Les notícies del matí

La il·lustradora Maria Herreros i la historiadora contemporània Margalida Roig ens presenten les seues últimes publicacions sobre memòria històrica: 'Un barbero en la guerra' i 'Les malalties als centres penitenciaris de Mallorca durant la Guerra Civil i la postguerra (1936-1943)'.

Acaba d'aterrar de Buenos Aires un grup de persones involucrades en la memòria democràtica, entre elles professionals i familiars del País Valencià, per a reunir-se amb María Servini. La jutgessa treballa en la coneguda com a Querella Argentina, un procés que investiga els crims de la dictadura, perquè s'identifiquen els responsables i se'ls sancione penalment. Ens acompanyen a l'estudi el director arqueològic d'ArqueoAntro, Miquel Mezquida, i el president de l'Associació de Víctimes de la Fossa 128 de Paterna Daniel Galán.

La difusió de la memòria històrica és fonamental en un estat democràtic. Un dels millors canals és fer-ho a través de la cultura. Ara hi ha dues propostes a l'edifici de la Beneficència de València. Vam fer una visita radiofònica a una d'aquestes ja fa uns dies i ara ens capbussem en la segona: "Arqueologia de la Memòria. Les fosses de Paterna", es diu la mostra del Museu de Prehistòria, a càrrec de la Diputació de València. Amb dos dels comissaris de l'exposició: Andrea Moreno i Tono Vizcaíno.

Ens visita l'autora del llibre Més enllà dels murs, Mercé Climent. Esta jove alcoiana torna amb esta colpidora novel·la sobre un dels episodis més vergonyosos de la història de la humanitat, la Segona Guerra Mundial. A través del personatge fictici d'Olau coneixerem la vertadera història de Virtudes Cuevas, una jove de Sueca que va passar per una experiència impactant: va eixir amb vida del camp de concentració per a dones de Ravensbrück.

Aquest passat cap de setmana es va commemorar l'aniversari del bombardeig a l'estació de Xàtiva. El 12 de febrer del 1939, molt poc abans que acabara la guerra, cinc avions de les forces armades feixistes italianes bombardejaren l'estació de Xàtiva i assassinaren 129 persones. Veïns i veïnes de totes les edats esperaven l'arribada d'un tren de soldats republicans que tornaven a casa de permís, però els projectils van arribar inesperadament. Ens ho conta l'historiador Eladi Mainar i la supervivent Amàlia Garcia, filla de Josefa Dasí.

La plataforma Memòria recobrada de Montserrat: la veu d'un poble serveix per a conéixer la història més recent d'aquesta localitat de la Ribera Alta, des de la Segona República fins als últims dies de la dictadura. A més de documents extrets dels arxius històrics, aquest portal compta amb el relat d'algunes persones coetànies als o les protagonistes d'aquests arxius.

Entrem al Museu d'Etnologia de València, a l'ETNO, per visitar l'exposició "2.238 Paterna. Lloc de perpetració i memòria". Una mostra que, a través de distints espais i èpoques, ens porta del passat al present, de les cases i les còmodes tancades, al cementeri de Paterna i a l'interior de les fosses; de les vivències de diverses generacions, al patiment d'homes i dones represaliades per la seua manera de pensar i viure, per defendre el govern legítim o per la seua militància política.

En el cementeri del Villar, a la comarca dels Serrans, l'equip científic d'ArqueoAntro busca veïns de Riba-roja de Túria, Benaguasil, la Pobla de Vallbona o la Llosa del Bisbe que van ser assassinats en els inicis de la dictadura franquista; també, busquen el que podria ser un pilot de l'antiga Unió Soviètica. Parlem amb la investigadora Sandra Mínguez, professionals de l'arqueologia i familiars de les víctimes.

Ens fem ressò d'una campanya de difusió que està en marxa per a buscar famílies de presos valencians que van estar al conegut com a fort de Sant Cristòfor o d'Alfons XII, a Pamplona. Un lloc de la memòria que després del colp d'estat del 1936 va passar a ser una presó política, testimoni de la reclusió de més de 7.000 persones de tot l'Estat, moltes d'elles valencianes.

Ens visiten Marta Garcia i María Palau, autores del llibre Indignas hijas de su Patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià, una obra que rescata del silenci a les víctimes d'una de les institucions més longeves del franquisme i que va perdurar més enllà de la democràcia. Un instrument de la dictadura per a controlar a les dones considerades "extraviades" segons la moral imposada per la dictadura. A més de les escriptores, parlem amb Consuelo García del Cid, una de les dones que van estar empresonades en aquests reformatoris.

El camp de concentració de Portaceli, hui convertit en el sanatori Doctor Moliner, va ser testimoni silenciós dels horrors de la repressió franquista. Aquest cap de setmana va tindre lloc una marxa des de l'estació de Bétera, de nou quilòmetres aproximadament, que va reproduir el recorregut que van fer milers de presos republicans, que provenien d'altres presidis. Aprofundim en els horrors patits en aquest espai de la memòria amb Rafa Arnal, escriptor de l'obra El camp de concentració de Portaceli (1939-1942); Fredi Pertegaz, fill d'un dels presos, Eugenio Pertegaz Martínez; i María José Meseguer, presidenta de la Plataforma Memòria en Marxa, que organitza la marxa.

Al cementeri de Xàtiva busquen 43 galls rojos, 43 víctimes de la repressió franquista. La Diputació de València finança els treballs d'excavació i exhumació, a càrrec de l'equip de professionals d'Arqueoantro. Ens reunim amb els directors del projecte i diversos familiars per a conéixer les històries que amaga la terra.

Fa escassos dies es va començar a remoure la terra de la coneguda com a "fossa del Xòfer", als termes de Nules i Moncofa, a la comarca de la Plana Baixa. Allí esperen trobar les restes de quatre joves moncofins, assassinats a les acaballes de la guerra civil, a mans de falangistes i sense cap judici previ. Familiars de les víctimes van contactar amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló per a demanar ajuda. Volien trobar les restes dels seus éssers estimats: José Belloti Palmer, Amadeo Martí Vila, Manuel Arnau Canós, Esteban Alavés Millán.

Hui tindrem l'última secció de 'Tenim memòria' de la temporada i la dediquem a reflexionar sobre per què és necessari comunicar des d'una mirada memorialística. Hem convidat un grup de companyes que difonen la tasca incansable de milers de familiars, col·lectius, activistes, historiadores, arqueòlegs, antropòlegs, sociòlogues, documentalistes... En definitiva, que ajuden a difondre la tasca de totes aquelles persones que contribueixen a fer d'aquest un món més conscient d'on venim. Elles i ells són altaveu del reclam legítim de veritat, justícia i reparació: Maria Palau, Marta Garcia, Sergi Tarín i Lucas Marco, i la fotoperiodista Eva Máñez.

Hui reflexionem sobre els avanços i retrocessos en conquistes socials al voltant del feminisme i del col·lectiu LGTBI, a partir d'una teoria política: la Finestra d'Overton, que analitza per què vivim situacions d'evolució i de regressió en el que debat la gent i en les polítiques públiques.

D'arrels alemanyes i franceses, el jove Max Aub descobreix el barri mariner del Cabanyal en plena ebullició política. Des d'una edat molt primerenca, la vida de l'intel·lectual estarà marcada per l'exili i per la seua obsessió pels llibres. D'ell s'ha dit que va escriure "com un endimoniat, com un home posseït per l'escriptura".

Les víctimes de la repressió franquista i les seues famílies van lluitar des de la dissidència durant dècades, fins a veure part de les seues demandes plasmades en normes legals. Els vaivens de la política afecten de manera directa l'accés a la "veritat, justícia i reparació" tantes vegades reclamat. Reflexionem en quin punt ens trobem i què podem esperar de la nova legislatura quant a les polítiques de memòria amb Andrea Moreno, historiadora, antropòloga i doctora en Arqueologia per la Universitat de València; Amparo Belmonte Orts, presidenta de la Plataforma de Familiars de Víctimes del Franquisme de les fosses comunes de Paterna; Felipe Mejías, arqueòleg i historiador que ha treballat intensament per la recuperació de l'espai on es trobava el camp de concentració d'Albatera, al municipi de Sant Isidre.

Fem un homenatge als artistes que ens van haver de deixar pel colp d'estat, la Guerra Civil i la dictadura franquista, concretament els que dominaven la ploma. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha preparat tot un seguit d'activitats en homenatge als escriptors i escriptores valencianes de l'exili. En parlem amb els acadèmics Josep Palomero i Àngels Gregori, president i secretària, respectivament, de la Comissió de l'Escriptor de l'Any 2023.

El documental ‘Flores de tierra quemada. Estrategias del terror en Guatemala y España’ llança la següent pregunta: és possible comparar la repressió franquista de Paterna i el genocidi maia de Guatemala? El país de Centreamèrica, entre 1960 i 1996, va patir el genocidi de 200.000 persones, civils i indígenes. I tot i les distàncies… físiques, històriques, ètniques… s’han trobat molts paral·lelismes amb l’horror de la repressió franquista a Paterna. Les dificultats a l’hora de traure les víctimes del clot on els llançaren, d’identificar-les amb les proves d’ADN, el silenci de la justícia... També, la resiliència de les famílies que es van negar a caure en l’oblit i que encara reclamen una qüestió tan básica com saber. 

Aquests dies se celebra a Pego el Cicle de Memòria Històrica. Han tractat temes com la repressió franquista, la transició, l'emigració a Nova York de centenars de valencians a l'inici del segle XX, la Guerra Civil, les mestres republicanes... I enguany han parlat de les víctimes amb l'historiador Vicent Gabarda, de la Ràdio Lliure de Pego i de la memòria de les rapades. Parlem amb Joan Miquel Almela, arxiver municipal i organitzador del cicle, i l'escriptor Salvador Bolufer.