Les notícies del matí

És dimarts, dia d'estirar del Fil que ens proposa cada setmana la nostra col·laboradora Irene Ballester. Hui parlem de les arpilleres xilenes i de les mares de la plaça de Maig de l'Argentina. Un viatge per Amèrica Llatina en què entrellaçarem colps d'estat, desaparicions, vulneració dels drets humans i la valentia de les dones.

Parlem del pit de les dones o del significat de mostrar-los en públic com una manera de reivindicació feminista. Recordem el concert en què la vocalista del grup Amaral, Eva Amaral, deixà els pits al descobert el 12 d'agost en el festival Sonorama Ribera d'Aranda del Duero, a la província Burgos. Ella volia, amb aquest gest, donar suport a totes les dones que, abans d'ella, ho havien fet. Irene Ballester parteix d'aquest punt per repassar les pintures i escultures més significatives que al llarg de la història de l'art han mostrat pits de dones.

Recuperem la secció El fil d'Irene amb la nostra col·laboradora Irene Ballester. En el primer fil d'esta etapa, reflexiona sobre com la nostra mirada ha estat dominada i adoctrinada per una cultura visual que ha sigut violenta amb les dones. El títol, de fet, que li ha posat a este fil és: Rubiales i el fals feminisme. Històries de raptes, agressions sexuals i segrestos en el món de l'art. Molt al 'fil' de l'actualitat!

Irene Ballester ens parla de les primeres dones que van viatjar a soles, de les pioneres. Ens acostarà la figura d'eixes dones valentes que començaren a desplaçar-se a soles en temps llunyans i que, a més, descobriren la llibertat desitjada en territoris exòtics i allunyats del seu lloc d'origen.

Irene Ballester ens parla d'un clàssic de la literatura i del cinema: 'Donetes'. L'autora de la novel·la, Louisa May Alcott, tenia 36 anys quan es va publicar el 30 de setembre del 1868. Amb un punt de vista feminista, tingué un èxit rotund i es va traduir a una cinquantena d'idiomes.

Hui Irene Ballester ens parla de la destrucció de la saviesa, en concret, del cas d'Hipàtia d'Alexandria. Hipàtia fou filòsofa, matemàtica i astrònoma, va nàixer entre el 355 i el 370 i va morir quan tenia entre 46 i 60 anys. Visqué a Alexandria, ciutat bressol de la cultura clàssica, va ser una de les primeres científiques de la història i va participar fins i tot en la política d'Alexandria (vetada per a les dones). Era tanta la seua aportació intel·lectual en aquella època que el corrent intolerant, reaccionari i misogin del primer cristianisme va anar la va perseguir fins que fou assassinada de manera cruel i acarnissada. Hui Irene ens conta la vida d'una màrtir de la ciència.

Irene Ballester ens mostra com el somriure ha sigut una ferramenta d'empoderament de les dones. Comencem amb el somriure etrusc i continuem amb l'enigmàtic gest de la Mona Lisa o de la Jove de la Perla. També desxifrem el somriure de les Dones de la Finestra de Murillo i recordarem que pintar-se els llavis de roig fou un acte de rebel·lia contra el nazisme de Hitler.

Maria Magdalena és una figura envoltada de misteris. Es coneix gràcies als Evangelis reconeguts pel Nou Testament i pels evangelis apòcrifs o extracanònics rebutjats per falsos des del segle IV, aquells que la Bíblia no accepta. De la seua vida abans de l'encontre amb Jesús es té poca informació i, segons recorda Irene Ballester, no se sap si va ser la seua deixebla o la seua parella. Hui la col·laboradora ens traurà de dubtes.

Irene Ballester ens parla de les dones negres doblement invisibilitzades, per ser dones i per ser negres. Com a exemple, tenim la famosa Cleopatra, una dona que encara que no se sap amb seguretat si podria haver sigut negra. Cleopatra, juntament amb la reina de Saba, foren dones poderoses en el seu temps i el cinema s'ha encarregat d'envoltar-les de mites i llegendes. Però la nostra col·laboradora ens desgranarà la seua història gràcies a la documentació que hi ha al seu voltant.

El 24 d'octubre del 1929 es va publicar el llibre de Virgínia Woolf "Una habitació pròpia". L'escriptora reclamava per a les dones una habitació i un salari propi per a desenvolupar la nostra intel·ligència i independència econòmica. Hui Irene ens parlarà, entre d'altres, de les estisoradores, les barxeres, les cigarreres, les aparadores o les Kelly. Dones treballadores que han sigut invisibilitzades en la nostra societat capitalista i patriarcal.

Irene Ballester ens trasllada des de l'antic Egipte fins al segle XVII per a conéixer dones que, gràcies a la seua experiència monacal, pogueren tirar avant la seua inquietud intel·lectual. Hagueren de lluitar contra la societat patriarcal i també contra la Inquisició, que les vigilava per les seues idees revolucionàries per a l'època que els va tocar viure

La menstruació, fins fa quasi res, era tabú, i parlar d'ella quasi estava prohibit. Irene Ballester fa un recorregut a través de la misogínia que hi ha al voltant de la regla, ja que s'ha utilitzat al llarg dels segles i de manera transcultural, per a mitificar, devaluar, i discriminar les dones en edat reproductiva amb la finalitat de fer prevaldre el domini masculí.

A les portes de la pròxima cita electoral, Irene Ballester recorda des de quan voten les dones a Espanya: en les eleccions legislatives del 19 de novembre de 1933, les segones eleccions generals de la II República. Les primeres eleccions s'havien dut a terme el 28 de juny de l'any 1931 i les dones no van votar, però sí que podien ser escollides com a representants al Congrés dels Diputats. Paradoxes de l'època i de la política, que es va excusar en la impossibilitat d'elaborar un cens que les incloguera.

La col·laboradora Irene Ballester ens porta un nou capítol de l'era victoriana. La setmana passada parlàrem de la reina Victòria, que va governar l'imperi britànic des de l'1837 fins al 1901. Va ser reina amb només 23 anys i va imposar una societat marcada pel puritanisme i una excessiva moralitat. En total la monarca va tindre nou fills, cinc filles i quatre fills, i en aquesta ocasió parlarem d'un problema que va afectar la monarquia britànica i que feu trontollar les monarquies d'Europa: l'hemofília.

En "El fil d'Irene" de hui, parlem d'una època que, segons Irene Ballester, va retratar molt bé l'escriptor Charles Dickens. L'Imperi britànic, amb la reina Victòria al capdavant, vivia la revolució industrial i estenia el seu poder arreu del món. Aquella època estigué marcada per un fort puritanisme i una moralitat excessiva que, com sempre, posava les dones entre l'espasa i la paret. Hui sabrem, entre altres coses, per què les dones es vesteixen de blanc en les bodes o quina opinió tenia el naturalista Charles Darwin sobre elles en la seu a teoria de l'evolució.

Irene Ballester continua estirant el fil de la minifalda i el que simbolitzava al país, un objecte per a les dones joves que volien eixir a ballar, a caminar i que sobretot volien tindre la llibertat d'acció i de moviment en un temps de revolució sexual després d'haver-se legalitzat la píndola anticonceptiva l'any 1960. A Espanya no es legalitzaria fins al 7 d'octubre de l'any 1978 i... Irene ens conta moltes curiositats més sobre aquesta peça de roba.

La moda ha sigut un dels vehicles conductors perquè les dones, de manera progressiva, assoliren llibertat de moviment en l'espai públic. Hui, Irene Ballester proposa un viatge des del corset a la minifalda, passant pel biquini, per a arribar a aconseguir la igualtat.

Irene Ballester li pega la volta a la maternitat amb casos d'actualitat i reflexiona entorn de la cultura visual i com la societat percep la maternitat i els cossos de les dones...

Hui en "El fil d'Irene", la nostra col·laboradora Irene Ballester ens mostra com la nostra percepció dels genis ha anat canviant amb el temps. En concret, parlem de Picasso, que dissabte feia 50 anys que va morir. Considerat un dels millors pintors que ha donat la història de l’art, hui en dia és una figura controvertida que en els últims anys ha alçat molta polèmica. I n'hi ha per a això i més, si tenim en compte la relació que Picasso tingué amb les dones i, sobretot, com les tractà.

La Setmana Santa està envoltada d'una religiositat profunda, fervor i també de misteris que el fil de hui pretén desvetllar. Irene Ballester ens parla de mitologies comparades, de misteris ocults, de paganisme i de tradicions que es perden en l'origen de la humanitat.