El Llevant oblida la seua crisi de resultats

El Llevant acudia a la cita amb el Getafe amb la necessitat de confirmar la seua millora. No estava clar si Paco López tornaria a apostar pel canvi tàctic que tan bons resultats va donar contra l'Alabés, però sí; Róber Pier, que estava delicat, ha pogut saltar a la gespa del Coliseum i el sistema 3-5-2 ha pogut repetir-se amb idèntiques conseqüències. Els granotes sumen tres nous punts després del partit contra el Getafe amb un sabor ben dolç. 

El Coliseum Alfonso Pérez és un camp que se'ls dóna bé al llevantinistes. De fet, han guanyat 4 dels 6 últims partits que han jugat allí. A l'enfrontament de hui arribaven amb la moral recuperada, encara que amb males notícies des de la infermeria, que han condicionat l'alineació dels blaugrana. No obstant això, podien repetir els jugadors més destacats contra l'Alabés com Toño, Cobaco o Rochina. Amb ells, hi va haver una clara evolució en el joc de l'equip i hui s'ha confirmat que no es tractava d'un miratge. 

El conjunt de Pepe Bordalàs, sense baixes, també volia guanyar per a desapegar-se dels llocs inferiors de la taula i recuperar-se dels últims partits en els quals va merèixer la victòria per joc i per ocasions. 

El duel de valencians en la banqueta ha començat igualat. Es presentava un partit amb ritme, tot i que sense gols que demostrava el bon nivell dels equips espanyols de mitja taula. La primera fase és d'anada i de tornada amb moltes arribades, però de poca precisió. En canvi, a poc a poc el Getafe ha anat guanyant-los espai als llevantinistes que no trobaven una connexió clara amb els davanters. Fallava l'enllaç amb la defensa i, especialment, Morales es trobava a soles i sense recursos per a produir accions ofensives que pogueren acabar en gol en un partit que es tornava cada vegada més aspre. Cal destacar el mà a mà d'Oier Olarzàbal, que ha evitat el possible gol de Maksimovic amb un peu providencial, i el xut des de mitja distància. A les acaballes de la primera part, el Llevant ha deixat patent la seua falta d'oxigen i el Getafe busca el gol sense recompensa. 

L'entrada de Bardhi bolca el partit

La segona part comença com havia acabat la primera. Un Getafe sòlid en defensa, però amb poc d'encert en atac i un Llevant que intenta revolucionar el partit amb el canvi de Prcic per Bardhi. Un canvi arriscat per part de Paco López, però que funciona quasi immediatament. La recompensa arriba als 14 minuts. El macedoni dispara un baló parat des de 27 m de distància i l'executa magistralment. David Soria, el porter del Getafe, no pot fer res més que admirar la joia de Bardhi, un llançament perfecte per potència i per trajectòria. 

A partir del gol, la història canvia radicalment. Pepe Bordalàs intenta modificar el ritme del partit amb la incorporació de l'ex del Llevant, Àngel Rodríguez ,i el canvi d'Amath per Rober Ibáñez, però no és un revulsiu suficient. El Llevant se sent cada vegada més còmode en el partit i comença a arribar amb més assiduïtat, mentre que el Getafe, a la desesperada, intenta igualar el partit sense sort. Alguns futbolistes del Llevant deixen patent el sobreesforç que estan fent i fins i tot Cabaco ha de ser substituït per molèsties musculars, mentre que els del Getafe mostren el seu nerviosisme en un partit que se'ls torna a escapar de les mans.

Poc abans del final , amb el joc molt enviscat i moltes targetes grogues -fins a 10 ha tret el col·legiat Munuera Montero- ha arribat la gota que ha satisfet la seua paciència. Esbroncada de Portillo que acaba en roja directa per contradir les seues decisions. 

El Llevant oblida la crisi de resultats i suma 3 punts que el col·loquen amb 10 abans de marxar a la parada de seleccions.