Les notícies del matí

A partir de les 11:00 h estirarem d'"El Fil d'Irene" Ballester. Hui, com que és sant Jordi, el Dia del Llibre, ens porta la història de dones escriptores, de poetesses en concret, revolucionàries que amb les seues lletres sempre foren fidels a elles mateixes. Parlarem de Safo de Lesbos i de les trobadores (trobairitz en occità). Dones que van cantar a l'amor i a l'erotisme, dones que es van atrevir amb les seues lletres a escriure i a cantar els seus desitjos carnals.

La col·laboradora Irene Ballester se centra en la menopausa, temps de transició que comença amb la perimenopausa, època que marca la fi dels anys reproductius de les dones. Una etapa envoltada de molts tabús.

Irene Ballester ens proposa que ens endinsem en la figura d'una dona que encara hui dia és molt desconeguda: Hildegart Rodríguez Carballeira, una xiqueta prodigi concebuda per sa mare, Aurora Rodríguez Carballeira, com una dona per al futur. Una dona en la qual totes ens hauríem de mirar i que, a més, estava destinada a ser la primera dona d'una nova societat que se suposava, reformaria la humanitat.

Hui Irene ens porta un fil que encara arrossega algun vestigi de la Setmana Santa que acabem de passar. La historiadora de l'art ens proposa que parlem de les verges negres també conegudes com a morenes, sempre envoltades de misteri, perquè la imatge que nosaltres tenim de la Mare de Déu és rossa i amb la pell blanca, una tradició iconogràfica que es remunta als temps de la Contrareforma en la segona meitat del segle XVI. No obstant això, Irene viatja a temps molt més llunyans perquè les verges negres, adorades i venerades en l'actualitat, ens reconnecten amb la terra, amb la seua fertilitat i amb la deessa mare. Aquest poder no es va perdre, sinó que encara perviu en la figura de Maria.

Hui, Irene Ballester dedica la seua secció a les actrius que han sigut més que mites eròtics: Marilyn Monroe, Sofía Loren, Claudia Cardinale, Brigitte Bardot, Sharon Stone... Grans dones, grans actrius, que han sigut molt més que mites eròtics d'una indústria cinematogràfica que no les ha tractades gens bé. Coneixerem el preu que hagueren de pagar.

Aquests dos últims caps de setmana, els mitjans de comunicació ens hem fet ressò de les manifestacions que arreu del país han convocat les feministes catòliques per a manifestar-se a favor de la igualtat dins de l'Església i alçar la veu contra la discriminació i el silenci imposat que ha afavorit la jerarquia masculina. Una jerarquia que continua perjudicant les dones. En aquesta ocasió, la col·laboradora Irene Ballester se centra en el paper que han jugat les dones en la religió.

Divendres tenim dia assenyalat, perquè és el 8 de març, dia en què commemorem tots els avanços que podem gaudir gràcies al feminisme. Dia en què recordem i reivindiquem, a més, aquests avanços i dia en què també denunciem una vegada més els drets que encara ens queden a les dones per assolir i per poder formar part d'una societat on la igualtat veritablement siga una realitat. En el fil d'Irene farem un recorregut per la vida d'algunes de les dones que han transformat i continuen transformant les relacions socials, gràcies a les quals ens qüestionen l'statu quo i fem trontollar les veritats considerades absolutes escrites des d'un únic punt de vista masculí. Olympe de Gouges, Elizabeth Cady-Stanton i Lucretia Mott, Rosa Luxemburg, Simone Veil... I moltes més.

Irene Ballester narra les històries de dones pioneres i valentes, que encara que no ho tingueren fàcil, van viure com a hòmens, desafiant i construint, per tant, la seua identitat de gènere en l'espai públic. Trencaren normes i rols d'una manera plenament conscient, en uns temps, a més, en què els rols de gènere eren inamovibles.

Parlem del 14 de febrer, el dia que hem assumit que és de les persones enamorades. Irene Ballester li ha pegat la volta i ha fet el contra Sant Valentí. Hui la secció la dedica a les dones fadrines. I es basa en autores com la teòrica feminista Carole Pateman, la filòsofa feminista, i valenciana, Cèlia Amorós... I, fins i tot, en figures de l'imaginari col·lectiu com ara la senyoreta Rottenmeier de Heidi.

Amb la historiadora de l’art Irene Ballester parlem de les dones que han marcat un abans i un després en la ràdio. Referents com Maria Cinta Balagué, de Ràdio Barcelona, la corresponsal de guerra Teresa de Escoriaza, Teresa Pérez Picó de Ràdio Alcoi, Lolita Latorre de Ràdio Alacant… Pilar Aragón (pseudònim de Josefina López Sanmartín), de la clandestina Radio Pirenaica… Però també de les nostres? Clara Castelló, Xelo Miralles, Amàlia Garrigós, Maria Juan, Gemma Juan, Alba Requejo, Susa Calafat, Susanna Lliberós…

Irene Ballester ens proposa que estirem el fil de les dones gegants que quedaren en la penombra més absoluta i en l'oblit de la història, però que sense elles, els considerats genis de les seues parelles, no hagueren triomfat com ho van fer. Et parle de genis com Albert Einstein, Lev Tolstoi, Camilo José Cela o Mario Vargas Llosa.

Irene Ballester ve carregada amb un nou Fil de què estirar. Hui ens en porta un que entrellaça dos històries de dos dones que aparentment ho tenien tot, però que no van ser felices. Dos dones que encarnen el personatge i l'actriu de l'emperadriu Sissí. Descobrirem qui fou Romy Schnneider i qui fou Elisabeth Amàlia Eugènia de Baviera, l'última de les grans emperadrius d'Europa, coneguda com Sissí.

Irene Ballester ens trasllada hui fins al Renaixement per a parlar de les dones que envoltaren el pintor Leonardo da Vinci.

Irene Ballester és l'encarregada d’un Fil ple de glamur amb el qual viatjarem a l'època daurada de Hollywood. Parlarem de les dives de Hollywood, de les actrius que durant la primera meitat del segle XX deixaren una petjada inesborrable: Greta Garbo, Katherine Hepburn, Bette Davis, Rita Hayworth i Ava Gardner. 

Irene ens porta hui un fil nostàlgic amb el qual descobrirem i redescobrirem les nostres heroïnes de ficció que, a més, també van ser les nostres primeres referents com per exemple Pippi Langstrum, Pippi Calcesllargues, o de Heidi. Darrere d'aquestes novel·les infantils hi ha també dues escriptores amb unes vides interessants que van saber transmetre a les lectores, mitjançant els personatges protagonistes, empoderament, alegria, llibertat, estima i, sobretot, el valor de l'amistat, i amb ella, el de la sororitat.

Encara es recorda un whatsapp que circulava fa uns anys la vespra de la nit de Nadal que portava escrita la frase "És una xiqueta!". A partir del missatge, Irene Ballester ens llança la següent pregunta: què hauria passat si, en compte de nàixer un xiquet la nit del 24 al 25 de desembre a Betlem, haguera nascut una xiqueta?

Acabem de celebrar el 75 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Però en aquella Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de l'any 1789 no apareixíem les dones. Aquest aniversari i aquest fet servirà a la nostra col·laboradora Irene Ballester per a estirar un fil que ens porta a conéixer totes aquelles dones que van lluitar perquè estigueren reconeguts els seus drets.

Estem en una setmana laboral curta perquè tenim dos dies de festa: per una banda, el 6 de desembre, dia en què commemorem els 45 anys de la Constitució espanyola, i, per altra banda, tenim la festivitat del 8 de desembre. Segons el catolicisme és el Dia de la Immaculada Concepció de Maria, també coneguda com la Puríssima Concepció. En El Fil d'Irene, parlem de maternitat divina en la figura de Maria. I el fet que la puresa haja sigut una condició vinculada a la sexualitat de les dones des que som ben jovenetes...

En el "Fil" que ens porta hui Irene Ballester ens parla de les germanes Mirabal. Perquè en honor a elles es va instaurar el 25 de novembre com el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència cap a les Dones que acabem de passar.

La nostra col·laboradora Irene Ballester dedica el seu fil a les dones que treballen als mitjans de comunicació, perquè hui, 21 de novembre, és el Dia Internacional de la Televisió.