Un any de l'ajornament de Tòquio 2020

Aquest dimarts 30 de març es compleix un any des que es van ajornar de manera oficial els Jocs Olímpics de Tòquio 2020. La situació de pandèmia va impossibilitar celebrar aquest multitudinari esdeveniment, la qual cosa va provocar tota una sèrie de modificacions dels calendaris i de la programació dels esportistes a escala mundial.

Ara, quan queden menys de quatre mesos per al començament, previst per al 23 de juliol de 2021, la celebració ja pareix inajornable. La torxa olímpica es passeja per tot el Japó, però les expectatives que les olimpíades siguen un èxit són molt baixes.

Hi ha diversos factors que marcaran aquests Jocs Olímpics.

D'una banda, les restriccions per evitar els contagis suposaran que molts dels esportistes hauran d'arribar al país molts dies abans i fer quarantena, amb tots els possibles perjudicis físics que això pot suposar. L'exemple es va veure a l'Obert d'Austràlia de Tenis, en què les crítiques dels esportistes a l'organització van ser majúscules, precisament, per aquest fet.

Una altra de les situacions a les quals s'enfronten els organitzadors és el fet que no hi haurà públic estranger a les graderies dels estadis. Amb un aforament reduït i només públic japonés, la que anava a ser una gran festa de l'esport quedarà deslluïda.

Aquest fet suposarà un important colp econòmic per al país, que ha invertit molt en infraestructures en els últims anys i esperava recuperar-ho durant els dies que dura la competició. De fet, només amb les graderies dels estadis s'esperava recaptar quasi 700 milions d'euros, una estimació a la qual, de ben segur, no s'arribarà.

A més a més, la imatge que ara presenten els Jocs Olímpics dista molt de com hauria de ser. Al país nipó les protestes contra l'esdeveniment no cessen als carrers de les principals ciutats i clamen perquè poden suposar una autèntica bomba biològica. Tampoc ajuda la dimissió, fa uns mesos, de Yoshiro Mori, el que era el president del comité organitzador dels Jocs Olímpics, a causa d'unes desafortunades declaracions en què considerava que no era bo tindre dones dins del comité perquè "parlen en excés".