Rodrigo i Wass donen la victòria al València (2-3) contra l'Everton

La pretemporada s'acaba i el València ha deixat hui una bona imatge a l'estadi de l'Everton, on l'equip de Marcelino estrenava la camiseta del centenari. El partit no ha sigut fàcil perquè els anglesos tenen un equip amb jugadors de solvència, en un club que ha recorregut al talonari per a afrontar la Premier amb garanties. La temporada passada va quedar huité i aspira a més. El València també té les seues aspiracions i hui ha demostrat que és capaç de dominar un partit durant la major part del temps i no tindre sorpreses d'última hora. Tres gols i un anul·lat a Mina en posició dubtosa de fora de joc evidencien també la capacitat golejadora.

Marcelino ha canviat mig equip inicial pel que fa a l'últim encontre amb el Leicester. Neto, Diakhaby, Garay, Gayà i Santi Mina han sigut els canvis, en perjuí de Jaume, Medrán, Vezo, Lato, Murillo i Zaza. Tot i això, a la segona part s'ha revertit la situació i han eixit alguns dels que van jugar fa uns dies.

Partit de molta pressió al centre del camp

Partit molt tancat i de molta pressió. Des de la primera part el València ha dut el pes del partit i el toc de pilota, mentre que els anglesos s'han tancat darrere per a armar ràpidament les seues eixides. Res d'estrany, ja que els dos equips han sigut fidels als propis sistemes de joc.

Rodrigo ha demostrat que és un home fonamental per al València. Sap moure's entre línies i sobretot ha tornat a ser l'home gol. A penes començar el partit i després, en el minut 21. Poc abans ja havia empatat el turc Cenk Tosun, una de les figures de l'Everton. El segon gol dels blaus ha sigut obra de Kane, capità de l'equip i una de les llegendes de la vella Premier.

En la segona part Rodrigo se n'ha anat en el minut 66, amb un 2-2 en el marcador i després d'haver demostrat les seues virtuts en este partit. És una de les joies blanques i la seua credibilitat ja no depén de partits aïllats, sinó que està plenament consolidada. Damunt, està en plena forma i ha perdut l'ansietat pel gol que podia haver-lo perjudicat en altres èpoques. També ha demostrat la seua vàlua Daniel Wass. El recent fitxatge ha complit marcant el gol de la victòria definitiva.

Piccini, el rei de la banda dreta

Dani Parejo, que ha estat poc actiu en la primera part, ha assumit el comandament durant bona part de la segona i els de Marcelino han demostrat que és un equip que sap controlar els temps del partit, verdadera obsessió de l'entrenador.

Un aspecte a destacar ha sigut la gran aportació de Piccini, que durant la primera part ha sigut amo i senyor de la banda dreta, pujant i baixant sense cap complex i donant l'assistència del segon gol. El més curiós, l'entrada de Montoya en la segona part, quan ja ha dit públicament que vol anar-se'n al Betis i no seguir jugant en el València.

Ara ja només queda un partit de pretemporada. Serà dissabte vinent a Mestalla, contra el Bayer Leverkusen. Un trofeu Taronja amb un gran europeu que posarà fi a una pretemporada llarga i complicada per a l'entrenador on somnis, rumors i calor d'estiu donaran pas a l'inici de la competeció, en la qual caldrà tindre el cap fred i les coses clares