Un Vila-real que encara no remata
Després d’una gran primera part, els groguets van desaparéixer en la segona i van perdre contra l’Alabés per 2 a 1.
Tot anava bé i, una altra vegada, no ha pogut ser. El submarí ha jugat la primera part en la superfície, però en la segona, ha tornat a tocar fons.
Javi Calleja ha decidit arrancar amb el 4-2-3-1 que tan bé li havia funcionat en els últims partits. Asenjo a la porteria, Mario, Álvaro, Funes Mori i Jaume costa a la defensa, al centre Càseres i Trigueros per darrere de Cazorla, Fornals i Pedraza que serien els encarregats de crear per a Gerard.
El partit començava amb els dos equips prenent-se la mida en un camp molt ràpid per la pluja que, a dos graus, es convertia en aiguaneu. Als dos equips els costava trencar la defensa del contrari i no es va produir cap oportunitat de gol fins al minut 10. Una oportunitat que el Vila-real va aprofitar i Gerard transformava en gol amb una rematada d’esquerra. Una jugada creada per Pedraza, que li va fer l’assistència, que coneix bé aquest camp, ja que va estar cedit la temporada passada a l’Alabés. Un gol important, perquè es tracta del tercer que el seu exequip encaixa a casa aquesta temporada.
Continuava l’ofensiva grogueta, que es va fer forta dins de l’àrea dels d’Abelardo i Pedraza tornava a crear una situació de perill prop del minut 15. Tot i que l’esfèric portava una trajectòria perfecta, no hi havia ningú per a rebre’l. El Vila-real continuava donant arguments i dominava també amb una fèrria defensa. Però els locals trobaven el forat i la cama esquerra de Jaume Costa va aconseguir traure la pilota d’entre els pals.
A partir del minut 20 es va reduir la intensitat de la pluja i va coincidir amb un Alabés que començava a despertar, però el submarí va insistir. Targeta groga de Funes Mori al minut 26, seguit d’un grapat de fores de joc dels groguets que no van fer més que delatar les seues ganes de més gols.
El Vila-real es mostrava molt superior i, fins al minut 40, la possessio és del 56 per cent, amb més oportunitats de perill que el seu rival, que en els tirs a porteria llancaven directament a les mans d’Asenjo.
Tot i això, l’Alabés va començar a clavar-se en el partit i a descobrir febleses en la defensa dels groguets. Amb un parell de situacions perilloses, com l’assistència d'Ibai Gómez que rematava amb el cap Rubén Moreno, s’arribava al descans.
A només un grau i sense pluja, començava la segona part sense canvis. Els d’Abelardo mantenien la mateixa actitud i després d’haver trencat la defensa grogueta en diversos moments, van aconseguir marcar el primer gol en els primers cinc minuts. Una falta, protestada per Calleja i revisada pel VAR, va acabar en una assistència de Jony a Calleri que trencava la porteria per l’escaire dret.
Un empat que descol·locava el Vila-real i que el convertia en l’equip que l’afició volia oblidar. Tot i això, la potència de Wakaso afectava ara el seu equip i colpejava el seu company Navarro que quedava estés en terra. Van passar sis minuts fins que la Creu Roja el va traure del camp i va ser substituït per Maripán.
Semblava que el Vila-real es recuperava i l’Alabés perdia una clara oportunitat de gol al minut 63 en trobar-se Calleri, pràcticament a soles, davant d’Asenjo. Però aquest submarí, clarament, no era el mateix de la primera part i Calleja canviava Cazorla per Ekambi. Volia aprofitar la velocitat del camerunés i canviar l’esquema per un 4-4-2.
Encara faltaven 20 minuts, però el Deportivo Alabés dominava. Ekambi s'escapava en diverses ocasions, entrava amb força, però Sobrino el feia caure i s'emportava la groga per joc perillós. Una entrada molt lletja i per la qual els seus companys demanaven la roja, però el VAR i, sobretot, la decisió de l’àrbitre de no rectificar.
Amb el canvi de Triqueros per Iturra, s’arribava al temps afegit. Els 9 minuts maleïts per als de Calleja, que al 92 encaixaven el gol de Bastón en una jugada molt embolicada. Entra Raba per Cáseres però ja és massa tard. El Vila-real no ha superat la prova de foc que havia de demostrar la confiança de l'equip aconseguida en els duels contra l’Atlètic de Madrid i el Rapid de Viena. L’Alabés, a més de mantindre la tercera posició, pot presumir que no han perdut a casa en sis mesos. Mendizarroza continua sent un fortí inexpugnable per als visitants.
