El Llevant es retroba amb la victòria
Els granotes obtenen els tres punts en un partit molt treballat.
Amb una entrada més que acceptable, el Ciutat de València rebia el Llevant i el Reial Valladolid, dos equips necessitats de punts per a allunyar-se de les perilloses places de descens. Es preveia un duel intens entre dos rivals que comparteixen objectius, i així ha sigut, amb 9 targetes grogues i baralla final inclosa. Amb interrupcions contínues durant els minuts inicials, cap dels dos combinats deixava que el joc del rival prosperara. No obstant això, els de Paco López, a poc a poc, han aconseguit el domini del partit. En el minut 7 Jason ja havia rematat amb cert perill en dues ocasions. La producció ofensiva del Llevant era molt superior a la dels blanc-i-violeta, que, malgrat això, també han sabut aprofitar les errades en defensa dels granotes per a fer eixides ràpides al contracolp que no s’han convertit. De les botes del turc Ünal han nascut les més clares.
I tant va el cànter a la font, que el gol arriba. Una genialitat del comandant Morales ha estat en l’inici de la jugada del gol en el minut 42. Cany, magnífic, a Borja Fernández, que acaba en una falta que trau magistralment Rubén Rochina i que Coke remata de cap. Baló imparable per a Jordi Masip. La reacció del Valladolid és immediata, ixen al contracolp, però Ünal s’equivoca. Així, els jugadors enfilen el túnel dels vestidors. Partit encarrilat per als llevantinistes.
Segona part amb polèmica
A la represa, Óscar Plano marca després del llançament d’una falta, però el VAR determina que hi ha fora de joc posicional de l’exllevantinista Enes Ünal, que amb la seua posició hauria impedit a Oier veure la jugada. Colp psicològic per als val·lisoletans, que és aprofitat per Morales, que s’escapa rematant a tan sols un pam del pal dret de Masip.
Busca la reacció Sergio González amb un doble canvi. Ixen Ünal, l’home més actiu, que havia generat més perill per a Oier, i Javi Moyano, i entren Keko Gontán i Verde. El ben cert és que aconsegueixen tindre més presència en el partit, amb un intercanvi d’oportunitats i una possessió al 50%. També intenta oxigenar el partit Paco López, amb l’entrada de Vukcevic i de Roger, el màxim anotador dels granotes.
El gol podia vindre de qualsevol dels dos costats. Keko i Calero tenen dues oportunitats clares per als castellans, però no aconsegueixen materialitzar. I ja en el temps de descompte, qui no perdona és Roger. El màxim golejador granota fa un tir creuat, que significa el 2 a 0. Partit sentenciat i tres punts que fan gust de glòria.
