Les notícies del matí

Fa escassos dies es va començar a remoure la terra de la coneguda com a "fossa del Xòfer", als termes de Nules i Moncofa, a la comarca de la Plana Baixa. Allí esperen trobar les restes de quatre joves moncofins, assassinats a les acaballes de la guerra civil, a mans de falangistes i sense cap judici previ. Familiars de les víctimes van contactar amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló per a demanar ajuda. Volien trobar les restes dels seus éssers estimats: José Belloti Palmer, Amadeo Martí Vila, Manuel Arnau Canós, Esteban Alavés Millán.

Hui tindrem l'última secció de 'Tenim memòria' de la temporada i la dediquem a reflexionar sobre per què és necessari comunicar des d'una mirada memorialística. Hem convidat un grup de companyes que difonen la tasca incansable de milers de familiars, col·lectius, activistes, historiadores, arqueòlegs, antropòlegs, sociòlogues, documentalistes... En definitiva, que ajuden a difondre la tasca de totes aquelles persones que contribueixen a fer d'aquest un món més conscient d'on venim. Elles i ells són altaveu del reclam legítim de veritat, justícia i reparació: Maria Palau, Marta Garcia, Sergi Tarín i Lucas Marco, i la fotoperiodista Eva Máñez.

Hui reflexionem sobre els avanços i retrocessos en conquistes socials al voltant del feminisme i del col·lectiu LGTBI, a partir d'una teoria política: la Finestra d'Overton, que analitza per què vivim situacions d'evolució i de regressió en el que debat la gent i en les polítiques públiques.

D'arrels alemanyes i franceses, el jove Max Aub descobreix el barri mariner del Cabanyal en plena ebullició política. Des d'una edat molt primerenca, la vida de l'intel·lectual estarà marcada per l'exili i per la seua obsessió pels llibres. D'ell s'ha dit que va escriure "com un endimoniat, com un home posseït per l'escriptura".

Les víctimes de la repressió franquista i les seues famílies van lluitar des de la dissidència durant dècades, fins a veure part de les seues demandes plasmades en normes legals. Els vaivens de la política afecten de manera directa l'accés a la "veritat, justícia i reparació" tantes vegades reclamat. Reflexionem en quin punt ens trobem i què podem esperar de la nova legislatura quant a les polítiques de memòria amb Andrea Moreno, historiadora, antropòloga i doctora en Arqueologia per la Universitat de València; Amparo Belmonte Orts, presidenta de la Plataforma de Familiars de Víctimes del Franquisme de les fosses comunes de Paterna; Felipe Mejías, arqueòleg i historiador que ha treballat intensament per la recuperació de l'espai on es trobava el camp de concentració d'Albatera, al municipi de Sant Isidre.

Fem un homenatge als artistes que ens van haver de deixar pel colp d'estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista, concretament els que dominaven la ploma. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha preparat tot un seguit d'activitats en homenatge als escriptors i escriptores valencianes de l'exili. En parlem amb els acadèmics Josep Palomero i Àngels Gregori, president i secretària, respectivament, de la Comissió de l'Escriptor de l'Any 2023.

El documental ‘Flores de tierra quemada. Estrategias del terror en Guatemala y España’ llança la següent pregunta: és possible comparar la repressió franquista de Paterna i el genocidi maia de Guatemala? El país de Centreamèrica, entre 1960 i 1996, va patir el genocidi de 200.000 persones, civils i indígenes. I tot i les distàncies… físiques, històriques, ètniques… s’han trobat molts paral·lelismes amb l’horror de la repressió franquista a Paterna. Les dificultats a l’hora de traure les víctimes del clot on els llançaren, d’identificar-les amb les proves d’ADN, el silenci de la justícia... També, la resiliència de les famílies que es van negar a caure en l’oblit i que encara reclamen una qüestió tan básica com saber. 

Aquests dies se celebra a Pego el Cicle de Memòria Històrica. Han tractat temes com la repressió franquista, la transició, l'emigració a Nova York de centenars de valencians a l'inici del segle XX, la Guerra Civil, les mestres republicanes... I enguany han parlat de les víctimes amb l'historiador Vicent Gabarda, de la Ràdio Lliure de Pego i de la memòria de les rapades. Parlem amb Joan Miquel Almela, arxiver municipal i organitzador del cicle, i l'escriptor Salvador Bolufer.

El documental 'L’últim tren de Bouarfa' narra el viatge d’una família de Banyeres de Mariola el 2013 a les profunditats del desert del Marroc per exhumar les restes del seu avi, mort el 1940, i repatriar-lo. Vicente Mataix Ferre, passatger 416 de l'Stanbrook, es va exiliar al nord d’Àfrica i va tindre el destí d'una gran part dels 12.000 republicans que van buscar refugi a Algèria, el Marroc i Tunísia: els camps de treball forçat en règim de semiesclavitud construint una quimera colonial del govern de Vichy coneguda com el Transsaharià.

Aquest estiu, quaranta joves recorreran diversos espais de la memòria de l'exili republicà i civil a Navarra, Catalunya i el sud-est de França. Un programa atapeït d'activitats per a fer créixer el seu interés i comprensió per la nostra història recent i generar un espai de pensament crític i de reflexió sobre passat, present i futur del país. Parlem de Ruta a l'Exili 2023: Cicatrius del paisatge.

Recuperem la figura de Florencio Pla Meseguer, l'últim maqui valencià, una de les persones més conegudes de la repressió franquista a la Comunitat Valenciana i, a la vegada, més difamada per escriptors, periodistes de l'època i gendarmes franquistes. La seua besneboda, Elena Solanas, acaba de publicar 'Florencio Pla "la Pastora". La dignitat robada', una obra de Sembra Llibres en què desmunta mites de la biografia del guerriller. Un relat amb què vol difondre tot el que ara sap d'ell i continuar treballant per saber tot el que encara ignora del seu oncle. Solanas diu que vol retornar-li la dignitat i estimar-lo. Hui hem parlat amb ella.

Vicente Mataix Ferre era un veí de Banyeres de Mariola. Va ser el passatger 416 de l'Stanbrook, el vaixell mercant que, el 28 de març del 1939, va fer parada al port d'Alacant per a salvar vora 3.000 persones que fugien de la repressió franquista. Al Marroc, l'esperaven els camps de treball forçat en règim de semiesclavitud per a construir el tren transsaharià.

Traslladem la ràdio al cementeri d'Énguera. L'equip d'Arqueoantro busca nou víctimes del franquisme assassinades el 1939. Sospitaven que estaven davall del mausoleu del feixista J. M. Albiñana, però la ubicació era una altra. Uns treballs finançats per la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València.

El Puig, Rafelbunyol, Nàquera, Montcada, Bétera, Sant Antoni de Benaixeve, Paterna, l'Eliana, Riba-roja de Túria, Vilamarxant. Acabe de citar els municipis que integren la Immediata. Una construcció militar de caràcter defensiu, també coneguda com a Defensa Immediata de València o línia Puig-Carasols. Abarca vora 26 quilòmetres de longitud i va ser construïda entre els anys 1938 i 1939.

Les protagonistes del "Tenim memòria" d’aquesta setmana són Ofèlia, Lucía, Pilar, Carmen… Les guardianes de la memòria, les vençudes, personatges de ‘Cuando ya no quede nadie’ de l’escriptora Esther López Barceló. Amb ella parlem de tots els detalls de la seua novel·la.

Hui tractem una notícia de Mallorca: "Via construïda per presoners republicans: el senyal que tindran 160 km de carreteres a Mallorca". Fa referència a uns panells que s'han instal·lat a diferents municipis de l'illa per tal de recordar els treballadors i treballadores forçoses que van construir les principals carreteres de l'illa. Ens preguntem en quins punts del País Valencià s'instal·larien aquests distintius en cas de copiar la iniciativa, proposem llibres sobre memòria històrica per a regalar aquestes festes i fem balanç d'aquest últim any.

'El Mur' és un projecte transmèdia que naix al si de la Universitat de València, que llança l'emissora Plaza Radio i arreplega el testimoni d'À Punt. Ara, també el poden visitar físicament en l'exposició "El Mur. Una història de la nostra memòria democràtica" que alberga la Fundació Chirivella Sociano. Fem un recorregut radiofònic amb el comissari Carlos López Olano, la neboda del pintor Ricardo Bastid, Milde Bastid, i la portaveu de la Coordinadora de Memòria Històrica del País Valencià, Cristina Escrivà.

Antònia Albero ara té 96 anys, però quan en tenia prop de 10, va embarcar cap a la Unió Soviètica, fugint de la guerra, amb altres 14 xiquets i xiquetes més d'Oliva. Tenien familiars implicats en diferents sindicats i partits polítics durant la Segons República; Antònia, en concret, és filla de Tomàs Albero Torres, militant d'Esquerra Republicana, que va ser assassinat pel franquisme en acabar la guerra.

La Xarxa d’Educació i Memòria (XEiM) és una iniciativa que acaba de nàixer per a suplir les mancances en l’estudi del segle XX als centres lectius i, més concretament, de períodes com la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Visiten l’estudi de ‘Les notícies del matí’ Carlos Fuertes Muñoz, doctor en Història Contemporània i professor de Didàctica de les Ciències Socials especialitzat en l'ensenyament del franquisme de la Universitat de València; Teresa Llopis Guixot, presidenta de l'Associació de Familiars de Víctimes de la Fossa 100 del cementeri de Paterna; Sergi Sánchiz, professor d'Història en l'IES La Foia d'Elx i membre del comité de treball de la XEiM; i les germanes bessones Palmira i Sara Ros Flores, descendents de víctimes del franquisme soterrades a Paterna.

Ens visita el periodista Lucas Marco, company del digital 'Eldiario.es'. Ens presentarà el llibre 'Autòpsia d'un país', un recull d'articles sobre el nostre passat recent, històries que tracten temes silenciats durant molt de temps com algunes vinculades a criminals de guerra, a camps de concentració, o sobre nets i besnetes que busquen les restes dels seus éssers estimats.