16 d'octubre del 1888. Cementeri de La Chartreuse, a Bordeus. Ací s'han citat Joaquín Pereyra, el cònsol espanyol a la ciutat; José Cisneros, el secretari del consolat; i una comitiva formada pel director del cementeri, dos testimonis que ha cridat, un notari que alçarà acta i tres operaris. És molt matí i la humitat de la ciutat pesa en els cossos dels homes. Sobretot del mateix Pereyra, que camina amb pressa per l'emoció d'un moment llargament esperat, i pel qual ha lluitat els últims deu anys de la seua vida. Obrir la tomba de Goya i repatriar el seu cos a Espanya. Serà l'últim servei d'una brillant carrera diplomàtica. Però quan la cripta és oberta, tot canvia: Goya no està sol en aquesta cripta. I Goya no està sencer. Algú ha profanat la tomba i s'ha emportat el cap del pintor. Així comença, 'La última mirada de Goya'. L'última novel·la de Javier Alandes, amb la qual tanca la seua trilogia sobre art i sobre pintors que han marcat la història.