècades una identitat col·lectiva. Ens acompanya a l'estudi Sergi Tarín, el director del documental, i Consuelo Vidal, cofundadora de l'associació Atelier i membre de la junta directiva.

Aprofitem l'aprovació de l'anomenada llei de concòrdia per a conéixer els consensos que hi ha en l'acadèmia, com es desenvolupa el mètode científic i el treball que es fa en el camp de la Història en les nostres facultats. Ens acompanya Toni Morant, professor d'Història Contemporània, coordinador de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València; Miguel Ors, director de la Càtedra Pedro Ibarra de la Universitat Miguel Hernández i professor d'Història; i Mònica Moreno, també professora d'esta disciplina de la Universitat d'Alacant.

Al cementeri de Paterna s'està duent a terme un dels majors treballs que s'ha fet en territori valencià per a localitzar els cossos de víctimes assassinades al Terrer. Parlarem amb les descendents de tres d'elles i seguirem els treballs de les quaranta fosses que té previst exhumar l'equip d'ArqueoAntro.

Fa pocs dies, el Ministeri de Cultura va fer públics més de 5.000 béns artístics confiscats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, després d'un llarg procés per a inventariar-los. Els béns van ser requisats, principalment, per a protegir-los durant els anys del conflicte bèl·lic i les peces són molt diverses: pintures (entre altres, el quadre 'Las veles' de Sorolla), escultures, béns arqueològics, ornaments litúrgics... També hi ha objectes quotidians com ara vaixelles, cobertors, mantons, ventalls, joies, peces de roba...

El passat mes de març, el Consell va presentar un conjunt de cinc lleis per mitjà de la tramitació d'urgència. S'espera aprovar el paquet normatiu abans de l'estiu, i la llei de concòrdia ha suscitat controvèrsia. Analitzem el text amb Aràdia Ruiz Blanco, advocada especialitzada en memòria històrica de la cooperativa El Rogle.

Aprofundim en la figura de l'activista cultural de Benimodo Didín Puig. Ho farem amb l'ajuda del documentalista d'esta casa i autor del llibre 'Didín Puig. Una dona decidida', Vicent Climent; de l'historiador Natxo Escandell, responsable d'una altra publicació dedicada a Didín: 'Cartes a Olivier'. I recorrem a una exposició que està en marxa ara mateix al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat de València (MuVIM) i que porta per títol "Didín Puig. Una dona compromesa".

Ens visiten a l'estudi dos adolescents, veïnes d'Alaquàs, que han tornat fa poc d'un intercanvi amb el liceu François Aragó de Perpinyà. Són alumnes de dos instituts públics, el Doctor Faustí Barberà i el Clara Campoamor, i han recorregut els espais de la memòria de l'exili espanyol. Han visitat el camp de concentració de Ribes Altes, a Argelers, i han recitat versos del poeta de la generació del 98, Antonio Machado, a Cotlliure, just on està soterrat. També han visitat la maternitat d'Elna, una institució que el 1939 la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz va crear i que va acollir centenars de dones embarassades refugiades de la Guerra Civil espanyola. Aquestes dues joves, Carla i Sofia, han compartit experiències que, de segur, recordaran tota la vida. I venen a la ràdio a contar-nos-les amb els seus professors d'Història, en un projecte que ha guanyat un premi de la Diputació de València.

La il·lustradora Maria Herreros i la historiadora contemporània Margalida Roig ens presenten les seues últimes publicacions sobre memòria històrica: 'Un barbero en la guerra' i 'Les malalties als centres penitenciaris de Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1943)'.

Acaba d'aterrar de Buenos Aires un grup de persones involucrades en la memòria democràtica, entre elles professionals i familiars del País Valencià, per a reunir-se amb María Servini. La jutgessa treballa en la coneguda com a Querella Argentina, un procés que investiga els crims de la dictadura, perquè s'identifiquen els responsables i se'ls sancione penalment. Ens acompanyen a l'estudi el director arqueològic d'ArqueoAntro, Miquel Mezquida, i el president de l'Associació de Víctimes de la Fossa 128 de Paterna Daniel Galán.

La difusió de la memòria històrica és fonamental en un estat democràtic. Un dels millors canals és fer-ho a través de la cultura. Ara hi ha dues propostes a l'edifici de la Beneficència de València. Vam fer una visita radiofònica a una d'aquestes ja fa uns dies i ara ens capbussem en la segona: "Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna", es diu la mostra del Museu de Prehistòria, a càrrec de la Diputació de València. Amb dos dels comissaris de l'exposició: Andrea Moreno i Tono Vizcaíno.

Ens visita l'autora del llibre Més enllà dels murs, Mercé Climent. Esta jove alcoiana torna amb esta colpidora novel·la sobre un dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat, la Segona Guerra Mundial. A través del personatge fictici d'Olau coneixerem la vertadera història de Virtudes Cuevas, una jove de Sueca que va passar per una experiència impactant: va eixir amb vida del camp de concentració per a dones de Ravensbrück.

Aquest passat cap de setmana es va commemorar l'aniversari del bombardeig a l'estació de Xàtiva. El 12 de febrer del 1939, molt poc abans que acabara la guerra, cinc avions de les forces armades feixistes italianes bombardejaren l'estació de Xàtiva i assassinaren 129 persones. Veïns i veïnes de totes les edats esperaven l'arribada d'un tren de soldats republicans que tornaven a casa de permís, però els projectils van arribar inesperadament. Ens ho conta l'historiador Eladi Mainar i la supervivent Amàlia Garcia, filla de Josefa Dasí.

La plataforma Memòria recobrada de Montserrat: la veu d'un poble serveix per a conéixer la història més recent d'aquesta localitat de la Ribera Alta, des de la Segona República fins als últims dies de la dictadura. A més de documents extrets dels arxius històrics, aquest portal compta amb el relat d'algunes persones coetànies als o les protagonistes d'aquests arxius.

Entrem al Museu d'Etnologia de València, a l'ETNO, per visitar l'exposició "2.238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria". Una mostra que, a través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades, al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses; de les vivències de diverses generacions, al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defendre el govern legítim o per la seua militància política.

En el cementeri del Villar, a la comarca dels Serrans, l'equip científic d'ArqueoAntro busca veïns de Riba-roja de Túria, Benaguasil, la Pobla de Vallbona o la Llosa del Bisbe que van ser assassinats en els inicis de la dictadura franquista; també, busquen el que podria ser un pilot de l'antiga Unió Soviètica. Parlem amb la investigadora Sandra Mínguez, professionals de l'arqueologia i familiars de les víctimes.

Ens fem ressò d'una campanya de difusió que està en marxa per a buscar famílies de presos valencians que van estar al conegut com a fort de Sant Cristòfor o d'Alfons XII, a Pamplona. Un lloc de la memòria que després del colp d'estat del 1936 va passar a ser una presó política, testimoni de la reclusió de més de 7.000 persones de tot l'Estat, moltes d'elles valencianes.