Les opcions espanyoles de medalla en els Jocs

Els Jocs Olímpics se celebraran amb un any de retard, enmig d'una situació excepcional amb fortes mesures de prevenció per la pandèmia i després de mesos en què molts esportistes no s'han pogut entrenar o posar-se a prova com és habitual abans d'una cita olímpica. Tot i això, en la delegació espanyola regna l'optimisme. Fins i tot s’aspira a superar els èxits de Barcelona 92, en què es van obtindre 22 medalles.

Entre els esports amb més opcions de medalla està la vela, la disciplina que tradicionalment més èxits ha donat, amb un total de 19 medalles. En piragüisme, amb 16 metalls, la delegació espanyola aspira al podi. L'altra banderera de la delegació espanyola, la nadadora Mireia Belmonte, també aspira a penjar-se algun metall.

En ciclisme la gran basa són el vila-realenc Sebastián Mora i el seu company Albert Torres, en la modalitat de pista. En atletisme, Orlando Ortega, plata a Rio el 2016, és l'opció més clara de medalla, i en karate, ho són Sandra Sánchez i Damián Quintero. Lydia Valentín, amb tres medalles en el seu palmarés olímpic, torna a convertir-se en el referent en halterofília i el basc Jon Rahm és un dels favorits per a penjar-se l'or en golf.

En l'esport d'equip també hi ha bones expectatives. L’handbol masculí, el bàsquet, tant masculí com femení, i el futbol haurien de lluitar pels metalls.

Històricament, el tenis ha sigut una altra de les disciplines amb més victòries, però amb l'absència de Nadal, Garbiñe Muguruza i Pablo Carreño són els principals referents de l'equip espanyol.